Fer possible un servei entre tots

Les cooperatives de consumidors i usuaris, originàriament centrades en la distribució de productes alimentaris i de primera necessitat, responen ara a tota mena de necessitats: adquisició de productes especialitzats, atenció a les persones i accés a subministraments i serveis bàsics, entre altres. Les persones sòcies descobreixen la força d’unir-se per cobrir, col.lectivament, les noves necessitats de la societat actual.

Una carnisseria d’un supermercat Consum. FOTO: CONSUM

Les cooperatives de consumidors i usuaris, originàriament centrades en la distribució de productes ali-mentaris i de primera necessitat, responen ara a tota mena de necessitats: adquisició de productes especialitzats, atenció a les persones, distribució de materials educatius i culturals, sanitat, gestió veïnal i accés a subministraments i serveis bàsics (aigua, energia, comunicacions i mobilitat), entre d’altres. Les persones sòcies descobreixen la força d’unir-se per cobrir, col·lectivament, les noves necessitats de la societat actual, i les cooperatives de consumidors i usuaris innoven i s’adapten a aquestes necessitats de present i de futur.

Una cooperativa de consum és, en essència, una eina que ajuda a resoldre necessitats col·lectives. Això ens ensenya la història: el cooperativisme de consum neix de la voluntat de resoldre col·lectivament necessitats no cobertes i també de fer-hi front amb nous models més transformadors i més autogestionaris.

Un dels molts exemples d’això el tenim en els orígens de la cooperativa Abacus. A finals dels anys seixanta, un grup de mestres va sumar forces i es va organitzar per aconseguir material pedagògic de qualitat i en català, i es va crear l’embrió del que seria la cooperativa.

Encara avui algunes persones associen la cooperativa de consum a activitats relacionades amb la distribució de productes d’alimentació, ecològics i d’educació i cultura. Però la diversitat de l’activitat de les cooperatives de consum va molt més enllà i acull experiències en àmbits molt diversos, com els anomenats anteriorment. 

“Tendim a identificar les cooperatives de consum amb els productes tangibles, els que es compren, però la provisió de serveis pot ser força més extensa: pot abraçar des dels serveis d’atenció a les persones fins a l’accés a l’aigua”, explica la Maria Antònia Esteban, gerent de la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya (FCCUC).

Parlant d’aigua, ve al cas la Cooperativa Comunitat Minera Olesana, que es remunta al 1868, quan els veïns d’Olesa de Montserrat van decidir proveir-se d’aigua corrent a les cases i amb garanties de salubritat per al consum. L’entitat es va constituir en cooperativa l’any 1993 perquè encaixava amb el seu esperit democràtic; avui té 10.274 socis, en un poble de 23.000 habitants, que vol dir que quasi totes les famílies són sòcies de la cooperativa.

A Catalunya hi ha 140 cooperatives de consum, amb 635 milions

La professionalització de les cooperatives de consumidors genera llocs de treball de qualitat i sovint prenen l’opció d’incorporar el col·lectiu de persones treballadores al projecte cooperatiu. 

El cooperativisme de consum compta amb unes 140 entitats, que sumen 1,8 milions de persones sòcies consumidores i/o usuàries. A més, hi treballen 4.649 persones, de les quals 3.421 són persones sòcies de treball i les 1.228 restants, assalariades contractades.

La sanitat, la cultura, l’educació, la gestió ciutadana i veïnals, els serveis bàsics i la distribució alimentària són els àmbits on les cooperatives  de consum avui són més actives. Des de fa uns anys el cooperativisme de consum creix i observem amb optimisme els moviments i les necessitats d’obrir nous àmbits d’activitat que podrien portar canvis en el model i enfortir el cooperativisme de consum. 

Els reptes actuals consisteixen a obrir aquests nous àmbits d’activitat, consolidar els ja existents i posar la mirada en la innovació i el futur.