Cooperativisme ja des de l’escola

Les escoles cooperatives posen els valors del treball en comú, la participació i la solidaritat com a eixos del model educatiu i també de gestió. El model suma més de 16.000 estudiants només a Catalunya, on un programa pioner els convida fins i tot a crear cooperatives d’alumnes

FOTO: FeCEC

Si vols arribar ràpid, vés sol, però si vols arribar lluny, vés acompanyat”. Aquest vell proverbi africà —un dels mantres del moviment cooperatiu arreu —sol agradar molta gent convençuda que la vida no consisteix a passar-se el dia competint per ser més que el del costat. I és la base de les cooperatives d’ensenyament, un model d’escola que a part de proporcionar coneixements als alumnes aspira a formar-los no només com a ciutadans, sinó també a partir dels valors cooperatius.

“Les escoles cooperatives tenim l’obligació d’educar en els valors cooperatius i formar ciutadans que traslladin aquests valors a la societat on viuen”, explica Joan Segarra, director de la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya (FeCEC), que agrupa els centres que segueixen aquest model d’escola “laica, plural, activa, humanista i integrada en els valors de la societat, que aprèn a participar voluntàriament i de forma democràtica donant gran rellevància al treball en comú”. I afegeix: “La transmissió dels valors cooperatius és el nostre objectiu. Per tant, la participació, la cooperació i la solidaritat formen part del nostre currículum”.

Tradició arrelada

El model té una llarga tradició a Catalunya d’ençà que a mitjans de la dècada de 1960 grups de pares, mares i mestres sensibilitzats comencessin a aprofitar les esquerdes del tardofranquisme per bastir experiències educatives que posaven en primer pla la vinculació de l’escola amb la societat on està incardinada i, a més, des dels valors cooperatius. El 1979 es funda la federació, que avui representa una realitat molt sòlida, amb 38 escoles cooperatives, 6.000 socis, 1.800 treballadors i 16.000 alumnes, havent consolidat un espai propi més enllà de la pugna entre escola pública i escola privada-concertada que va marcar els anys de configuració del mapa educatiu de la democràcia. “Nosaltres no estem còmodes amb el discurs dual de privada-concertada. Tot i que ens sentim més propers a l’escola pública, tenim el nostre propi model i per això ens agrada parlar d’una tercera via: l’escola público-cooperativa”, resumeix Segarra.

FOTO: FeCEC

Hi ha tres tipus de cooperatives d’ensenyament: de treball associat (74% de les escoles federades), portades pels mateixos mestres; de consum (21%), en què els propietaris són els pares i les mares, i les mixtes (5%), gestionades conjuntament per pares, mares i mestres. Els tres models posen els valors cooperatius en primer terme i ara, a més, aspiren a fer-ne partíceps els fills. No només com a receptors passius de valors —per bons que siguin—, sinó també com a actors destacats del model. Per això, amb el suport del programa aracoop de foment al cooperativisme de la Generalitat de Catalunya, s’impulsa la creació de cooperatives d’alumnes per adquirir les eines bàsiques —i pràctiques! —, que serveixen tant per la participació dels alumnes en la gestió i la logística de la pròpia escola com per encendre ja de ben jove l’espurna cap a l’emprenedoria social.

I és que, com agrada recordar a la FeCEC seguint Plutarco, “el cervell no és un got per omplir, sinó un llum a encendre”. I estan convençuts que el cooperativisme pot ajudar molt a encendre’l.