04 Som Connexió // Trucades de consumidors lliures

Més de 2.000 persones han apostat per construir un operador de telecomunicacions del qual es puguin refiar, com una opció de consum “transformador”. Va començar per la telefonia mòbil i ara fa el salt als serveis integrals a ADSL i fixa.

Una persona contribueix cada dia perquè el món sigui d’una manera o d’una altra mitjançant les seves decisions de compra. La mobilització política pot arribar molt lluny, però el que veritablement acaba important és en què gastem els nostres diners.

Afirmacions com aquestes són la forma més senzilla d’explicar un projecte com Som Connexió, una cooperativa de consum independent i sense ànim de lucre especialitzada en comercialitzar serveis de telecomunicacions. És l’única que existeix a Espanya i embrió d’un projecte que, a llarg termini, aspira a disposar d’una “infraestructura de comuns” oberta a tothom, construïda a base de sinergies entre xarxes ja existents i d’altres de noves que la comunitat pugui anar desplegant. Som Connexió, situada al Prat de Llobregat (Barcelona), és una rara avis que, entre proves, ensurts, amenaces d’acords i molta determinació, s’està fent un lloc en un sector dur, complex, poc transparent, copat per les multinacionals. És un mercat acostumat a oferir exactament el contrari del que publicita: aquí no hi ha preus per terra, les altes dels nous serveis d’ADSL no són gratuïtes, no es venen paquets de serveis que deixin captiu al consumidor, no hi ha acords per comercialitzar terminals de mòbil...

El projecte de Som Connexió consisteix a aplegar una massa crítica d’usuaris que volen ser els amos de l’operador que els ofereixi el servei de mòbil i/o d’accés a Internet. Un operador propi, amb quina finalitat? Què hi guanyen? Mercè Botella, coordinadora i coimpulsora del projecte, ho defineix d’aquesta manera: “Es tracta de ser diferents perquè complim amb un seguit de coses que en teoria haurien de complir totes les empreses, no només nosaltres”.

VIGILAR LES INCIDÈNCIES

Ens endinsem al terreny pantanós del que hauria de ser normal i no ho és, o no tant. Del consumidor fatigat. La seva tesi es basa en el fet que les operadores convencionals capten molts usuaris amb ofertes inicials però, amb el temps, els acaben fent pagar més diners. Una d’aquestes “coses normals” que Botella esmenta i que poden portar una persona a triar la seva pròpia cooperativa és no haver de vetllar per si la companyia li cobra pel temps durant el qual, a resultes d’una avaria, no ha pogut gaudir del servei de forma efectiva. “Som nosaltres els que vigilem els temps de les incidències, perquè no hi hagi sorpreses en la factura, perquè 20 o 50 cèntims d’euro poden no ser gaire diners, però multiplicats per milers o fins i tot milions de clients sumen una fortuna per a les grans operadores” , afegeix.

La cooperativa sense ánim de lucre uneix més de 2.000 socis en un operador de qui es refien

El volum de negoci de Som Connexió previst per a enguany oscil·la entre 600.000 i 700.000 euros

Un altre factor diferenciador fins a l’absurd és el fet que a l’altra banda del fil contesti una persona, en lloc d’una màquina amb la qual no es pot interactuar. La manca de braços fa que el sistema no sigui molt eficient, perquè es limita l’atenció a unes hores al dia, però s’evita almenys la sensació de l’usuari de viatjar en un bucle entre màquines o departaments que li fan repetir a un la mateixa història una i altra vegada. El pla de futur de Som Connexió passa perquè una persona del territori que conegui pel seu nom als socis i usuaris de la zona els dediqui unes hores de treball al dia (o els rebi en persona).

Som Connexió subratlla un altre missatge a primer cop d’ull contraintuitiu: combatre les ofertes de serveis empaquetats (per exemple, la telefonia mòbil, la telefonia fixa, l’accés a Internet amb fibra o amb ADSL i la plataforma de televisió). Se suposa que el preu de l’oferta del pack és més atractiu que el preu de cada servei per separat —encara que aquests no solen publicitar-se— de manera que els consumidors trien el conjunt. Els problemes arriben en el moment que un usuari decideix prescindir d’algun dels serveis: o no es pot trencar el paquet o es dispara la factura, perquè els preus dels serveis per separat es tornen de sobte prohibitius. “El consumidor està captiu, no té llibertat per moure un producte de l’oferta. Si en treu un de la oferta, els altres se li dupliquen”, explica Botella. Som Connexió, que va iniciar el seu camí exclusivament amb serveis de telefonia mòbil, comercialitza també ADSL i telefonia fixa. El consumidor pot afegir els serveis o llevar-los, tot sumant o restant. Sempre valen el mateix.

