07 Coop57 // Els rèdits de la lluita que no s’abandona

Un conflicte laboral aparentment perdut pels treballadors va generar una caixa de resistència que va acabar esdevenint llavor d’una cooperativa de serveis financers de gran solvència al servei de l’economia solidària. Un cercle virtuós ben atípic.

En el punt àlgid del conflicte laboral de l’editorial Bruguera, el 1986, i amb l’empresa ja a mercè del Banc de Crèdit Industrial —peça clau de les reconversions impulsades pel Govern de Felipe González—, van posar els treballadors entre l’espasa i la paret i els van dir: o caixa o faixa. O accepteu aquestes indemnitzacions, testimonials, o us quedareu sense res de res.

La majoria va acceptar com a mal menor la proposta, assumida amb resignació pels sindicats majoritaris. Però un centenar de treballadors, organitzats amb criteris autònoms i molt influïts pels ensenyaments de José Antonio Díaz Valcárcel, referent del sindicalisme autònom que va treballar a Brugera fins a la seva mort, el 1985, van decidir...