10 Mol Matric // Matriu de màquines i de molt més

Una de les primeres empreses recuperades a Espanya ha sabut sobreviure i consolidar-se gràcies al suport mutu, la democràcia interna i la solidaritat. Amb una gestió impecable però també original i sempre atenta als canvis. 

La matriu, el motlle amb què es produeixen atlres coses: això és per a l’economia social Mol Matric, l’empresa recuperada a començaments de la dècada de 1980 que va donar cabuda, inici i seguiment no només a la reconversió d’empreses a Espanya, sinó també a l’esperit de la solidaritat, del treball en equip, del suport mutu, del cooperativisme de treball associat i del suport al finançament de l’economia social en el seu conjunt.

Mol Matric va ser una de les primeres empreses recuperades a Espanya de la que es té registre. La seva història és exemplar i sobretot ha demostrat, durant més de vint-i-cinc anys de treball, que junts som molts més.

La cooperativa, responsable de construir, entre tantes altres coses, el xassís del metro de Barcelona, maquinària per a General Motors, per a energies renovables, per a les empreses Alstom, Vossloh, Caf, Goss Nantes Systemes i per a moltes altres, va néixer a partir d’una història no precisament tranquil·la.

Mol Matric és fruit de la reconversió de l’antiga fàbrica de matrius Talleres Alá. El propietari va deixar de pagar els obrers i va anar traient la maquinària de la fàbrica, tot i que ell continuava tenint una gran fortuna personal amb la segona residència a Cadaqués, els cotxes d’últim model, les altres fàbriques... Corria l’any 1980 quan els treballadors van dir “prou!”. Feia mesos que no cobraven la nòmina i un bon dia es van concentrar a la porta, hi van instal·lar un cotxe i no van deixar que res ni ningú hi entrés.

RESISTIR SENSE SALARI

El propietari no apareixia i els obrers van seguir treballant. Eren una cinquantena de persones, però van quedar-n’hi menys perquè la situació era difícil i inicialment no cobraven cap salari i a més treballaven en la il·legalitat més completa. Finalment, 22 obrers van formar la cooperativa, que ha evolucionat fins a comptar avui amb 70 persones.

A l’origen els treballadors van plantar-se a la brava i van evitar que el propietari buidés l’empresa d’actius

L’amo portava mesos sense pagar les nòmines, però mantenia el tren de vida dels rics

Els treballadors tenien poques coses a perdre: no hi havia ni el mecanisme d’atur d’ara ni Fogasa

El cas de Mol Matric és la típica història d’una empresa recuperada a l’estil de les argentines, que a partir de 2001 van generar titulars a mig món i l’atenció de l’escriptora i documentalista canadenca Naomi Koein: el propietari no paga les nòmines, ni la seguretat social, ni els proveïdors, mica en mica va buidant l’empresa i acaba desapareixent devent molts diners. Però com que la societat és de responsabilitat limitada no perd la fortuna personal... I fins i tot posa tots els recursos que en realitat ha robat als obrers i proveïdors en una altra empresa de la seva propietat.

El que llavors van fer els treballadors de Mol Matric avui és quasi impossible. En aquella època, en plena transició, la situació era molt diferent a la d’avui. Es van atrinxerar i res ni ningú els podia treure d’allà, ni la policia. Es van quedar a dormir a la fàbrica perquè ningú hi pogués entrar a buidar-la, mentres altres, i les famílies, recorrien els carrers escratxant el propietari a la seva mansió familiar. No el van deixar tranquil. Fins i tot van arribar a retenir durant unes hores el fill de l’amo. No pensaven afluixar fins arribar a un acord que dignifiqués els treballadors i els retornés almenys els diners que se’ls devia, a més de pagar per les angoixes i les males estones passades. Avui això és difícil perquè, entre altres coses, existeixen instruments que abans no hi eren —o tenien un disseny molt diferent—, com la percepció d’atur o el fons de garantia salarial, Fogasa, que es fa càrrec d’una part del deute d’una empresa finiquitada. Abans no hi havia res a perdre. Tot estava ja perdut.

