01 Grup Ecos // Qui va dir que això era un ‘coworking’?

Ajudar-se entre si, prestar-se serveis, compartir despeses, inventar projectes comuns, intercanviar idees, unir forces en l’acció comercial i en la representació institucional... Ecos és més que un gran espai de ‘cotreball’ de l’economia social.

En entrar a l’edifici principal del Grup Ecos, al car-rer Casp de Barcelona, la primera impressió que hom té no és gaire diferent de la que s’experimenta en un dels anomenats espais de coworking, on diferents empreses o fins i tot treballadors autònoms que prefereixen no barrejar l’oficina i la llar s’ajunten amb la finalitat de compartir despeses, de no estar sols i de propiciar sinergies diverses. En aquest lloc, però, d’entrada algú sembla haver pensat en un detall important: hi ha, per exemple, un racó amb joguines i alguns contes per a nens, suposem que molt útil mentre els pares acaben amb les tasques del dia.

Si aquest espai es tractés només d’un altre coworking de moda —de moda perquè, vist com estan d’atapeïts, no sembla que hi càpiga cap empresa més—, els emprenedors que el comparteixen en el cas d’Ecos es distingirien, a més a més, per un segell social. En aquest indret no ater-ra qualsevol tipus d’empresa, sinó un perfil molt concret de projecte. Tant se val si conrea productes ecològics, si ven assegurances ètiques, si proporciona formació o si forma part de la indústria de la informació amb esperit crític. El denominador comú dels integrants d’Ecos, que és una cooperativa de segon grau, és la creença en què un altre món és possible. La fe, però, no s’hi respira com quelcom abstracte, sinó que experimenta amb noves maneres d’invertir, treballar, produir i consumir.

OBJECTIU: LA INTERCOOPERACIÓ

“D’acord, hi ha un espai de cotreball, aquí hi trobem una realitat innegable, un grup d’empreses treballant plegades. Anar junts ho fa tot més fàcil. Aquí sempre diem que el frec fa l’afecte. Però Ecos no neix simplement per estar junts i compartir recursos. L’espai compartit és només una eina al servei dels objectius pels quals es va fundar el grup, que passen fonamentalment per la intercooperació. Va ser un pas més en la dinàmica compartida, en l’establiment de vincles entre cooperatives que tenien una trajectòria molt dilatada i que ja es relacionaven al marge de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), de la qual som fills”, explica David Guàrdia, l’actual coordinador del Grup Ecos.

Formalment, Ecos es va constituir l’any 2011 amb set membres. Ara suma setze cooperatives. No ha estat un procés lineal consistent a anar sumant. Pel camí, alguna ha tancat i alguna altra ha abandonat. No obstant això, el nucli central de fundadors, entre els quals la companyia d’assegurances ètiques Arç, el grup de comunicació L’Apòstrof i l’empresa de missatgeria i neteja amb sensibilitat ecològica Trèvol, es manté.

Les cooperatives que integren Ecos s’ajuden entre si i comparteixen actuacions comercials 

Des d’Ecos neixen nous projectes com Fem Escala, Labcoop i Més Opcions de Consum Responsable

Comencem explicant Ecos des de la superació del concepte de coworking perquè sembla ser un tema a flor de pell. Per exemple: preguntem sobre el significat del grup a una de les cooperatives fundadores, la ja esmentada i dedicada a la comunicació L’Apòstrof, integrada per dissenyadors, periodistes, lingüistes i docents. El seu soci Jordi García és la primera qüestió que puntualitza. “No ens confonguem. El coworking no és l’activitat principal d’Ecos”, subratlla.

La finalitat per a la qual es va constituir aquesta cooperativa de segon grau va ser la de potenciar el sector mitjançant l’ajuda recíproca dels integrants de l’invent. “Al principi et preguntes si té sentit que cada empresa disposi d’una fotocopiadora pròpia; després vas més enllà, i penses en compartir formació que tots puguem requerir. Al final, acabes adonant-te que el lògic és potenciar una única acció comercialitzadora per a tots o una representació institucional única, remar en una mateixa direcció”, explica García. A més, sense que existeixi l’obligació de recórrer al veí quan es requereix un servei, la confiança recíproca porta als socis de la cooperativa a trucar a la porta més pròxima si els seus col·legues poden resoldre’ls el problema.

