Pel drets de les dones, pels drets humans

Hem decidit compilar les entrevistes a dones feministes que han estudiat a consciència per què les dones partim d’una situació de desavantatge i ens veiem perjudicades per un món masclista. Pel fet d’ésser feministes —la majoria, economistes feministes o dones que toquen temes relacionats amb l’economia—, promouen els drets humans. Al cap i a la fi, allò que han promogut i promouen en treballar per millorar els drets de les dones és traçar camins perquè totes les persones, també els homes, visquem una vida millor. El masclisme no només mata X dones al dia, a més de deixar-ne moltes més esgotades i fora del mercat laboral, sinó que també afecta els homes, malgrat que es beneficiïn de molts privilegis, tot sovint de forma inconscient.

Analitzar, estudiar i treballar per millorar la vida de les dones és necessari si volem viure en un món millor.  
Les dones que surten en aquest extra investiguen la situació de les dones des de perspectives diverses. Nancy Fraser, politòloga i feminista nord-americana, una de les intel·lectuals feministes més destacades al seu país, ens aporta una anàlisi a escala global. I explica interpretacions interessants sobre la teoria econòmica, com quan diu que Marx, malgrat la gran aportació que va fer a l’anàlisi econòmica i malgrat haver mostrat interès per la igualtat (sense importar el gènere de la persona), va oblidar-se de la part reproductiva.

Són importants totes las perspectives del feminisme. Yayo Herrero, ecologista, feminista, educadora i cooperativista, ens ajuda a entendre la relació entre la perspectiva mediambiental i la igualtat de gènere. El diàleg entre ambdues perspectives, en aparença separades, ens aporta una crítica conjunta del model econòmic i de desenvolupament hegemònic. Sobretot perquè el model actual redueix el valor a allò que pot tenir preu. No es mesuren ni el cicle de l’aigua, ni la fotosíntesi, ni el part, ni una vellesa digna.

Cecilia Castaño, pionera en investigació i estudi del gènere en les tecnologies de la informació i la ciència, ens adverteix dels problemes que se’n deriven per a tota la humanitat, no només per la pèrdua de talent, sinó perquè es construeix un món en què les regles estan pensades per i per als homes.

També comptem amb Mercedes D'Alessandro, cofundadora del blog Economía femini(s)ta, investigadora i reconeguda feminista argentina, que ens explica, entre altres coses, com s’està construint el moviment feminista a l’Amèrica Llatina i, especialment, al seu país, amb les lluites de les dones pels seus drets, sobretot el de l’avortament, que va generar un moviment sense precedents.

Hem entrevistat una veterana pionera, que ens ofereix una perspectiva històrica dels progressos assolits. Parlem de Lourdes Beneria, doctora honoris causa de la Universitat de Lleida i catedràtica emèrita de la Universitat de Cornell, una de les dones que van aconseguir, durant la dècada de 1970, que el treball no remunerat de les dones es comencés a tenir en compte a les estadístiques de Nacions Unides.

Yolanda Jubeto, professora d’Economia Aplicada de la Universitat del País Basc i experta en polítiques públiques, ens fa reflexionar sobre el problema que suposa dir que es fa política de gènere quan en realitat només s’apliquen pinzellades que no arriben a remoure en profunditat les bases de la desigualtat. Per això insisteix en la importància d’incorporar la perspectiva de gènere a la política pressupostària, fent que totes les polítiques, de forma transversal, tinguin una incidència en l’avenç cap a l’equitat de gènere. 

La perspectiva de María Cacheda, arqueòloga feminista, ens permet conèixer els inicis de la desigualtat, i ens explica com vivien les dones durant la prehistòria, sense que les seves experiències i la seva participació a la vida dels grups apareguin als llibres.

Tornant a l’actualitat, Rafaela Pimentel, del Sindicato de Trabajadoras del Hogar y los Cuidados (Sintrahocu), ens explica la situació del sector i les lluites per veure reconeguts els drets.

I als Estats Units, la directora del Laboratori de Feminisme i Dades del MIT, Catherine D'Ignazio, ens parla de les discriminacions al món digital i de la importància de canviar els algoritmes perquè combatin la desigualtat i no ajudin, com passa ara, a reforçar els clixés de gènere. 

L’economista i sociòloga María Ángeles Durán, pionera en l’estudi de les cures i professora i investigadora del CSIC, ens endinsa en la importància de tenir present el treball no remunerat a les estadístiques per comprendre bé una qüestió tan bàsica com és la idea mateixa de pobresa i riquesa, que encara no es mesuren de manera integral i, per tant, correcta. Ens serveix dades com la següent: el treball no remunerat a Espanya equival a 28 milions de llocs de treball a temps complet.

No tenir en compte els treballs no remunerats és també un element central de l’anàlisi d’Ariadna Güell, co-coordinadora de Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society, que promou l’estudi dels usos del temps. Les dones treballen més hores que els homes. D’aquest tema, i de molts altres relacionats amb els usos del temps, ens en parla a la seva entrevista.

Carmen Castro, doctora en Economia i feminista especialitzada en models de benestar i polítiques europees del temps, aprofundeix en les derivades d’aquesta desigualtat en els usos del temps i el treball no remunerat. Ens explica, entre altres coses, les dificultats per aconseguir la igualtat en les pensions i les dificultats que tenen i tindran els estats pel fet de no tenir en compte la importància de les cures, tant dels infants com de la gent gran, així com de les persones que tenen algun tipus de dependència. 

Finalment, també comptem amb les paraules de Carme Valls, que ha lluitat tota la vida com a metge perquè les malalties de les dones, sovint menystingudes o simplement no estudiades, es tinguessin en compte tant a les consultes mèdiques com als treballs de recerca. 

Tenim més entrevistes a dones feministes que ens expliquen la realitat des dels seus diferents angles. Per limitacions d’espai no les hem pogudes incloure en aquest extra. Es poden trobar a la web alternativaseconomicas.coop. Dones com l'acadèmica Judy Wajcman; Anna Fornés, de la Fundació Factor Humà; o Fina Rubio, de la Fundació Surt. I seguim i seguirem treballant i entrevistant dones que lluiten per un món més igualitari. Perquè les seves aportacions són imprescindibles, perquè constitueixen la base dels valors de la nostra revista i perquè, amb els seus progressos, avancem totes i tots cap a una vida millor.

Mariana Vilnitzky, redactora d'Alternativas económicas