05 Uni.Co // La unió fa l’energia més eficient
Enmig de les aigües tèrboles de la crisi, les cooperatives de l’energia, la tecnologia i les ‘telecos’ van sumar forces i van crear Uni.co. Sis anys després, la composició del projecte es depura i l’oferta se centra en l’eficiència energètica i l’estalvi de costos.
Ens trobem en un centre productiu ubicat dins d’un passatge de naus industrials de la localitat de Cornellà de Llobregat (Barcelona). És el complex de Laboratorio Electrotécnico, conegut com Les-cop i on treballen 44 persones. La seva comesa gira al voltant de la fabricació de transformadors: des del bobinat fins a l’encapsulament, ja que cada unitat s’aïlla, protegida dins de quars i resina. La nau disposa d’una zona de proves o assajos. Tota la producció que surt de Cornellà es ven a través d’una xarxa comercial de representants independents. El tipus de clients que poden estar-hi interessats són les empreses del ram elèctric —operadors del sector com Iberdrola o Endesa, gestores d’infraestructures com Red Eléctrica Española (REE), i també constructores de subestacions o components d’aquestes, com Ormazabal i Schneider, entre d’altres—. A l’altre extrem de la nau, en una de les oficines on es reben les visites, hi ha una mostra del producte acabat: el transformador, la bobina, el nucli, un aïllant amb silicona...
Laboratorio Electrotécnico, la història de la qual es remunta a una empresa familiar de fa un segle, es va reinventar com a cooperativa el 1980. És un cas de manual d’empresa recuperada. Davant d’una crisi i la intenció d’escindir l’activitat, una plantilla de treballadors ancorats al Baix Llobregat, la majoria dels quals amb escasses possibilitats de reciclatge, van intentar posar-se al comandament i salvar-la.
ORIGEN D’EMPRESA RECUPERADA
Montse González, presidenta de la cooperativa, a la qual es va incorporar fa ja tres dècades, recorda com el naixement del projecte va comportar la superació d’una dura crisi. Ara, l’empresa acaba de transitar pel seu segon gran sotrac. “Aquesta crisi ha estat força dura per a tothom. Però som aquí. Hem sobreviscut amb la mateixa idea de sempre: fer productes nous, modernitzar equipaments amb inversions de 600.000 euros aquests darrer any, cercant nous mercats i adoptant noves perspectives”, explica González.
Dins d’aquest procés de cerca de noves perspectives, Lescop va topar amb la llavor d’allò que esdevindria el primer grup tecnològic cooperatiu de Catalunya, la Unió de Cooperatives (Uni.co), fruit d’un cluster que impulsava la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya relacionades amb l’energia, les noves tecnologies i la informàtica. El cluster va anar perdent membres, d’una banda, i es va anar transformant en allò que avui és Uni.co SCCL, una cooperativa de cooperatives que va veure la llum en plena crisi, el 25 de maig del 2011.
L’ INTERÈS D’UN I EL DE TOTS
Avui, podem continuar parlant d’una desena de cooperatives —tres d’elles han passat a estar inactives—, però no totes coincideixen amb les que van arrencar el projecte als inicis. “En el moment de la constitució, no hi va haver una elecció conscient de socis. Va participar en Uni.co qui voluntàriament va voler fer-ho. Amb el temps, sí. Al final, els que es queden són els que entenen que els interessos de la seva empresa són els que coincideixen amb els interessos del col·lectiu, els que estan disposats a romandre i a invertir en el projecte de tots”, explica Blai García, coordinador de Uni.co i responsable de trobar projectes i clients que donin sentit a l’aliança.
Una aliança, per fer què? La unió es tradueix, per exemple, en la possibilitat d’abordar projectes de major envergadura, amb la de tractar amb clients més grans. “Però no només això”, subratlla García. “La suma de l’experiència de tots els participants significa poder crear noves línies de negoci que són el resultat de la suma dels coneixements acumulats dels diferents socis i del grup. Així ens ha passat amb el llançament de la nova línia de serveis energètics”, afegeix. Les perspectives d’èxit són igualment més favorables en cas de cridar a la porta d’un possible finançador.