ENTENDRE EL SECTOR

Mercè Botella, psicòloga social de formació, tenia clar al cap el projecte del que desitjaria que existís i escalfava motors en un moviment social a la localitat de Rubí. Es recorda amb la seva filla Helena, que ara té deu anys, a la Fira de l’Economia Social i Solidària de Catalunya de 2013, en una taula, amb un cartellet, intentant explicar la seva idea a qui volgués escoltar-la. A través de Twitter va entrar en contacte amb un altre moviment en marxa que perseguia una finalitat semblant al Prat de Llobregat, amb Òscar Rando al capdavant. Tampoc ell era un expert en telecomunicacions. La seva trajectòria era la pròpia d’un educador social i animador sociocultural, que compartia, però, la mateixa convicció en la necessitat d’un canvi productiu i de consum com a eina de transformació de la societat.

Tots dos sabien el que calia des d’un punt de vista ciutadà: “Un projecte de comercialització de serveis de telefonia i Internet que es regeixi per criteris ètics, l’horitzontalitat, la transparència i la sostenibilitat”, resumeix Rando. No obstant això, necessitaven que en el lideratge del projecte participessin socis tecnològics, per raó del seu desconeixement inicial sobre el sector. Els impulsors han tingut dificultats perquè un projecte disruptiu com el de Som Connexió, amb un plantejament d’economia social, trobés recursos humans i parelles de ball tecnològiques adequades. 

L'APRENENTATGE

“Alguns candidats ens deien que aquest món és molt complicat i pretenien deixar-nos del tot al marge. Volien que fóssim els seus comercials sense que entenguéssim com funciona res. Altres eren freakies de la tecnologia superespecialitzats que podien convidar-te a muntar una antena al territori, però sense una visió global del sector i amb poca visió de servei al ciutadà”.

Després d’una experiència inicial amb Nubip el 2014 que va servir per temptejar el terreny, Som Connexió es va constituir formalment com a empresa cooperativa el 22 de març de l’any 2015 i es va presentar en societat de la mà de l’operadora de telecomunicacions Orange tres mesos més tard. Com va explicar llavors el seu president, Rando, “crear la nostra pròpia xarxa per a mòbils no és viable des d’un punt de vista econòmic, i a més tampoc creiem que sigui ètic des d’un punt de vista ecològic, paisatgístic o de sostenibilitat perquè no volem posar més antenes en la naturalesa quan ja hi ha una xarxa com la que existeix”. Per ser abonat calia ser soci de la cooperativa i pagar una quota de 100 euros.

És la comunitat de consumidors qui fa possible el projecte, que té com a referent la britànica Phone Coop. En l’actualitat, formen part de la cooperativa 2.180 socis, el 65% dels quals són de Catalunya. El nombre total de contractes no actius ascendeix a 3.290. La xifra es refereix a totes les sol·licituds de contracte, i s’ha de tenir en compte que un mateix soci pot apadrinar diverses línies. La mitjana de línies per soci és de 1,6 i el ritme de línies noves al mes oscil·la entre 120 i 180.
Fins ara, l’operadora ha ofert servei de telefonia mòbil. El seu soci tecnològic és Másmóvil, empresa que empra la xarxa d’Orange.

SOBIRANIA

En matèria de telecomunicacions és complicat parlar de sobirania si no es disposa d’una infraestructura pròpia, i a Espanya en disposen Movistar, Vodafone, Orange i Yoigo (marca comercial de Xfera), que fa pocs mesos va ser adquirida per Másmóvil. Si no es disposa de xarxa, es pot aspirar a ser un Operador Mòbil Virtual (OMV).

