Dona rural

La dona rural pateix una doble discriminació: per ser dona i per ser de poble. Problemes com la bretxa salarial, la doble jornada, el dèficit de formació i la violència masclista s’accentuen a les zones menys poblades.

*

Treball i emprenedoria

68. Aprovar les iniciatives empresarials i de foment de l’ocupació

El treball és la qüestió clau perquè les dones residents a zones rurals tinguin oportunitats de desenvolupament personal i puguin viure dignament. Parlem de quasi cinc milions de dones, el 15% de la població espanyola. Al camp hi ha una discriminació salarial de gènere encara més gran que a les ciutats. Les dones estan sobrerrepresentades als rangs salarials més baixos, mentre que els homes es concentren als més alts. Les dones ocupen, en general, posicions inferiors en la jerarquia laboral i els homes tenen molta més presència en llocs de poder i responsabilitat.

Fa tres anys el Govern va posar en marxa el Pla per la Promoció de les Dones al Medi Rural, dotat amb 23,1 milions pel període 2015-2018, una xifra sens dubte escassa per la magnitud de la tasca. El pla inclou mesures per impulsar als pobles el Programa de Suport Empresarial a les Dones (PAEM, en les sigles en castellà), dirigit a emprenedores amb una idea de negoci o amb un pla de modernització o ampliació de les seves empreses.

L’economia social ocupa l’espai que deixen les grans empreses i l’Administració

La discriminació de la dona al món rural és superior a la de les ciutats

Fademur proposa “itineraris” d’inserció sociolaboral

Per afavorir l’accés de les dones al mercat laboral, la Federació d’Associacions de Dones Rurals (Fademur) proposa desenvolupar itineraris d’inserció sociolaboral i un pla específic d’ocupació per a dones residents als pobles. Ruraltivity, un programa d’emprenedoria impulsat per la mateixa federació, acompanya les dones durant tot el procés de creació d’una empresa i ajuda a salvar els obstacles que sorgeixin.

Les organitzacions defensores de la dona rural consideren fonamental desenvolupar els incentius que inclou la Llei de Titularitat Compartida de les Explotacions Agràries per Fomentar la Igualtat d’Oportunitats. Actualment, menys del 9% de les explotacions agràries són dirigides per dones, i són de dimensions bastant més petites que les dirigides per homes. Moltes dones compatibilitzen la feina en explotacions familiars agràries amb les obligacions de mestressa de casa i més de la meitat no cotitza a la Seguretat Social, de manera que la seva activitat és invisible i entra al capítol de treball no retribuït.

Els espais de coworking s’han convertit en plataformes ideals per impulsar projectes de desenvolupament rural i crear ocupació de qualitat per a les dones. Un bon exemple és El Hueco, fundat fa cinc anys per l’ONG Cives Mundi, que aixopluga a Sòria una vintena d’empreses socials on treballen un centenar de persones.

*

Serveis de qualitat

69. Facilitar l’accés a la sanitat, l’ensenyament i béns de consum bàsics

Acostar tant com sigui possible els serveis bàsics als llocs de residència milloraria enormement la vida de moltes dones rurals. L’ensenyament, l’assistència sanitària i l’atenció a les persones dependents serien més accessibles si es frenés la concentració d’instal·lacions i millorés el transport públic. El desenvolupament de trens regionals (grans perdedors d’un model basat quasi exclusivament en l’alta velocitat) seria una mesura molt ben rebuda a les zones més afectades per la despoblació.

De vegades, les iniciatives d’economia social ocupen l’espai que deixen buit l’Administració i les grans empreses. La Exclusiva és una empresa que reparteix la compra a domicili pels pobles menys poblats de les províncies de Sòria i Burgos. Està dirigida per una dona, Victoria Tortosa, i atén moltes dones grans que viuen soles.