Uni.co, amb un volum de negoci agregat de vuit milions d’euros i 160 empleats, ja no té com a targeta de presentació les seves cooperatives en si, sinó que actua com a marca-paraigua de les activitats en què operen les seves associades: ven, doncs, serveis de telecomunicacions “fàcils, segures i de qualitat”; proposa estalvis d’eficiència energètica per la seva influència mediambiental però també econòmica, i s’ocupa de detectar on es produeixen pèrdues per minimitzar-les; comercialitza igualment serveis de consultoria, programació, integració de sistemes, portals corporatius i impressió gestionada, entre d’altres relacionats amb les tecnologies de la informació; i finalment, impulsa les energies renovables, convençuda que arriben els temps, de manera inevitable, de l’energia neta i la descentralització de la generació de l’energia.
La manera més efectiva que Uni.co ha trobat per arribar als seus potencials clients consisteix a explicar què ha aconseguit abans, treballant per a d’altres clients previs. Per exemple, en l’àmbit de l’eficiència energètica, emfatitza com ha ajudat a estalviar, de mitjana, el 14% de consum energètic a més de 700 plantes industrials que s’ha encarregat d’auditar, mitjançant solucions que fossin viables des d’un punt de vista tècnic i alhora sostenibles des d’una òptica financera.
La idea de l’estalvi de l’eficiència energètica i la reducció de costos són una bona carta en els temps que corren, i més encara en l’univers empresarial. Uni.co treu pit en aquest sentit d’haver estalviat el 10% de costos en una organització a sis centres de treball incrementant-hi la productivitat mitjançant la implantació d’una solució anomenada “d’impressió gestionada”. Pel que fa a les telecomunicacions, ha pogut retallar en 28.000 euros la despesa d’una empresa manufacturera de 640 treballadors. I també ha dissenyat el primer edifici autosuficient de Barcelona gràcies a mesures d’eficiència energètica mitjançant una illa energètica alimentada per plaques fotovoltaiques i emprant equips fabricats pel propi grup.
A cooperar també se n’aprèn, tot i que se suposa que aquest és un verb que s’hauria de saber conjugar des del minut zero en el cas de les societats de naturalesa coop. Però no és tot tan fàcil. “Al principi no funcionàvem com ara. Imagineu-vos tres cooperatives d’instal·ladors. Era normal que potser sorgís alguna reticència, que es temessin treure feina els uns als altres. Va caldre establir un reglament de règim intern”, rememora el coordinador d’Uni.co.
COOPERAR I COMPETIR
L’experiència és un grau. “La música que avui sona a las cooperativas que som en aquest vaixell és la de cooperar. Crec que es va entendre bé que Uni.co era una porta que havíem d’obrir i d’explorar. Està més present la idea de cooperar que la de competir, penso”, aporta, per la seva banda, Gómez, que a més de presidir Laboratorio Electrotécnico és vicepresidenta del grup Uni.co.
Al grup cooperatiu, que es va crear el 2011, hi treballen 160 enginyers i tècnics qualificats
La nova línia de negoci de serveis energètics neix del coneixement combinat de les diferents cooperatives
Uni.co ha ajudat a reduir en un 14% el consum energètic a 700 plantes industrials auditades
Els càrrecs a la cooperativa de segon grau van rotant entre els responsables de les integrants del grup. En aquesta etapa, la presidència d’Uni.co, que canvia cada cinc anys, li correspon a Cresol, una empresa d’enginyers especialitzats en energies netes i eficiència energètica amb experiència en el món de la investigació, la cooperació internacional, el sector privat i el públic. Pel que fa al lloc de secretari, el cobreix Cinergia, companyia que dissenya, fabrica i aplica solucions d’electrònica de potència. i l’aposta d’inversora en investigació i desenvolupament ha estat l’electromobilitat, les xarxes intel·ligents i els recursos energètics distribuïts. Completa la llista del grup l’auditora KWH Saving, Arkenova, Handytec i Cavima Consulting.
Però les coses es belluguen tota l’estona. Els contactes amb d’altres cooperatives per constatar si casen amb els valors de l’organització fa temps que duren amb altres candidats; entre els quals amb la tecnològica Jamgo.