Ara, en canvi, segons els mateixos que llavors van formar la cooperativa, com Salvador Bolancer, Máximo Vilafranca o Fernando Cid (que s’hi va sumar a principis de la dècada de 1990), les lleis són pitjors per als interessos dels treballadors. Aquests pioners consideren que hi ha certa “passivitat” dels treballadors respecte a aquests altres temps i que és necessari lluitar més pels drets que s’han anat perdent. Si no hi ha més empreses recuperades, quan les estafes d’alguns patrons als treballadors, proveïdors i al mateix Estat són evidents, és perquè la gent es tira enrera abans de començar a lluitar. A ellos ningú no els va dir que seria fàcil. De fet, els primers anys van ser molt durs. Les famílies no arribaven a final de mes i aquests 22 obrers van decidir repartir el que entrava segons les necessitats: els que tenien nens i eren més pobres van ser els primers a percebre diners.

El traspàs va tardar un temps i treballaven completament en negre; cobraven en efectiu. Si van poder seguir produint va ser en part gràcies a la bona sort: al fet que una multinacional els va anar pagant —encara en negre— perquè acabessin el treball que havien començat quan l’empresa es deia Talleres Ala.

No obstant això, el factor determinant de l’experiència de Mol Matric, el que els va fer sobreviure, créixer, millorar i superar les adversitats, va ser la cohesió del grup i la solidaritat.

Per afrontar la crisi es va crear un “banc del temps” per posposar la feina a quan hi hagués encàrrecs

Una de les claus de l’èxit ha estat aportar la gran part de beneficis al fons de reserva

Sense cohesió interna hauria estat impossible resistir en els moments més complicats

Les famílies dels obrers es coneixien des de feia molt temps. Més enllà de les assemblees, que podien ser complicades, amb moltes contradiccions, diferències i fins i tot baralles, l’amistat que tenien fora de l’empresa els mantenia dempeus i els permetia capejar els diversos temporals; a més d’ajudar que les famílies mateixes donessin suport a tot el procés. Els obrers que no van tenir el suport de la família es van acabar deslligant de la iniciativa. Els que quedaven organitzaven passejades i sortides, i quan el vent va bufar a favor i van aconseguir estabilitzar-se no només van legalitzar tota la situació, sinó que fins i tot van arribar a comprar una masia amb un terreny enorme, on passaven caps de setmana i vacances compartides, amb nens i adults, com en un casal d’estiueig comunitari.

La solidaritat i la construcció d’amistat no es va quedar només en el marc de la cooperativa. Els socis de Mol Matric —alguns d’ells molt lligats a les associacions cristianes de base de Barcelona— van dur a terme un treball de col·laboració no només amb la resta de l’economia social, sinó també a escala internacional, amb projectes de cooperació al Sàhara i a Nicaragua.

COMPROMÍS

Líders de Mol Matric, de la mà dels advocats laboralistes  que els van ajudar en la reconversió, del Col·lectiu Ronda, van impulsar una federació de cooperatives de treball associat, que va presidir Bolancer i que va acabar fusionant-se amb l’altra, donant lloc a l’actual Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC). També van ajudar en diverses reconversions d’empreses, que es van donar posteriorment, a les quals fins i tot van arribar a passar clients i a compartir feines per ajudar-les a tirar endavant.

També van posar part dels diners que anaven aconseguint cap a la construcció de fons per a l’economia social, a Coop57 i altres entitats. Però no tot: una altra de les claus de l’èxit de Mol Matric va ser justament guardar diners per als moments difícils, que acabarien arribant.