Des de mitjans de 2016 Som Connexió ja és un operador reconegut per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), dins de la categoria d’Operador mòbil virtual, en utilitzar la xarxa de Másmóvil. Però dins dels OMV es distingeixen diferents nivells. Per arribar a un acord directament amb el propietari d’una xarxa de telecomunicacions (cas d’Orange, tot i que aquesta també recorri en part a la de Telefónica), cal disposar d’un volum d’abonats molt elevat, d’almenys 10.000. Per això la cooperativa empra la xarxa d’Orange a través de Másmóvil. Som Connexió funciona com un revenedor de servei, a preus de mercat. No obstant això, el fet que Másmóvil s’hagi fet amb Yoigo és, subratlla Botella, “suprimir un pas més en el camí cap a la sobirania, perquè Yoigo sí que té llicència per tenir infraestructura; és com haver fet un pas per estar més a prop d’Orange “.

XARXA NEUTRA

D’altra banda, el fet que Som Connexió no pensi construir xarxa pròpia no vol dir que no vulgui contribuir a desplegar les anomenades “infraestructures obertes” o “fibra de comuns”; és a dir, una xarxa que puguin utilitzar tots els operadors, cosa que implica tancar múltiples acords, amb operadors, amb administracions i amb empreses que en disposin. “Estem en un moment apassionant en aquest procés de construcció col·lectiva. Si això fos la vida d’una persona, diria que hem passat la fase de l’adolescència i de l’aprenentatge i ara ens disposem a passar a ser un operador integral”, assenyala el president de la cooperativa, en al·lusió a l’ampliació de serveis d’accés a comunicacions de banda ampla i de telefonia fixa; en aquest últim cas a través d’un acord majorista (d’operador a operador) amb Orange.

Aquesta ampliació de serveis ha fet multiplicar per tres les previsions de facturació de la cooperativa per aquest any (entre 600.000 i 700.000 euros) respecte dels ingressos obtinguts en l’exercici anterior (256.000 euros).

INVERSIÓ DE 100.000 EUROS

“Sabem que el projecte comença a fer-se gran i hem de ser valents, el que significa saber gestionar-lo de manera adequada”, afegeix Óscar Rando. Gestionar el creixement implica invertir. La cooperativa estima necessaris prop de 100.000 euros per poder donar resposta als socis, i està en fase de reflexió sobre el tipus d’instrument financer al qual recórrer per obtenir-los. La inversió més urgent es requereix en noves tecnologies i una web en la qual l’usuari entengui clarament que està davant d’una operadora. La idea serà sembrar el mapa de punts d’ADSL i, dins d’un temps, proposar un projecte de xarxa de fibra òptica a partir d’aquesta comunitat amb els costos repartits. “Hi pot haver ciutadans que acceptin pagar que arribi la fibra a casa, o ajuntaments, i que la nostra infraestructura oberta comparteixi despeses amb altres operadors interessats en usar-la”, diu Botella.

Des de mitjans de 2016, Som Connexió és un operador reconegut pel regulador, la CNMC

La cooperativa amplia els serveis de telefonia mòbil als d’accés a Internet via ADSL i als de telefonia fixa

Som Connexió ataca la política de serveis en ‘pack’ perquè deixen enxampat el consumidor

El projecte Som Connexió segueix l’estela del moviment germà Som Energia. De fet, la seva aposta per la marca Som Connexió (inicialment ETICOM-Som Connexió) reforça aquesta línia d’empoderament del consumidor.

No obstant això, hi ha una diferència fonamental entre ambdós projectes. Les telecomunicacions són un camp en el qual un de sol poc pot fer, no valen les infraestructures particulars, mentre que, en un moment, un particular pot organitzar-se per aconseguir la seva pròpia font d’ús d’energia. 

Mercè Botella opina: “Som Energia ha captat l’interès dels partidaris del no a les centrals nuclears i els ecologistes. Però en el cas de les telecomunicacions nostre missatge és molt més complex i difícil de fer arribar. És clar que ens interessa la sostenibilitat mediambiental, però també una economia més justa, una economia social, la importància de la sobirania del consumidor”.

MÉS INFO

ANY DE CREACIÓ:  2015
ADREÇA: Carrer Riu Llobregat, 47, 08820, el Prat de Llobregat, Barcelona 
TELÈFON: 93 131 17 28 
WEB:  eticom.coop 
CORREU: info@eticom.coop
SECTOR: telecomunicacions
NOMBRE DE TREBALLADORS: 7
FACTURACIÓ: entre 600.000 i 700.000 euros (previsió per a 2017)