NOUS PROJECTES

L’increment de les accions conjuntes de comercialització, una novetat absoluta en un món cooperatiu que en general coopera menys del que correspondria a la seva pròpia naturalesa, és un dels temes que tenia previst impulsar l’assemblea general d’Ecos del passat abril, entre altres decisions de calat com les de poder destinar una porció dels beneficis de les cooperatives que els obtinguin a un fons de solidaritat que doni un cop de mà a les que passin per un mal moment, i destinar una altra part dels diners a la creació d’una mena de fons d’inversió col·lectiva que impulsi nous projectes.

Això no vol dir que de les sinergies no hagin sorgit ja projectes nous. Labcoop va ser una de les primeres potes que van créixer a resultes del formiguer d’idees d’Ecos. Hi participen, a més del grup com a tal, els seus membres Arç, L’Apòstrof, Calidoscoop, ETCS i Hobest. Labcoop es tracta també d’una cooperativa de segon grau, igual que Ecos, que s’ocupa de promoure el tarannà emprenedor social i el cooperativisme en el territori.

Una altra de les iniciatives noves sorgides al laboratori particular d’Ecos ha estat Fem Escala. Ni més ni menys que un projecte dissenyat per administrar comunitats de veïns i d’inquilins suposadament d’una altra manera. La cartera de serveis inclou la gestió de rebuts, pressupostos o liquidacions, la tramitació de sinistres, la redacció de contractes, la gestió de propietaris, l’atenció d’incidències, l’assessoria legal... res que no pugui dir que no fa un administrador convencional de finques. Però la targeta de presentació de Fem Escala és singular: el compromís mediambiental i social, l’elecció de proveïdors de l’economia social, l’eficiència energètica, les assegurances ètiques, el consum responsable, pràctiques com facilitar la compra col·lectiva a preus cooperatius, difusió de l’origen dels ingressos i honoraris ajustats al treball realitzat, més preus directes de proveïdor.

Una altra de les descendents d’Ecos ha estat Més Opcions de Consum Responsable. Es tracta d’un híbrid entre una cooperativa de serveis i una cooperativa de consum. Com avança el seu nom, la vocació amb què va néixer va ser expandir la sostenibilitat social i personal.

Més enllà d’aquests nous projectes, la intercooperació és constant. Veieu-ne una mostra: el diari digital Crític —que és una de les últimes incorporacions al Grup Ecos juntament amb la tecnològica Jamgo; ambdues van correspondre a 2016, amb relació prèvia com a inquilins en l’espai del mal anomenat coworking— realitza un bloc batejat com Sentit Crític en col·laboració amb Labcoop, que aborda des de diferents punts de vista qüestions relacionades amb l’emprenedoria. 

ESTRUCTURA FLEXIBLE

La situació prèvia de Crític —és a dir, formar part de la constel·lació Ecos compartint espai i pagant una quota per utilitzar alguns dels seus serveis— no ha estat un cas aïllat. En realitat, són nombroses les entitats que es troben en una situació similar sense que tingui aspecte de canviar. L’Observatori DESC, per exemple, no forma part de la cooperativa Ecos. No obstant això, la seva activitat sintonitza amb la del grup, ja que es tracta d’una plataforma d’entitats que des de fa dues dècades batalla pels drets civils, polítics, econòmics, socials, culturals o mediambientals. Una cosa similar passa amb UpSocial, que porta des de 2011 promovent la innovació social i fent que les polítiques públiques incideixin d’alguna manera en ella.

“L’univers Ecos és molt ric. La nostra vocació no consisteix a ser un grup rígid i tancat des d’un punt de vista corporatiu. Ser un actor flexible ens enriqueix”, subratlla Guàrdia. CoopHalal, Fets, Iridia, Hobest, Facto, Fil a l’Agulla, l’Institut Català d’Antropologia i la mateixa Xarxa d’Economia Solidària (XES) també s’allotgen en sòl Ecos. Una altra cosa és donar el pas i integrar-s’hi. “Ser membres de la cooperativa no vol dir ser usuàries, sinó ser copropietàries”, subratlla Jordi García. És quan es dóna el pas quan és possible el treball conjunt, pensar en la formació conjunta, en l’acció comercial conjunta, en el disseny del propi model.