Les crisis econòmiques a Espanya van afectar moltes cooperatives i si empreses com Mol Matric van aconseguir sortir-se’n va ser en part gràcies a la decisió de guardar sempre el 90% dels beneficis en el fons de reserva. Aquesta austeritat també va servir per preservar la unitat de la cooperativa. Decidint en assemblea, com en una democràcia directa, la forquilla entre el que cobrava més i el que menys no superava una relació de 2 a 1. A més, sempre van ser conscients de la importància de fer participar els socis nous en la presa de decisions. Tot i que existeixen cooperatives que tenen més assalariats que socis, a Mol Matric tenien clar que la força de les empreses cooperatives radica especialment en el fet de remarcar els valors del cooperativisme (democràcia, solidaritat, suport mutu, cura de l’entorn, independència…). Aquests valors són justament la clau de l’èxit empresarial.

Gràcies a això van poder sobreviure fins i tot a l’última crisi econòmica, de la qual només ara n’estan sortint. Part dels diners ingressats durant els anys de més beneficis van servir per reconvertir-se quan va fer falta, sense endeutar-se. Van comprar, per exemple, una immensa màquina amb la qual es produeixen materials per a energia eòlica, un sector que van començar a treballar fa uns anys.

Al 2010, per aconseguir no acomiadar ningú, a Mol Matric van arribar a fer un ERO d’hores compartides, que van anomenar “banc d’hores”. En aquest sistema, la cooperativa paga el mateix salari, encara que no hi hagi feina per fer i els treballadors es quedin a casa. Però saben que hi haurà moments diferents, en què el treball serà desbordant. Llavors els socis treballen “retornant” aquestes hores a l’empresa, sense que es vegin com a hores extres, sinó com a hores ja cobrades.

NOVA NAU INDUSTRIAL

A Mol Matric ja no només han sortit de l’ERO, sinó que han contractat més gent (han passat de 50 a 70), i treballen com mai, retornant les hores de l’ERO.

Avui l’empresa torna a tenir beneficis. Acaben de comprar una nova nau, que va costar 1,5 milions d’euros i, com han fet sempre, s’estan adaptant a la nova realitat: un món globalitzat on és imprescindible saber idiomes i reforçar-se en habilitats relacionades amb la informàtica.

El suport de les famílies en tot el procés ha estat fonamental per a la fortalesa de l’empresa

Ara fan el mateix de sempre: avançar-se als canvis que s’acosten al sector

S’han hagut de reinventar diverses vegades per adaptar-se als canvis del mercat

Com apunta avui Fernando Cid —l’últim de la generació anterior, que va entrar com a treballador de neteja i va arribar a ser president de la cooperativa, a més de cap d’àrea—, “estem en el primer any de la planificació 2017-2019 per adaptar-nos al futur”. I afegeix: “Fem el que hem fet tota la vida; estar preparats per als temps que vindran, per a moments que seran molt exigents, on tot s’haurà d’acabar de manera molt més ràpida. El que sabem fer: preveure què passarà, preparar-nos i actuar”:

La nova etapa de Mol Matric comença en els temps de la globalització informàtica. La plantilla ha canviat quasi en la seva totalitat respecte als inicis. I la nova etapa inclou inversions a Brasil, Portugal, Polònia i altres països. També inclou la venda de la masia comunitària, que ara té poc ús. I la desvinculació de la militància associativa, que ja està ben consolidada a través de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i de la Federació de Cooperatives de Treball (FCTC), tot i que continuen els projectes propis de cooperació internacional, específicament al Sàhara.

ADN DE L'EMPRESA

No obstant això, el focus està posat en la producció i en l’adaptació a la rapidesa del canvi tecnològic. Però l’estructura continua essent la de sempre i els valors segueixen perquè estan en la genètica mateixa de l’empresa. De fet, han ajudat també a l’Índia i en aquests moments estan estudiant quina és la millor manera d’ajudar les persones més desafavorides per la crisi a Espanya. Aviat es coneixeran nous projectes de cooperació i col·laboració amb l’entorn més proper.

MÉS INFO

ANY DE CREACIÓ: 1981
NÚMERO DE TREBALLADORS: 70
SOCIS: 50
FACTURACIÓ: 8 milions d’euros
ADREÇA: / CAN Magí, 14, 08210 Barberà del Vallès
TELÈFON: 937 19 27 10