09 Grup TEB // Sembla un miracle, però això és cooperar

Uns pares preocupats pel futur dels fills, discapacitats intel·lectuals, van crear fa quasi seixanta anys una entitat perquè poguessin guanyar-se la vida. No només se la guanyen, sinó que són els socis d’un conglomerat que ja suma vuit empreses.

El Grup Cooperatiu TEB és tantes coses alhora que no es pot explicar en una paraula. És l’exemple que es pot tirar endavant, per més adversitats que ens doni la vida; que el món canvia a ritme vertiginós i que la vida continua i amb alegria, tot i que calgui ser creatius i reinventar-se del tot.

El Grup Cooperatiu TEB és a Catalunya, i també a Espanya, tota una institució. Suma ja més de cinquanta anys, vuit cooperatives sense ànim de lucre i més de mil persones vinculades, la majoria amb discapacitat intel·lectual. El grup inclou cinc centres especials de treball, amb 600 persones amb discapacitat, 250 professionals de suport, 170 persones usuàries de Serveis d’Atenció Diürna, 75 persones usuàries de serveis de llar-residència i pisos amb suport; 25 persones tutelades i 150 esportistes, la majoria dels quals rep també altres serveis.

Aquesta empresa enorme, que gestiona un pressupost anual de 22 milions d’euros, amb una facturació pròpia de 16 milions, 5 de subvencions i un d’altres ingressos, té l’origen al 1959, una època en què les famílies amagaven dins de casa els fills amb discapacitat intel·lectual i se’ls considerava quasi monstres o càstigs divins.

Va néixer com a associació. Es tractava de mares i pares de persones amb discapacitat intel·lectual, que volien que els fills poguessin sortir al carrer sense ser assenyalats amb el dit.

“Encara ara, quan es vol insultar algú se li diu ‘idiota, imbècil, cretí, retrassat mental’... Són terminologies mèdiques que es converteixen en insults”, explica Francesc Martínez de Foix, un dels impulsors de TEB i avui el seu director general. “En aquell moment es va fer una campanya per treure la gent de casa. Llavors es calculava que hi havia 20.000 persones amb discapacitat intel·lectual a Barcelona. Avui se n’estimen uns 43.000, però tot es veu diferent. Ara no només no passa res per sortir al carrer amb una persona amb discapacitat intel·lectual, sinó que de vegades fins i tot ens trobem amb gent disposada a ajudar. Per exemple, els nostres socis cooperativistes, quan fan algun servei, com un tràmit o portar la compra a casa, la gent els atén i els rep molt bé. És justament el contrari del que solia passar abans”.

El grup té ja més de 50 anys d’història i 1.000 persones vinculades, la majoria amb discapacitat intel·lectual

El pressupost anual supera els 22 milions d’euros entre les vuit cooperatives sense ànim de lucre integrants

Els inicis es remunten al 1959, però fins al 1974 no es va poder inscriure com a cooperativa formalment

Als inicis, l’associació, que es deia Aspanias, estava liderada per set famílies i funcionava al menjador de la casa de Martínez de Foix. Després van arribar a alguns acords amb l’Ajuntament de Barcelona i van promoure la creació d’una escola especial als afores de la ciutat, a les instal·lacions on avui hi ha l’alberg In-Out, gestionat per un centre especial de treball de persones amb discapacitat intel·lectual.

El 1965, un grup de famílies de l’associació va començar a pensar com podia preparar els fills i filles per al món laboral una vegada acabessin l’escola. “A treballar s’aprèn treballant”, repeteix avui Martínez de Foix, sobre el pensament que els va portar a començar el primer taller. “Encara estàvem com amagats, en unes antigues caves, al carrer Bruc”.

Ja el 1968 l’Ajuntament els va cedir un local a la Barceloneta, on avui en dia encara es troba en plena activitat el Centre Ocupacional TEB / Barceloneta. Però malgrat que treballaven de manera cooperativa, en ple règim franquista —que les tenia controlades i sota sospita—, només la van poder inscriure formalment el 1974, amb set socis de treball.

