El Tercer Sector és també un agent econòmic

  • Diciembre 2017

    La prestació de serveis d’atenció a les persones per part d’associacions, fundacions i cooperatives d’iniciativa social conformen tot un sector d’activitat empresarial, on treballen 92.000 professionals.

    Atenció als avis a la cooperativa Suara. FOTO: EVA SANLEANDRO

    Quan sentim a parlar del Tercer Sector, d’immediat ens ve al cap el paper de les ONG, o el de les entitats socials i culturals. Sovint se’ns escapa, però, la dimensió socioeconòmica i empresarial d’un sector on conviuen l’absència d’ànim de lucre amb la generació d’activitat econòmica i ocupació en el sector dels serveis socials i d’atenció a les persones. Parlem de prop de 3.000 entitats que funcionen també com un agent econòmic. 

    Segons dades de l’Anuari de l’Ocupació del Tercer Sector Social de Catalunya (La Confederació, 2017) a Catalunya hi treballen unes 92.000 persones contractades.

    “Sense ànim de lucre no significa amb ànim de pèrdua”, explica Laia Grabulosa, directora de La Confederació. Amb 22 socis directes (fonamentalment associacions empresarials i entitats de segon nivell), la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya agrupa a 1.200 associacions, cooperatives d’iniciativa social i fundacions, que representen la dimensió socioeconòmica del sector, a diferència d’altres dimensions més associatives o culturals. 

    Treballar sense ànim de lucre no significa renunciar a eficiència i resultats posi- tius. Vol dir que els beneficis no es reparteixen entre socis, sinó que es reinverteixen en el projecte, per enfortir-lo, expandir-lo o innovar amb noves línies d’actuació.

    Moltes entitats del Tercer Sector donen respostes a necessitats socials esdevinguts drets ciutadans assumits per les administracions

    Al Tercer Sector Social hi trobem actors molt diversos pel què fa a tipologies, àmbits d’activitat o dimensió. Majoritàriament està format per entitats de menys de 250 treballadors (92%), que treballen amb l’horitzó de donar serveis socials i d’atenció a les persones a través de models no lucratius: a la infancia i a la joventut, gent gran, persones drogodependents, amb problemática de salut mental, d’exclusió social o amb alguna discapacitat, entre d’altres. 

    Moltes d’aquestes entitats van començar a donar resposta a necessitats socials que s’han convertit en drets ciutadans en la mesura que les administracions les han anat assumint dins les polítiques públiques. De fet, el sector té com a primer client les administracions. “Si es fa ben fet, externalitzar un servei no és el mateix que privatitzar-lo. Nosaltres defensem la titularitat pública dels serveis d’atenció a les persones, que cal mantenir”.

     

    Model publicosocial

    Una de les principals bata- lles de La Confederació és la tasca d’incidència política per implantar un model de col·laboració publicosocial.

    “Mentre preval el preu envers la qualitat a l’hora de guanyar els concursos públics, és fàcil que les grans empreses es facin càrrec de serveis socials. Estem en contra de la devaluació dels preus, que implica la precarització dels serveis”, subratlla La Confederació, vigilant les males practiques en matèria de contractació pública.

     

    Este artículo sólo es posible con tu colaboración.
    Haz una donación

    Todavía no hay comentarios, sé el primero en opinar

    Escribe tu comentario

    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.
    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.
    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.