06 Fiare Banca Etica // Un banc ètic molt real

L’existència d’un banc ètic, propietat dels socis, transparent i al servei de l’economia solidària, semblava una utopia inabarcable, però ja ofereix la cartera bàsica de serveis i mostra unes constants financeres envejables.

Si en alguna de les moltes assemblees que proliferaven a Espanya quan va esclatar la crisi algú hagués demanat la paraula per proposar la creació d’un banc propietat de la gent que financés les iniciatives per transformar la societat, el més probable és que a més d’un se li escapés un somriure condescendent. I potser algú cridaria i tot: “I la lluna en un cove!”. O encara més: “I pernil gratis!”.

Ara aquest banc ja existeix: té fitxa del Banc d’Espanya per operar des del juliol de 2014 i aquí ho fa amb el nom comercial de Fiare Banca Etica.

A Espanya, l’entitat és encara molt petita, amb 2.400 persones i organitzacions sòcies —els propietaris de l’entitat, que decideixen les línies mestres en l’Assemblea—, 5.400 clients i 3,1 milions d’euros de capital social. Però el banc en el seu conjunt, fruit de la fusió entre els projectes germans a Espanya i Itàlia, comença a tenir dimensions remarcables perquè l’experiència italiana suma ja divuit anys de funcionament exitós: Banca Etica, que és com es diu l’entitat financera fruit de la fusió, compta en total amb 40.000 socis, 80.000 clients i un capital social de 60 milions. I el 2016 va tancar amb 4,3 milions de beneficis, que es destinaran, com sempre, a reforçar capital i a finançar projectes d’economia social, perquè mai no es reparteixen dividends.

PALANCA PEL CANVI

La idea de disposar d’un banc ètic que fos propietat dels mateixos socis va començar a agafar força a principis de la dècada de 1990, tant a Espanya com a Itàlia, quan els desencisos polítics per l’aparent victòria esclatant del neoliberalisme van fer que molts dels que creien que un altre món és possible anessin concentrant els esforços cap a projectes més concrets i propers. El moviment de les finances ètiques, que aspira a utilitzar els diners com a palanca per al canvi social d’acord amb un codi ètic d’actuació transparent i amb participació democràtica, va començar a prendre cos. 

L’Albert Gasch, que ara porta l’àrea social de Fiare i és el nexe amb els grups territorials, s’hi va apropar atret pel “potencial transformador que els diners poden arribar a tenir depenent de com es moguin”, una idea que havia mamat de petit, fill com és d’advocats del Col·lectiu Ronda: “És bàsic captar estalvi per poder finançar l’economia solidària”, insisteix.

El primer banc ètic de base cooperativa a Espanya opera amb llicència bancària des del 2014

L’entitat té 40.000 socis entre Espanya i Itàlia i un capital social de 60 milions d’euros

La tasca era titànica i mentre que a Itàlia la legislació i la pròpia fortalesa financera del moviment cooperatiu van permetre arrencar l’activitat bancària ja el 1999, aquí el camí ha estat més tortuós, per bé que va agafar un impuls important quan els esforços dispersos van cristal·litzar, el 2003, en la creació de la Fundació Fiare, que va néixer per promoure les finances ètiques i en darrera instància per crear una entitat financera. Des del principi, molt de la mà de l’experiència italiana. “Anem a poc a poc perquè anem lluny”, li agrada dir a Peru Sasia, cofundador de Fiare i avui també membre del Consell d’Administració de Banca Etica, qui afegeix: “No tenim accionistes milionaris, però sí una base madura construïda des de baix”.

Els milionaris, si hi fossin, tampoc no es notarien gaire perquè cap accionista pot tenir més de l’1% del banc. I des de 2014, aquesta base social tan foguejada té també la llicència bancària. Són els propietaris d’un banc, que té la forma jurídica italiana de cooperativa per accions, l’equivalent a una cooperativa de crèdit espanyola.