Aquest va ser l’origen de l’actual conglomerat d’empreses. Avui formen part del grup TEB set cooperatives sense ànim de lucre, que conformen el grup, juntament amb la cooperativa de segon grau que les aixopluga. TEB Barcelona, TEB Vallès i TEB Bellvitge són les tres cooperatives territorials, que representen el 80% de l’economia i l’ocupació del grup, especialitzades en fabricació i serveis industrials per sectors com alimentació, cosmètica, editorial, automòbil i pintures escolars. També hi ha TEB Verd, especialitzada en serveis mediambientals i agricultura ecològica; TEB Solucions, especialitzada en serveis de proximitat a Barcelona i que agrupa els establiments de venda de productes cooperatius —Coopmercat—; TEB Habitatge, especialitzada en serveis de promoció de la vida autònoma (pisos amb suport i llar-residència); i TEB Gestió, una cooperativa que centralitza la gestió d’administració, comunicació i recursos humans de tot el grup.

El grup ha aconseguit construir set centres: quatre clubs esportius, la Fundació TEDIS (Treball, Empresa i Discapacitat per a la integració laboral), la Fundació Tutelar (TEB Fundació Privada), i l’Associació de Famílies i Amics del TEB.

A més, com si això fos poca cosa, han creat una TV Online, feta per persones amb discapacitat intel·lectual. I no es queden quiets. Estan enmig d’una altra revolució perquè durant 2016 han ajudat un Centre Especial de Treball en fallida a convertir-se en cooperativa i mantenir els llocs de treball.

PEDRES AL CAMÍ

Tot i que avui sembla una fortalesa, TEB va haver de superar moltes pedres al camí. Ja des del començament no tenia ni lloc ni diners. I per obrir-se pas van fer tot el que estava a les seves mans. Fins i tot van arribar a ocupar —als anys setanta— part d’una parcel·la de forma il·legal, pertanyent a uns especuladors que hi crearien una gasolinera. “He de reconèixer”, diu ara Martínez de Foix, “que als anys setanta l’ocupació va ser un factor de creixement. Per suposat que això es podia fer llavors, no ara, perquè eren altres èpoques”.

TEB havia anat creixent als anys vuitanta, ampliant locals, amb TEB/Verdum, i passant, en deu anys, de 7 persones assistides a 250. A finals de 1985 ja tenien 33 persones contractades, a més d’haver creat i ampliat les residències.

Amb la globalització, en la dècada de 1990, un altre repte es col·locava davant de TEB. L’empresa s’havia especialitzat en què els socis fessin tasques senzilles, moltes relacionades amb la deslocalització industrial, especialment manufacturera (tèxtil, joguines, electrodomèstics...). Però la globalització i l’obertura de mercats van ser una gran pedra. La Xina se’ls posava per davant i en menys d’un any les vendes els havien baixat el 30%.

També es van formar com a Grup Cooperatiu, ja al 2001, i van sentar les bases de la reestructuració industrial (orientació a activitats i sectors de major valor afegit i que no es deslocalitzessin) i el que avui són els “serveis de proximitat”; és a dir, els serveis al territori i a les persones (que tampoc es deslocalitzen) que impulsen a través de la cooperativa TEB Verd (jardineria, forestal i cultius ecològics) i TEB Solucions, amb serveis de repartiment, tràmits, portar les bosses del supermercat, o consigna, entre altres. O de Coopmercat, la xarxa de botigues que han creat a barris de Barcelona, on venen productes cooperatius de proximitat.

A TEB han après que de las crisis se’n surt reforçat. L’estructura del grup els va facilitar “reinventar-se”, canviar i ampliar l’activitat. Així, es van crear algunes noves activitats, com les pintures infantils, que es van iniciar en plena crisi de 2009 amb la fabricació per a d’altres marques i que avui ja en disposen d’una de pròpia (T-Colors).

“Creiem que si hem sobreviscut ha estat gràcies a la flexibilitat de les cooperatives i a la transparència”, explica Martínez de Foix. “Hem passat moltes crisis, però cap com l’última”, afegeix. Tot i així, avui tenim quasi el 50% més de plantilla que quan va començar la crisi. Hem duplicat les vendes i les hem internacionalitzat, hem incrementat entre el 25% i el 30% els serveis de suport o assistencials i els d’habitatge”.