Els cooperativistes que van fundar Ecos, per les seves experiències anteriors, sempre van tenir clar que no havien de construir una superestructura desconnectada dels membres, sinó que cada cooperativa havia de aportar-li a la cooperativa mare allò que sabés fer millor: ja fos els serveis de comptabilitat o la comunicació. Existeix a més la figura de coordinació entre les diferents cooperatives. S’intenta també la convivència en jornades semilúdiques i de semireflexió per recordar per a què formen part de la cosa.

VOCACIÓ TRANSFORMADORA

Seria difícil que ho oblidessin, perquè, per poder formar part d’Ecos, una cooperativa ha de complir una sèrie de requisits. El primer, formar part de la XES. La pertinença a la xarxa d’economia solidària no consisteix només en apuntar-s’hi, sinó que implica ja una certa identificació amb una concepció del cooperativisme que la XES defineix com a “transformador”.

Ecos busca un tercer local perquè el seu creixement ha fet quedar petits els que té fins ara

El volum de negoci agregat de les cooperatives que formen el grup Ecos és de 4,6 milions d’euros

Ecos, que dóna feina a 110 persones, exigeix ser part de la XES, un balanç social i treballar amb banca ètica

“No hi ha una única manera d’entendre el fet cooperatiu. Pot ser purament jurídic, es pot plantejar com una manera de gestionar una empresa de manera més participativa, en un règim de copropietat, que ens sembla molt bé perquè pot ser positiu per a l’organització de l’empresa. Però a més, segons la nostra concepció, l’empresa ha de tenir vocació de transformació, interès en canviar d’alguna manera el món que l’envolta, creure en un espai d’economia transformador, en l’economia solidària”, explica el coordinador d’Ecos.

Sostre Cívic, una altra de les integrants del grup, promou el dret a l’habitatge a través d’altres models de tinença com la cessió d’ús. Un altre cas és el d’ETCS, que fomenta l’autonomia i la coresponsabilitat entre persones i entre organitzacions mitjançant el treball col·laboratiu. I el de la cooperativa d’assessores jurídiques Iacta, que entre les seves prioritats ha triat ajudar a combatre l’exclusió social. També forma part de la llista Queviure, una distribuïdora majorista de consum responsable que ofereix productes ecològics, comerç just i elaborats per cooperatives. Igual que l’esmentada Trèvol, les necessitats logístiques propicien paradoxalment que cooperatives que sí són membres de ple dret d’Ecos, no comparteixin espai físic.

ESTRUCTURA FLEXIBLE

El volum de negoci agregat de les cooperatives d’Ecos és de 4,63 milions d’euros. El 2015, havia estat de 3,5 milions. La incorporació de noves cooperatives, la creació de nous projectes compartits, els canvis en els inquilins de l’economia social i el creixement d’algunes de les cooperatives després d’anys molt durs de crisi es tradueix en una pressió important per augmentar l’espai disponible. A més dels espais de les cooperatives que disposen dels seus propis locals, com la de transport i neteja ecològics Trèvol, els dos espais emblemàtics del grup són al carrer  Casp i al carrer Bailén de Barcelona. 

La manca de capacitat financera per adquirir un immoble és un factor que està damunt la taula. Però els preus dels lloguers pels núvols  que s’han imposat a la capital catalana n’és un altre. A alguns membres del grup els agradaria poder disposar d’un emplaçament prou espaiós perquè hi cabessin tots. 

En el moment fundacional de Ressons, l’aportació inicial al capital era de 3.000 euros. En l’actualitat, és de 2.000. David ho té clar: “Volem que 2017 sigui l’any d’un salt cap endavant, d’una manera o altra”.

Per formar part d’Ecos, és requisit indispensable formar part de la XES per blindar aquest caràcter “transformador”, realitzar un balanç de caire social i tenir almenys part dels recursos dipositats en banca ètica.

MÉS INFO

ANY DE CEACIÓ: 2011
ADREÇA: Casp, 43, i Bailén 5, 08010 Barcelona
TELÈFON: 93 532 36 26 
WEB:  grupecos.coop
CORREU: info@grupecos.coop
SECTOR: intercooperació y promoció de nous projectes
NÚMERO DE TREBALLADORS: 126 persones ocupades, que cobreixen 110 jornades a temps complet (algunes a temps parcial).
FACTURACIÓ 2016: 4.634.579,80 euros.