El procés de començar a oferir serveis a particulars, combinat amb la fusió amb els socis italians, aconsellava la política d’a poc a poc i bona lletra. I així es va fent. Però la cartera de serveis que ofereix el banc aquí comença a ser la bàsica d’una entitat convencional: ja pots tenir llibreta d’estalvi i a terminis, tarjeta de dèbit i crèdit, banca per Internet on fer transaccions, rebuts domiciliats, inclosa la nòmina i, des de finals de l’any passat, totes les operacions amb la Seguretat Social, amb la mateixa protecció que a la resta d’entitats financeres que otorga el Fons de Garantia de Dipòsits.

PROPERS PASSOS

Entre els propers passos que s’albiren destaca la possibilitat de tenir almenys un caixer automàtic a Bilbao, a l’única oficina presencial que hi ha de moment —tant a Barcelona com a Madrid hi ha punts d’informació—, que complementi la realitat d’ara, que permet operar a tot Espanya amb els caixers de Laboral Kutxa, Caixa d’Enginyers i la xarxa de caixes rurals a canvi d’una petita comissió de 80 cèntims per treure efectiu. També estan en estudi els crèdits a particulars i no només a les entitats de l’economia social, com ara. A Itàlia, la cartera de serveis sí que ja és completa: no només hi ha préstecs a particulars, sinó també hipoteques, crèdits al consum i fins i tot la possibilitat d’invertir a través d’un fons ètic, que mou 3.000 milions amb criteris molt estrictes de responsabilitat social i màxima transparència. 

Evidentment, ningú escull tenir els diners a Fiare per pescar mig punt d’interès per sobre del que ofereix el banc del costat o per aconseguir un televisor a canvi de portar-hi la nòmina, sinó que busca bàsicament “la prima ètica”, en expressió de Sasia: la garantia que s’impulsaran projectes que ajudin a avançar cap a una societat més equitativa i ecològica i amb la idea que els diners són un mitjà per aconseguir-ho i no pas un fi. Els recursos destinats a aquesta tasca —sempre amb la supervisió de la comissió social de l’entitat— comencen a ser importants, amb un volum de crèdit que el 2016 va arribar als 970 milions d’euros (18 milions dels quals de Fiare, a Espanya), amb un augment del 12% respecte a 2015, i es van dirigir cap a 9.000 projectes.

Les persones i entitats sòcies tenen millors condicions i, sobretot, formen part del projecte i poden participar amb veu i vot a l’Assemblea. Per ser soci, les persones físiques han d’adquirir un mínim de cinc títols de l’entitat, que avui tenen un preu de 57,5 euros cadascun. Per tant, l’aportació inicial mínima és de 287,5 euros. Les entitats n’han d’adquirir 10, cosa que implica una inversió de 575 euros.

Aquests títols no cotitzen a cap mercat secundari i el banc en garanteix la liquiditat, de manera que l’entitat els recompra als socis que volen deixar de ser-ho al preu que fixa l’Assemblea, sempre al marge de les dinàmiques especulatives dels mercats. A mitjans de la dècada passada, els títols tenien un preu de 52,5 euros i el 2008 van pujar a 55,5, on es van mantenir durant tots els moments àlgids de la crisi, clavats mentre els mercats es desplomaven o vivien els posteriors rallies alcistes. El 2014, l’Assemblea els va situar en 57,5 euros, el preu actual. Alessandro Celoni, el directiu de Banca Etica que fa d’enllaç amb Fiare i en reforça el llançament a Espanya, subratlla que si s’apliquessin els criteris comptables clàssics i el preu depengués del patrimoni, els títols haurien de valer 80 euros. Aquesta diferència és un coixí de seguretat per al soci, que sap que és realment molt difícil que perdi diners.

TÍTOLS A L'ALÇA

“Aquí la gent no ve a guanyar diners, però tampoc en perdrà i el més probable és que en guanyi”, recalca Celoni, que té un màster en administració d’empreses i porta dotze anys a Banca Etica. La comparació entre l’evolució del preu dels títols de Banca Etica amb la mitjana dels valors italians bancaris és espaterrant: des de 2006, Banca Etica s’ha apreciat el 9,5%, mentre que les accions de la banca italiana convencional han perdut de mitjana el 81% del valor a Borsa.

Cap accionista no pot controlar més de l’1% del banc i l’entitat no pot repartir dividends

Ja és accessible la cartera bàsica: compte corrent i d’estalvi, targeta, banca per Internet...

