03 Som Energia // L’alternativa a l’oligopoli elèctric

Sense comercials estrictes i només amb el boca-orella, la cooperativa d’energia verda  gestiona ja 50.000 contractes, no para de créixer i factura 21 milions d’euros. L’ambició és molt superior: vol canviar el model energètic.

A la segona planta d’un dels edificis del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona hi ha la seu d’una empresa jove que va començar a operar tot just al desembre de 2011 i que ja ha hagut de canviar quatre vegades de local perquè de seguida se’ls torna a quedar petit.

I els joves que corren amunt i avall, o que seuen a conversar en els sofàs col·locats al bell mig de l’oficina, talment com si fossin en alguna start up de Silicon Valley, saben que aquest any els tornarà a tocar empaquetar els trastos: s’hi acaben d’instal·lar i ja els falta espai perquè el boca-orella entre ciutadans que volen fugir de les companyies elèctriques convencionals va fent l’efecte de bola de neu i la web no para de rebre noves peticions d’alta.

Som Energia, cooperativa sense ànim de lucre que produeix i comercialitza energia de fonts 100% renovables, s’ha convertit en una mena de sensació dins de l’economia solidària, i això que ni tan tan sols té la figura clàssica de comercial, sinó només grups d’activistes organitzats pel territori: supera els 34.000 socis i porta llum a 50.000 llars de tot Espanya. Les xifres no són idèntiques perquè els familiars de socis també poden accedir al servei sense fer-se’n, tot i que en aquest cas òbviament no podran participar a l’Assemblea general, que, una vegada l’any, defineix les línies de l’empresa sota el principi cooperatiu d’“una persona sòcia, un vot”.

“És obvi que la gent està molt cremada amb les companyies elèctriques i busca alternatives”, aventura Lucía García, biòloga especialitzada en ecologia industrial, de trenta-cinc anys, que es va incorporar a l’empresa l’any passat.

Aquesta cremor de la gent no deu ser nova del tot, però abans no hi solia haver alternatives a l’oligopoli elèctric a l’abast de tothom, a les quals fos fàcil passar-s’hi sense aspirar a ser un heroi ni un autèntic militant. En canvi, a altres països europeus les cooperatives d’energia verda porten anys ben consolidades i per això quan el professor d’Economia Gijsbert Huijink va arribar a la Universitat de Girona i va buscar els serveis equivalents a la seva cooperativa holandesa va quedar astorat: aquí no existien. Crear-ne una rèplica no li semblava missió impossible perquè ja sabia per l’experiència al seu país que era factible i al projecte de seguida s’hi va anar apuntant una pila d’entusiastes. Abans de començar a funcionar ja havia aplegat més de 700 persones disposades a aportar els 100 euros que val convertir-se en soci —i, per tant, en propietari!— de la companyia. És probable que algun d’ells fins i tot se sorprengués, però ben aviat van poder dir adéu a l’oligopoli elèctric sense quedar a les fosques. I de seguida en van arribar molts més disposats a fer el mateix a partir, quasi, d’un simple clic: una pàgina web de navegació senzilla que et permet fer-te soci primer i accedir al contracte després en un procés fàcil i ràpid.

COMERCIALITZAR I PRODUIR

El sistema espanyol de distribució elèctrica fa impossible saber amb seguretat si l’energia que consumeixes a casa prové de fonts renovables perquè tota s’aboca a les mateixes vies i es reparteix barrejada, sense distinció. Però Som Energia aspira a produir tanta energia verda com consum tinguin els seus clients i, mentrestant, aposta de veritat pels certificats de garantia d’origen. “Si tothom exigís certificats a la comercialitzadora, segur que tindríem més renovables”, opina Eduard Quintana, enginyer industrial de trenta-vuit anys que es va sumar al projecte quasi des del començament i que avui n’és un dels pilars.

