Amb la dona, una ciutat millor

  • Enero 2018

    VERSIÓN EN CASTELLANO

    Un urbanisme sense perspectiva de gènere ja està considerat com una mala praxis.

    ​FOTO: EVA SANLEANDRO

    Als nous habitatges moderns les cuines ja no són un lloc que dóna al pati interior, aïllat i allunyat de la vida social. A les cases que presumeixen de modernitat les cuines són el centre neuràlgic. El lloc més bonic, obert, on es té accés a tot l’espai social i que convida a asseure’s a conversar i a compartir moments i reunions. No és casualitat. Hi ha hagut un canvi enorme del paper de la dona a la vida familiar (tot i que encara falti molt i les cases antigues segueixin tenint la cuina apartada). A les facultats d’arquitectura hi ha avui més dones que homes. Aquesta participació, sumada a una creixent, per bé que lenta, participació dels homes a la cuina han fet de les cases llocs millors i més inclusives per tots dos sexes.

    Amb l’urbanisme passa una cosa semblant. El treball de les dones urbanistes ha donat un tomb a les ciutats. L’urbanisme amb perspectiva de gènere ha anat guanyant terreny fins a formar una part imprescindible dels plans als nous barris o dels canvis urbanístics. Els pressupostos participatius i les consultes ciutadanes són ja pràctiques comunes de les regidories d’ajuntaments de tots els colors polítics. Les dones, que són les que més fan servir els carrers perquè caminen i utilitzen el transport públic més que els homes, són una font imprescindible si es volen fer plans urbanístics útils.

    És per això que l’Ajuntament de Barcelona, entre altres, està impulsant programes dissenyats amb perspectiva de gènere. En el cas de Barcelona, s’està promovent el Pla Justícia de Gènere de Barris Habitables i Inclusius, que ha impulsat auditories d’igualtat de gènere. Aquí s’ha vist que, per exemple, les dones utilitzen en més del 75% els establiments del barri. I que elles solen anar més carregades i/o amb bosses i cotxets. A la ciutat hi ha previstes accions exploratòries que esperen involucrar les dones que no participen en moviments associatius. En aquestes accions es veuran necessitats de canvis, com possibles modificacions del recorregut dels autobusos o la revisió del mobiliari urbà com bancs o papereres. El Pla de Barcelona inclou molts més aspectes, com la formació del personal tècnic en perspectiva de gènere i la revisió de la seguretat ciutadana.

    Els urbanistes d’abans (quasi tots homes) solien pensar les ciutats des dels seus cotxes, i els seus projectes no reflectien més que les necessitats pròpies (espai per aparcar, carrers més amples i voreres més estretes, etc). Però la participació ciutadana ha permès mirar molt més enllà.

     

    VEÏNS

    De plans similars als de Barcelona, amb participació veïnal i perspectiva de gènere, se n’han fet o se’n fan a barris de Granollers, L’Hospitalet de Llobregat, Múrcia, Madrid, Vigo, Bilbao i a moltes altres ciutats.

    Cada vegada hi ha més eines i treballs al respecte; centenars de guies, debats a Internet com el Foro Género Urban, on participen més de 600 urbanistes d’arreu del món, o la Cimera Iberoamericana d’Agendes Locals i de Gènere, on es debat com millorar les ciutats, amb espais segurs, accessibles, compatibles amb la vida laboral, propers, i ambientalment saludables. També es treballen assumptes com la relació de l’urbanisme amb la política i s’expliquen experiències d’èxit a tot el món hispanoparlant.

    La perspectiva de gènere és bàsica per a les ciutats, arreu, però especialment als indrets més pobres del planeta, on la forma dels carrers i les connexions són una eina essencial per lluitar contra la pobresa (que és sobretot femenina).

    ONU Dones calcula que al 2030 l’espai de les ciutats augmenti fins a agrupar el 60% de la població mundial (ara és el 54%) i considera que la perspectiva femenina és clau per aconseguir ciutats més sostenibles.

     

     
    Aquest article s’ha realitzat amb ajuda econòmica de l’Ajuntament de Barcelona. El contingut l’ha decidit la redacció d’Alternativas Económicas, que l’ha redactat d’acord amb els seus propis criteris periodístics. Tots els articles de la sèrie “Economia feminista” són responsabilitat exclusiva d’Alternativas Económicas

     

    Este artículo sólo es posible con tu colaboración.
    Haz una donación
    Los artículos que componen el dossier son:

    Todavía no hay comentarios, sé el primero en opinar

    Escribe tu comentario

    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.
    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.
    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.