Habitatge: també en cooperativa

El món cooperatiu torna a afrontar els reptes de futur, també en l’habitatge. A més del model tradicional de cooperativisme d’habitatge, els últims temps s’han impulsat nous models, com la cessió d’ús. Són iniciatives que responen al repte d’accés a l’habitatge.

Sala d’entreteniment de la cooperativa obrera d’habitatge del Prat. FOTO: COV

Les cooperatives d’habitatge tradicionals tenen una llarga història a Catalunya. Es tracta de la unió d’un grup de persones que s’organitzen per poder accedir a un pis en unes condicions més econòmiques i favorables. Els últims vint anys s’han desenvolupat promocions que han permès lliurar més de 20.000 habitatges als socis. Pràcticament tots han estat de protecció oficial.  

Un exemple dinàmic de cooperativa d’habitatge, amb una llarga trajectòria al darrera, és la Cooperativa Obrera de Vivendes del Prat. El que ha fet destacar aquesta cooperativa és que continua existint, molts anys després de lliurar els pisos, amb activitats i la planificació d’accions cooperatives, en comptes de dissoldre’s una vegada acabada la construcció. Ara l’entitat s’està reenfocant, a mesura que els socis s’han anat fent grans: entre tots organitzen activitats i han contractat una persona que els atén les necessitats. A més, tenen un seguit de locals que comparteixen amb la comunitat.

Noves formes d’accés 

La majoria de cooperatives forma part de la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya.

Els darrers anys s’han generat noves modalitats d’accés col·lectiu a l’habitatge, que van des de l’autopromoció en comunitats de propietaris, on aquests són els compradors o llogaters de l’habitatge, fins a la cessió d’ús.

La cessió d’ús és un model on la propietat de l’edifici sempre recau en la cooperativa. Mai no és individual, fet que evita que els pisos es puguin revendre a un preu més car en benefici de particulars o llogar-los amb afany de lucre. El preu dels pisos és sempre el mateix i el decideix la cooperativa col·lectivament. Aquest model està bastant estès a Alemanya, Uruguai i Dinamarca.

A Catalunya s’estan donant algunes experiències interessants en aquesta línia, que han cridat l’atenció fins i tot d’experts d’altres països. Una és la cooperativa La Borda, que es basa en un model de tinença no especulatiu, ni lloguer ni compra, que posa al centre els seus habitants per mitjà de la cessió d’ús.
Una altra experiència en aquest mateix sentit és Sostre Cívic, un espai col·laboratiu que promou un model alternatiu d’accés a l’habitatge on es poden trobar persones amb inquietuds i necessitats similars per impulsar projectes de base cooperativa. Sostre Cívic promou, assessora, gestiona, busca finançament i duu a terme projectes d’accés a l’habitatge a través de cooperatives basades també en el que anomena Models de Cessió d’Ús (MCU). El primer projecte que va impulsar és la Masia de Cal Cases, al Bages, que va ser el precedent de cooperativa d’habitatge en règim de cessió d’ús per a tot Catalunya.

‘Co-housing senior’

Un altre dels models que s’estan assajant amb èxit és el de co-housing senior: les persones construeixen un espai compartit amb serveis on viure en el moment de la jubilació.

El co-habitatge senior és una iniciativa de la cooperativa Sostre Cívic que es presenta com una forma alternativa de viure la vellesa. Aquest model proposa agrupar un col·lectiu de persones amb interessos comuns i amb ganes de viure en comunitat, reservant espais privats per a cada persona, alhora que es disposa d’un seguit d’espais comuns on tots els membres comparteixen activitats. 

La Murelleta és un altre exemple: un col·lectiu de persones constituïts en cooperativa amb la idea de desenvolupar un projecte autogestionat. Per allotjar aquest projecte han construït habitatges i instal·lacions comunitàries que responen a criteris de sostenibilitat ambiental i estalvi energètic. El recinte està dissenyat amb criteris funcionals, sense barreres arquitectòniques, i adequat a qualsevol etapa de la vida.