Només amb el ‘boca-orella’ i sense comercials clàssics, l’entitat gestiona ja 50.000 contractes a tot Espanya

La iniciativa replica el model de cooperatives d’energia verda, molt consolidat a Europa

Es busca produir també la mateixa quantitat d’energia que consumeixin els socis

Els projectes propis de producció d’energia verda que ja tenen en marxa els han finançat, a més, sense necessitat de crèdits bancaris; només fent-ne partíceps els mateixos socis. Primer, mitjançant l’emissió de bons o títols amb una petita rendibilitat, i darrerament amb fórmules encara més imaginatives (i beneficioses per la caixa de la cooperativa) que busquen alhora connectar de veritat l’experiència de consumidor d’electricitat amb la de productor d’energia renovable en un mateix circuit que tothom pugui identificar.

Un exemple n’és una planta fotovoltaica construida a Andalusia, operativa des del maig de 2016, amb una capacitat de producció de 3GWh a l’any i un cost de dos milions d’euros. Per pagar-la, es va impulsar una campanya de finançament entre els socis amb una fórmula ben original: podien aportar diners, però en una proporció equivalent al seu consum energètic habitual. I en comptes de rebre un interès a canvi, es beneficiaran durant vint-i-cinc anys d’una tarifa més barata, a preu de cost, d’una part del rebut equivalent a l’energia produïda per aquesta planta fotovoltaica concreta que han ajudat a finançar. “Tenim la voluntat de fer visible la nostra energia fins i tot en la factura, encara que el sistema ho posi difícil”, subratlla Quintana.

El foment de l’energia verda és un dels motius que apropa molta gent a Som Energia. Però els cremats amb les elèctriques convencionals ho són també sovint per la pròpia mecànica operativa d’aquests gegants, obligats a maximitzar beneficis i a repartir dividends suculents als accionistes.

“Els nostres clients són en realitat socis i saben que mai no els atendrà una màquina ni comercials agressius amb tot tipus d’ofertes i que tampoc se’ls intentarà col·locar més potència de la que necessiten per cobrar-los més”, explica García.

A LES ANTÍPODES DE L'OLIGOPOLI

El backstage és com entrar en un altre món, a anys llum de les pràctiques de les multinacionals: com que la cooperativa no té ànim de lucre i, per tant, ni tan sols pot repartir beneficis, la raó de ser de l’empresa no és aconseguir-ne quants més millor, sinó simplement assegurar la solvència per poder donar un bon servei coherent amb els objectius. Tampoc necessita amassar fortunes per pagar sous estratosfèrics ni generosos complements als directius perquè el barem de referència retributiva de Som Energia és el salari mitjà i la forquilla salarial no pot passar de 3 a 1, de manera que no es poden superar els 50.000 euros bruts l’any. Avui és una forquilla només teòrica, per donar horitzó: ningú no supera encara els 30.000 euros bruts anuals. I encara més diferències de gal·làxia: l’objectiu serà sempre més aviat reduir el consum energètic, no augmentar-lo.

És evident que amb aquestes característiques tan poc habituals, l’atenció al client no pot tenir res a veure amb la que donen les grans corporacions. I permet un sistema de fixació de preus que tampoc se li assembla gota i que queda fora de les oscil·lacions atzaroses del mercat convencional, tant pel que fa a les pujades brusques de preus com també, quan n’hi ha, a les baixades. L’última pujada salvatge, coincidint a més amb l’onada de fred, va fer créixer de manera espectacular el ritme de nous socis de la cooperativa, que va passar d’una mitjana d’entre 200 i 300 altes noves setmanals a més de 1.000. Els nous clients no buscaven necessàriament preus baixos, sinó un sistema de fer radicalment diferent, que almenys els aportés tranquil·litat. Els que només busquessin pagar menys segur que no van acabar fent el pas d’associar-se perquè Som Energia no s’hi compromet pas.

