Menjar i beure de la cooperativa

  • Febrero 2017

    Les cooperatives agràries catalanes formen un món heterogeni de 443 entitats grans, petites, multisectorials, de primer o de segon grau, que facturen prop de 1.600 milions d’euros l’any i generen riquesa local

    Les cooperatives no es deslocalitzen i vetllen pel mediambient.

    Les cooperatives representen un 70% de la producció de molts sectors de la producció agroalimentària que es fa a Catalu-nya. Això vol dir que alguna de les 214 empreses que gestionen els mateixos agricultors i ramaders, amos de la terra o del bestiar, poden ser al darrera dels productes que mengem. Per a Ramon Sarroca, president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), aquest és un dels factors que expliquen la força del moviment, a més de l’arrelament al territori i “la plena vigència com a referents” de valors cooperatius com “una societat més justa on el pal de paller és la persona”.

    La FCAC fa d’aglutinador i de lobby d’un sector força heterogeni, on alhora conviuen entitats més que centenàries originades el 1880, com la Societat Agrícola i Secció de Crèdit de Valls, amb cooperatives fetes de cooperatives, que s’anomenen “de segon grau”, que sumen forces. El cas més emblemàtic al món agroalimentari és el de l’ActelGrup, que des de fa prop de tres dècades ha fet d’aliança de més de 120 entitats comercialitzadores de fruites, cereals, fruits secs, vinagres, productes fitosanitaris i assegurances per a cultius,  finques o persones. 

    “Donar resposta a diferents models és un dels nostres reptes, perquè, a més, sovint ens trobem que a la nostra federació hi ha entitats multisectorials, i algunes tenen agrobotigues”, explica Sar-roca. Crear un espai per a la venda directa dels productes al client final és una de les línies que han seguit algunes cooperatives, en l’etern intent d’escurçar passos en la intermediació, on el productor sol patir part del valor afegit de la seva feina.  En aquest sentit, la FCAC anima a la intercooperació i a la creació de plataformes comercials i de tota mena que ajudin a “reequilibrar una negociació amb la gran distribució que sovint és força desequilibrada, perquè per a molts productors no és possible saltar-se un canal que pot suposar tres quartes parts de les vendes”.

    En d’altres casos, els socis han buscat noves fonts d’ingressos com les rutes gastronòmiques i turístiques, en relació amb el producte. 

     

    33.000 socis productors

    El vi és un dels productes que ocupa més cooperatives

    Si la gestió democràtica del món cooperatiu passa perquè cada soci equival a un vot, val a dir que al cooperativisme agrari hi ha un total de 33.005 socis productors, que a més han generat al voltant de 4.600 llocs de treball directes (el 49% dels quals ocupats per dones). 

    La facturació mitjana de les cooperatives agrícoles i ramaderes depèn de la comarca. Osona i Pla d’Urgell són les que disparen la mitjana, que a Catalunya és de 7,12 milions d’euros/l’any. En total, les cooperatives agràries catalanes, un terç de les quals s’arrelen a les comarques de Lleida, va sumar l’any passat una xifra conjunta de negoci de prop de 1.600 milions d’euros, segons consta a l’Anuari Socioeconòmic del 2016 de la FCAC. De les 443 cooperatives, 71 tenen activitat exportadora.

    De totes les cooperatives del món agrari, les que més abunden són, per aquest ordre, les de l’oli, la fruita seca, el vi i la fruita dolça. Això ja diu molt de nosaltres.

     

    Este artículo sólo es posible con tu colaboración.
    Haz una donación

    Todavía no hay comentarios, sé el primero en opinar

    Escribe tu comentario

    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.
    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.
    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.