Te quedan 0 artículos gratuitos este mes.

Accede sin límites desde 55 €/año

Suscríbete  o  Inicia sesión

Entrevista a Xavi Palos, coordinador de la II Fira Solidària de Catalunya (en catalán)

Comparte
Foto artículo: Entrevista a Xavi Palos, coordinador de la II Fira Solidària de Catalunya (en catalán)

de SICOM, a FUTURS (Ràdio Municipal de Terrassa)

BALANÇ DE LA SEGONA FIRA D’ECONOMIA SOLIDÀRIA da XAVI PALOS, MEMBRE DE LA XARXA D’ECONOMIA SOLIDÀRIA I COORDINADOR DE LA SEGONA FIRA D’ECONOMIA SOLIDÀRIA

El darrer cap de setmana d’octubre es va celebrar la Segona Fira d’Economia Solidària, una proposta que representa i recull els esforços de totes aquelles persones, col.lectius i empreses que defensen models alternatius al sistema vigent.

Unes dotze mil persones van participar en les activitats d’aquesta segona edició de la Fira d’Economia Solidària, al recinte de Can Fabra, a Barcelona.

N’hem volgut fer una valoració dels resultats amb el membre de la Xarxa d’Economia Solidària, Xavi Palos, que va coordinar aquesta Segona Fira.

FOTO: SISCU BAIGES
FOTO: SISCU BAIGES

Xavi Palos, quin balanç feu de com es va desenvolupar la Segona Fira d’Economia Solidària?

El model s’ha consolidat. Hem duplicat en assistents, activitats,… hem ampliat els actes lúdics,… N’estem molt satisfets.

12.000 assistents, 184 empreses i entitats participants… Estem davant una activitat que creix?

Sí. Creix i es manté. En aquest temps de crisi, mantenir una fórmula econòmica ja és un èxit. Hem passat de114 entitats i empreses en la primera Fira a les 184 d’aquesta segona edició. Amb el problema que una desena d’entitats no van poder entrar perquè no cabien a la nau que ens van deixar a Can Fabra.

Per nosaltres, el sector de l’economia social i solidària es manté o està pujant en molts cassos.

Què hem d’entendre per economia solidària?

No hi ha una definició acadèmica però nosaltres l’entenem com una economia al servei de les persones. S’està gestant de forma democràtica, horitzontal, participativa. Dins de les seves finalitats, té objectius socials. Té en compte la sostenibilitat en la forma com fa la producció i els seus serveis.

És tot aquest conjunt. No per separat. No serveix un producte ecològic si s’està fent amb mà d’obra barata i en condicions indignes. És un conjunt de gestió, bones condicions laborals i valors mediambientals i sostenibles.

Quina relació hi ha entre la crisi i l’economia solidària? Creix com a forma de fer front, precisament, a les conseqüències d’aquesta crisi?

El que s’està veient és que la inter-cooperació s’està convertint en un valor necessari i imprescindible. Al món de l’economia social i solidària estem notant l’eficàcia dels llaços de complicitat que generen la inter-cooperació, el tenir en compte les persones, la flexibilitat de participació, d’horaris,... La gent ho valora molt.

No cal oblidar que amb la crisi no queda altre remei, en molts casos, que recórrer a aquest tipus d’economia. Esperar una feina estable, treballar en una empresa convencional, o fer-ho tota la vida al mateix lloc de treball, molta gent ja no s’ho planteja i pren la iniciativa i s’auto-organitza, majoritàriament, en format cooperatiu. I amb una mica de sort, viabilitat i inter-cooperació, surten endavant.

“La crisi porta força gent a descobrir l’economia social i solidària”

Estem parlant d’una economia alternativa a l’actual sistema o que en formarà part sempre?

Som una alternativa. Tenim camins paral·lels. L’economia solidària es planteja transformar la societat, no ens conformem amb el model actual. Amb les nostres contradiccions evidents, ja que estem en un mercat capitalista, apostem per una societat post-capitalista. El capitalisme no té solució i no és qüestió de reformar-lo sinó de canviar-lo.

Som els impacients que no hem volgut esperar que arribi un altre sistema sinó que hem volgut ser conseqüents i hem volgut a treballar, consumir, com pensem. Si critiquem models patronals, sistemes jeràrquics, etcètera, hem dit que no volem esperar a solucionar-los sinó que apliquem les nostres normes i valors en la forma de treballar i viure.

Les entitats de finançament ètic s’obren camí en la seva lluita contra el sistema financer omnipotent actual o és un combat massa desigual?

Les finances ètiques són una pota important de la família de l’economia solidària. Van creixent, estan ampliant i en alguns casos es dóna la paradoxa que tenen més diners que projectes socialment útils i viables els arriben. Hi ha molts diners a entitats com Oiko-crèdit, Fiare o Coop 57, que estan esperant projectes per tirar endavant. Això és una ajuda impressionant pels que tenen aquest tipus de projectes.

La Fira va funcionar amb una moneda pròpia, l’ecosol. Com va anar?

L’ecosol, si som realistes, és una moneda social complementària. No podem acabar amb l’euro, tot i que potser acaba l’euro amb ell mateix, tot solet. Ens pot servir com a exercici. L’ecosol vol rescatar el sentit original de la moneda, com una eina necessari d’intercanvi de valor, no com a objecte especulatiu.

Ha de permetre consolidar el mercat social. L’ecosol no es deslocalitza, no se’n va a Brussel.les, ni a Nova York o la Borsa alemanya. Bàsicament, es per consolidar les empreses del sector de l’economia social i solidària.

També és important destacar l’empoderament que representa demostrar que som capaços de crear una moneda. Inclús en temes tant tabús com la moneda, es pot fer. Funciona aquí i funciona en d’altres països.

Hi ha qui aposta canviar diners per temps.

A la Fira, hi era present l’associació del Banc del Temps de Catalunya. L’economia, en sentit ampli, no es només qüestió de monedes i diners sinó que cal parlar d’economia col.laborativa, de l’intercanvi,... El format que impulsem d’ecosol és un híbrid entre banc del temps i moneda social, perquè volem fer un sistema de crèdit mutu per ajudar-nos entre les diferents empreses de la xarxa.