Per poder obrir-se pas, als anys setanta fins i tot van ocupar una parcel·la de forma il·legal

La intensitat del fenomen de la globalització va obligar a reinventar-se cap a serveis de proximitat

La plantilla ha crescut el 50% en una dècada, malgrat la virulència de la crisi

El secret de la supervivència de TEB, a més de la tenacitat, consisteix a estar sempre alerta davant dels canvis, a ser ràpids i creatius, i a formar-se i transformar-se quan cal. Una altra de les fórmules consisteix en la incorporació del talent. “Hi ha persones que treballen amb nosaltres per un salari menor del que tindrien, per exemple, en una gran transnacional. Però decideixen quedar-se aquí perquè el compromís és un altre. Aquí formen part no només d’una empresa, sinó també d’un projecte”.

Un altre dels aspectes clau de l’èxit és la creació de xarxa i cooperació amb aliances estratègiques, com inicitatives o organitzacions com la cooperativa Xarxa Ambiental, l’associació Adintre BCN, agrupació de CET de Jardineria a Barcelona; o la cooperativa 2147 mans, que distribueix producte agroecològic d’empreses socials. Cada cooperativa ha anat creant les seves pròpies aliances, fins i tot cada línia de negoci. Per exemple, la granja de bolets de TEB Verd Bolet Ben Fet col·labora amb Micófora, laboratori format per tres biòlegs: comparteixen les instal·lacions de la granja i els fan treballs de manipulat. També ajuden a altres empreses a incorporar aspectes relacionats amb les clàusules socials. I estan dins, participant-hi, de totes les organitzacions que apleguen el sector.

El secret rau també en l’assumpció de riscos, amb la cautela necessària. Una part essencial del compromís de la gent de TEB —socis-treballadors, amics i familiars— es veu plasmada en l’autofinançament. Els fons propis de la cooperativa sumen més d’11 milions d’euros en capital aportat i en beneficis no repartits, com a cooperativa d’iniciativa social que és. Però també han fet emissions d’obligacions a termini, que són adquirides per l’entorn amic i que confia plenament en l’empresa. Ara mateix tenen oberta la subscripció d’una emissió a tres anys i un interès del 2,1%. Aquest mecanisme d’autofinançament els permet obtenir diners al marge dels bancs i més barat, i alhora enforteix el lligam amb la gent de l’entorn de la cooperativa.

Els fons propis sumen 11 milions, amb aportacions de socis, entorn amic i beneficis no repartits

L’últim gran salt ha estat ajudar a recuperar una empresa i transformar-la en cooperativa

L’última de les apostes, que han tirat endavant amb cautela perquè té els seus riscos, ha estat l’exportació d’aliments. Per gestionar aquesta branca han creat, juntament amb un empresari austriac, Trade and More, una empresa externa propietària de la marca &More, a través de la qual comercialitzen productes d’alimentació delicatessen, com sals marines o envasos artesanals amb preparats per fer pastissos (amb farina, sucre, etc.), entre altres.

Aquestes són només algunes de les desenes d’iniciatives que s’han inventat per seguir dempeus. I que els han sortit bé. 

RECUPERAR-SE, RECUPERAR

L’últim gran salt de la cooperativa ha estat recuperar una empresa: treballar amb l’organització APOSS, de persones amb discapacitat intel·lectual, per salvar una branca de negoci en fallida, que tenia aquesta organització. Es tractava del repartiment a domicili dels supermercats Bonpreu i d’una part dels mercats de Barcelona. TEB va decidir ajudar-los oferint-los assessorament i suport financer perquè els treballadors cooperativitzessin l’activitat, que estava ja a la sala de cures intensives, amb un ERO. La nova cooperativa TEB Bellvitge s’ha incorporat al grup i s’han pogut salvar així 80 llocs de treball, la majoria de persones amb discapacitat intel·lectual. Encara no són rendibles, però ho seran. El pla té darrera els cinquanta anys d’experiència en gestió de la cooperativa, i en el poc temps que porten d’activitat —uns mesos— han augmentat el 20% les vendes i els preus perquè sigui una activitat sostenible.

Aquesta vegada, com tantes altres, la fórmula de l’èxit no té dubte: cooperar, cooperar i cooperar.

MÉS INFO

ANY DE CREACIÓ: 1959 (cooperativa des de 1974)
PERSONES VINCULADES:  1.000
SOCIS AMB DISCAPACITAT INTEL-LECTUAL: 600
FACTURACIÓ: 22 milions d’euros
ADREÇA: c/ Fernando Pessoa, 54-64; Barcelona 08030
TELÈFON: 93 360 03 87
WEB:   www.teb.org