Els beneficis de 2016 van ser de 4,3 milions i la ràtio de capital de qualitat supera la del BBVA

El banc funciona amb criteris molt professionals —no es donen crèdits només per ajudar, sinó que cal assegurar primer que els diners no es perdran— i com que és aliè a les pràctiques agressives típiques dels especuladors, és realment una inversió segura. La morositat neta és només de l’1%, llunyíssim de les figures de dos dígits que s’han convertit en habituals en la banca tradicional d’ençà que va rebentar la bombolla, i a finals de 2016 tenia el 12,47% de capital de la màxima qualitat (Cet1, en l’argot dels reguladors internacionals), una xifra millor que la del BBVA, Bankinter, Banc Sabadell i Banc Popular, per exemple.

Tot aquest reguitzell de xifres positives —volum de crèdit cap a l’economia productiva, beneficis, índex de morositat, evolució del preu dels títols, percentatge de capital Cet1, etc.— desmenteix els prejudicis que adverteixen que el model de banca cooperativa pot anar en detriment de la professionalitat i, en darrera instància, de la solvència mateixa de l’entitat en la mesura que els socis no professionals poden acabar imposant aventures perjudicials en tenir veu i vot en la presa de decisions. A Espanya, el model de cooperatives de crèdit està ja molt contrastat, amb entitats amb molta història que sumen actius per valor de 93.000 milions d’euros, però a més aquest tipus d’arguments xoquen amb el que ha passat a les darreres dècades, en què professionals addictes a pràctiques de risc han portat entitats centenàries a la fallida. 

PROFESSIONALS QUE DEBATEN

De tota manera, són els professionals els que porten la batuta també de Fiare Banca Etica, cosa que no està renyida amb un funcionament democràtic que fomenta la participació dels socis, que es poden pronunciar sobre les línies generals d’actuació de l’entitat. L’Assemblea se celebra una vegada l’any, però la vintena de grups territorials constituïts a Espanya es troben periòdicament per debatre, entre ells i també amb els tècnics de la casa, de manera que a la trobada anual s’hi arriba ja amb els temes molt mastegats i discutits.

“Aquí ningú no ve perseguint grans promocions, sinó per la prima social”, explica Peru Sasia

Les entitats sòcies tenen millors condicions per al crèdit, i la morositat neta és només de l’1%

Les línies estratègiques es fixen a l’Assemblea amb el principi “una persona sòcia, un vot”

El moment a Fiare és especialment excitant perquè literalment s’està construint un banc, no en teoria, sinó també a la pràctica i justament quan el sector convencional no té més remei que reinventar-se, atrapat pels baixos tipus d’interès, la revolució tecnològica i la pesada motxilla de la bombolla especulativa que tant va ajudar a propulsar. A més, ara que hi comença a haver massa crítica, algunes administracions estan decidides a impulsar la banca ètica treballant-hi —obrint-hi comptes, gestionant-hi diners—, i alguns sectors econòmics en auge encaixen particularment bé amb la filosofia de les finances ètiques, des de l’agricultura ecològica fins a les energies renovables, entre altres.

Celoni admet, però, que Espanya té alguns esculls per al creixement de bancs petits que no té Itàlia, com l’enorme concentració bancària i una organització territorial amb normatives que poden variar molt d’un lloc a l’altre. Però Fiare Banca Etica ja circula i té el dipòsit ple.

Quan en alguna assemblea algú digui que el que cal és tenir un banc ètic propietat de la gent i al servei del canvi social, segur que algun soci de Fiare el contestarà: “Però si ja existeix!”. 

MÉS INFO

FIARE BANCA ETICA
ANY DE CREACIÓ: 2003 (fitxa bancària des de 2014)
TREBALLADORS: 275 (15 a Espanya)
SOCIS: 40.000 (2.400 a Espanya)
CLIENTS: 80.000 (5.400 a Espanya)
CAPITAL SOCIAL: 60 milions d’euros (3,1 a Espanya)
BENEFICIS 2016: 4,3 milions d’euros
PUNT D'ATENCIÓ A BARCELONA: c/ Casp, 43, baixos; 08010 Barcelona
TELÈFON: 93 368 99 82
WEB:  www.fiarebancaetica.coop