Promoure l’arribada de nous pobladors contribuiria no només a revitalitzar les economies rurals, sinó a salvar escoles, centres de salut i sucursals bancàries que corren perill de desaparèixer per falta d’infants, pacients i clients. L’associació Abraza la Tierra, amb seu a Segòvia, agrupa una vintena d’entitats d’acció local a Aragó, Castella i Lleó, Madrid i Cantàbria. Aquesta ONG es dedica a intermediar entre els que volen abandonar la ciutat i els habitants dels pobles. A les seves oficines es dóna suport als nous pobladors, mirant d’adaptar les seves necessitats personals i econòmiques als recursos disponibles a l’entorn.

*

Més participació política

70. Incorporar més dones a la presa de decisions

El poder polític i econòmic al món rural continua sent, fonamentalment, cosa d’homes. La tradició i la cultura masclista té encara molt pes, cosa que es tradueix en què les dones estiguin infrarepresentades a les organitzacions polítiques, socials i sindicals. Per bé que s’han fet avanços en aquest terreny, la proporció d’alcaldesses i regidores dones als pobles és molt inferior a la de les ciutats.

Seria molt positiu adoptar localment idees i mesures que ja han tingut èxit a nivell estatal o en algunes ciutats, com la paritat a les llistes electorals i l’establiment de quotes per a dones als òrgans de govern d’empreses i entitats locals.

Augmentar l’associacionisme de les dones també seria de gran ajuda per millorar-ne les condicions de vida. Algunes organitzacions d’àmbit espanyol són la Federación de Asociaciones de Mujeres Rurales (Fademur), la Federación de Mujeres y Familias del Ámbito Rural (Amfar), la Confederación de Mujeres del Medio Rural (Ceres) i l’Asociación de Mujeres de Cooperativas Agroalimentarias de España (Amcae).

*

Connexió a internet

71. Portar la banda ampla a tots els racons per facilitar el teletreball i l’accés a la informació

Una reivindicació generalitzada al món rural és disposar d’una connexió a Internet de qualitat que faciliti treballar des de casa i que proporcioni accés ràpid a la informació i els serveis. Internet s’ha convertit en un gran aliat dels que lluiten per frenar la despoblació de les zones rurals, especialment de les dones, moltes de les quals treballen doble jornada. Una iniciativa interessant és Desafío Mujer Rural, una plataforma web creada per l’Instituto de la Mujer en col·laboració amb la Fundación EOI per impulsar la innovació i la competitivitat de les emprenedores rurals. La plataforma e-empresarias.net, de les Cambres de Comerç, alberga un servei d’informació i assessorament per respondre consultes de manera personalitzada, efectuar una diagnosi de viabilitat d’empreses i un fòrum d’experiències.

Els tallers impartits in situ per Administracions o associacions locals serveixen perquè les dones rurals treguin suc a Internet, aprenent a gestionar la informació a la xarxa. Un projecte acabat de néixer és Digitalizadas, amb la participació de Google, que ajudarà a l’alfabetització digital, a trobar feina i a fomentar l’emprenedoria a 5.000 dones del món rural a 10 comunitats autònomes. 

*

Combatre la violència masclista

72. Produir mesures per reduir el nombre de víctimes de maltractaments

Les dones dels pobles són víctimes de violència masclista amb més freqüència que les de zones urbanes. Fademur ha presentat al Congrés un catàleg de 15 mesures per lluitar-hi al medi rural. Entre les propostes destaquen desenvolupar un programa impartit per personal especialitzat, per la formació de professionals de la sanitat, de serveis socials i de les forces de seguretat de l’Estat que exerceixin al medi rural, i per una campanya de sensibilització que inclogui la singularitat de la vida als pobles.

Internet s’ha convertit en un gran aliat contra la despoblació de zones rurals

Fademur també demana que es torni als ajuntaments menors de 20.000 habitants les competències que en matèria de lluita contra la violència de gènere els va treure la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, que va suposar la desaparició de múltiples punts d’informació al medi rural, així com donar suport a les associacions de dones rurals en el desenvolupament de programes per a la prevenció de la violència de gènere i de campanyes específiques adaptades al medi rural sobre l’empoderament de les dones.