UN HOSPITAL, UNA IDEA
Un altre dels moviments efectuats en el si d’Uni.co, en aquest cas ja culminat, és el llançament de l’organització sense ànim de lucre “i sense ex ministres en nòmina” per fomentar la igualtat energètica i assegurar “els millors preus i condicions” per part de dues de les cooperatives membres del grup. El resultat, un intent de combatre la pobresa energètica. Es tracta d’EPI, sigles que signifiquen Energia per a la Igualtat.
Els sis membres de l’equip d’EPI es mostren determinats a posar el seu gra de sorra perquè el món sigui una mica més solidari. I els hospitals s’han creuat de forma commovedora en la vida d’alguns d’ells. Roberto Burgos va idear el projecte després que, al centre hospitalari on van néixer els seus fills, coincidís amb una parella que es lamentava desconsoladament perquè havien perdut la feina i no podien pagar el rebut del llum. Va escoltar com comentaven, literalment, que “no podrien ni tan sols escalfar el biberó al seu fill”, segons relata el propi Roberto al seu perfil de presentació del seu web a EPI.
El mateix Blai García es va sumar al projecte quan un matí va ajudar un veí que li va demanar que li empenyés la cadira de rodes elèctrica fins a un hospital proper perquè al vehicle se li havia acabat la bateria i al centre, on ja el coneixien, l’hi recarregaven. A casa no tenia ni calefacció ni electricitat.
PREU DE GRAN CONSUMIDOR
EPI és una cooperativa sense ànim de lucre que agrupa consumidors per realitzar compres en grup. Per volum, obté millors preus. Així, sota el lema la unió fa la força, qui se sumi al grup pot obtenir el mateix i beneficiós preu per quilowatt / hora que companyies que consumeixen molt més que ell. EPI es proposa com un proveïdor alternatiu a les grans elèctriques, però no com una comercialitzadora, ni treballa amb cap comercialitzadora fixa, sinó segons les ofertes que convinguin al consumidor en cada moment. EPI es finança a través de les comissions que aquestes intermediàries paguen als seus agents quan tanquen contractes de subministrament elèctric. Els diners es destinen a les entitats socials especialitzades en combatre la pobresa energètica.
Dues de les sòcies d’Uni.co llancen EPI, un grup de compra agrupada d’energia que ajuda a combatre la pobresa energètica
Després de l’aturada de les renovables, aquesta cooperativa de segon grau se centra en aconseguir l’eficiència energètica
Una de les potes d’activitat que ha quedat tocada en Uni.co és l’expansió de les energies renovables, que, tot i que són el futur pel qual ha apostat el món a través de la Conferència del Canvi Climàtic de París, han patit una doble garrotada important a Espanya. La primera, amb la retirada retroactiva de les elevades primes a les energies netes, que ha aturat la inversió en el sector i ha sembrat la inseguretat jurídica al país. La segona, la penalització de l’autoconsum mitjançant la imposició de l’impost al sol, que és un peatge de suport que s’imposa a les persones que, tot i produir la seva pròpia energia, segueixin enganxades a la xarxa elèctrica, encara que no la utilitzin, en concepte de costos i serveis del sistema. L’única manera de no haver de pagar l’impost passa per un proveïment al 100% renovable, la qual cosa requereix bateries que emmagatzemin energia perquè no sempre fa sol ni bufa el vent.
El grup cooperatiu es mostra també molt crític amb la normativa que obliga a realitzar auditories energètiques a Espanya —en funció de si l’empresa auditada és una petita o mitjana companyia, de no més de 250 treballadors, es consumeixi molt o poc— i amb l’incompliment de la directiva comunitària que obliga, a partir de l’any 2020, tots els edificis nous a ser de consum zero. Falten tres anys per al 2020. Qui sap què farem amb els vells.
MÉS INFO
ANY DE CREACIÓ: 2011
ADREÇA: Travessera de Gràcia, 58, planta 3, D3B 08006 Barcelona
TELÈFON: 93 433 51 64
WEB: unico.coop
CORREU: info@unico.coop
SECTOR: Energia, telecomunicacions i tecnologies de la informació
NÚMERO DE TREBALLADORS: 160
FACTURACIÓ AGREGADA: 8 milions d’euros