Les plantes de producció s’han pogut finançar sense crèdits bancaris; només amb aportacions dels socis

L’entitat no té ànim de lucre i ni tan sols pot repartir beneficis entre els socis

El 2016 va guanyar 930.000 euros, que es van destinar a provisions per atenuar potencials pujades de preu

El sistema de preus no pot garantir preus baixos, però sí tranquil·litat perquè mira a llarg termini i estalvia al client l’estrés de les oscil·lacions del mercat majorista. El preu que pagarà el fixa l’Assemblea general cada mes de maig i per tot l’any en endavant, en funció de les previsions de l’equip tècnic i del resultat econòmic de l’exercici anterior. Si després el preu del mercat majorista puja, la cooperativa ho assumirà, en bona mesura gràcies a l’excedent generat quan els preus queien, precisament perquè no s’evapora per la via del dividend. El mètode no només aporta tranquil·litat, sinó que està funcionant molt bé: el 2015 Som Energia ja va tenir beneficis, que van eixugar les pèrdues acumulades en els quatre primers anys, de llançament. I el 2016 també va tancar amb beneficis de quasi un milió d’euros i que després d’una consulta als socis es va decidir destinar a reforçar les reserves com a assegurança davant futures pujades de peus al mercat majorista.

POBRESA ENERGÈTICA

La tranquil·litat s’estén també a un factor especialment sensible en els temps que corren: la garantia que Som Energia farà tot el possible, de veritat, per no haver de tallar la llum. Ho subratllen molt els protocols interns, reforçats per una comissió específica dedicada a la pobresa energètica. Això no vol dir, naturalment, que accepti donar servei indefinidament a gent que no paga, sinó que estudiarà molt a fons cas per cas i remourà cel i terra, si cal, per no deixar ningú a l’estacada.

El gener, coincidint amb la pujada general de la tarifa elèctrica, es registraven 1.000 altes setmanals

Els socis poden fer un donatiu de 0,01 € el kW  consumit per fer front a casos de pobresa energètica

“Hem aconseguit molt, però volem canviar el model energètic”, diu un dels puntals del projecte

El primer coixí per aconseguir que els impagaments no facin un forat als comptes de l’entitat prové dels mateixos socis, que en contractar el servei tenen la possibilitat de fer un donatiu voluntari de 0,01 euros el kW per afrontar casos de pobresa energètica. Aquesta aportació, que en un consum mitjà suposa entre dos i tres euros al mes, es destina a cobrir les quotes impagades i també a reforçar les accions dels grups que treballen amb socis en situació vulnerable i la seva connexió amb els serveis socials dels ajuntaments. No serà fins a l’útlima etapa que si la situació es torna irreversible es gestionarà el pas del client cap a una comercialitzadora d’últim recurs, l’única que pot oferir legalment el bo social, sempre amb la supervisió i coordinació dels serveis socials.

IMPACTE

L’èxit de Som Energia impressiona tothom que el descobreix, però a dins els promotors toquen molt de peus a terra. El mateix Eduard Quintana assenyala que estan molt contents de comptar amb 50.000 contractes, però que a Espanya n’hi ha 28 milions. Això representa amb prou feines el 0,17% del total. És lloable i certament prometedor, però encara testimonial per a l’ambició de la cooperativa: “L’objectiu d’ara és donar un servei ecològic i respectuós amb la gent i estem molt contents amb el que hem aconseguit”, apunta Quintana, que com els seus companys no deixa de mirar també a un altre objectiu a llarg termini, molt més ambiciós encara, i que és la raó de ser última del projecte: “Amb això no en tenim prou; el que volem és canviar el model energètic”.

MÉS INFO

ANY DE CREACIÓ: 2010
SOCIS DE CONSUM: 34.000
FACTURACIÓ: 21 milions d’euros
BENEFICIS 2016: 930.000 euros
SEU CENTRAL: Parc Científic i Tecnològic de la UDG. Edifici Giroemprèn. c/ Pic de Peguera, 11 (ala B, despatx B2.12); 17003 Girona.
TELÈFON: 972 183 386
WEB: www.somenergia.coop