Què és l’economia feminista?

  • Por (Catedrática emérita Universidad de Cornell)
    Junio 2018

    Des de fa temps sembla que hi ha un interès creixent en l’economia feminista, o almenys se’n parla més sovint que abans en molts cercles culturals i polítics. No obstant això, moltes vegades queda poc clar de què es tracta, o es discuteix de manera parcial o poc rigorosa. És una alternativa al sistema econòmic predominant? Una proposició radical pel que fa a la igualtat de gènere que a més proposa la superació del capitalisme? O es refereix sobretot a l’eliminació del patriarcat? Representa un feminisme liberal o un feminisme d’esquerres? Fins a quin punt l’economia feminista incorpora les nostres preocupacions per les desigualtats socials o pel medi ambient?

    Què és, doncs, l’economia feminista? En primer lloc, és important recordar que aquesta expressió va començar a utilitzar-se a començaments de la dècada de 1990, tot i que l’anàlisi econòmica de diverses desigualtats de gènere va sorgir molt abans i havia pres formes diferents, per exemple, respecte les bretxes salarials entre homes i dones, un tema que ja es va debatre al 1918 i de nou al 1936 a Anglaterra, i el debat sobre el treball domèstic a Europa durant la dècada de 1970. D’altra banda, pel marxisme ortodox la qüestió de la dona es va convertir en un tema clàssic des del començament, i l’economia neoclàssica es va ocupar de qüestions relacionades amb la participació de les dones al mercat de treball, el capital humà i la divisió del treball domèstic des de la dècada de 1950.

    No obstant això, molts d’aquests debats i aproximacions a la qüestió de la dona no eren gaire feministes, en el sentit de centrar-se en les desigualtats profundes contra les que el feminisme ha estat lluitant. Per exemple, els models i estudis de la teoria neoclàssica i del marxisme clàssic no qüestionaven (i sovint segueixen sense qüestionar) les normes patriarcals i relacions de gènere que posen les dones en condicions de subordinació i d’opressió: formes patriarcals de dominació / subordinació com sistemes de propietat i d’herència, tradicions masclistes de tota mena, violència contra les dones, sostres de vidre, la mateixa divisió del treball i la concentració de les dones en l’economia de les cures, les desigualtats en educació i en pràctiques professionals, la segregació per gènere en el mercat laboral, etcètera.

     

    CONCEPTE TRANSVERSAL

    L’economia feminista va accentuar les crítiques a mesura que aprofundia teòrica i empíricament en els orígens i els efectes de les diferents desigualtats de gènere i les seves connexions amb l’economia. Els anys vuitanta van suposar la introducció del gènere com a concepte transversal a totes les disciplines, incloent l’economia. “El gènere és a tot arreu”, va escriure la historiadora nord-americana Joan Scott, de la mateixa manera que la categoria classe és a tot arreu.

    L’expressió economia feminista va sorgir d’aquests canvis i de la transversalitat d’aquests conceptes, per suggerir que tota l’economia podia analitzar-se des d’un punt de vista feminista. Va ser a començaments dels anys noranta quan es va afiançar l’expressió, especialment amb la creació de la International Association for Feminist Economics (IAFFE) als EUA. Des de llavors, l’economia feminista s’ha extès en totes les direccions, inclosa Espanya, on la seva influència s’ha fet notar en diferents àmbits i on existeix una associació d’economia feminista que organitza una reunió cada dos anys.

    Bàsicament, l’economia feminista s’ha anat expandint almenys al voltant de cinc grans àrees: en primer lloc, ha contribuït a la visibilització i denúncia de les desigualtats de gènere en els seus múltiples aspectes socioeconòmics; seguidament, ha generat una forta crítica de l’economia ortodoxa, que està tan connectada amb el capitalisme neoliberal; ha contribuït a més a la construcció d’una visió alternativa de l’economia; ha treballat igualment moltes qüestions de gènere relacionades amb el desenvolupament i la globalització, i, finalment, està participant en la urgent tasca d’analitzar i construir alternatives possibles al sistema econòmic dominant actual des de l’ecologisme.

    L’economia feminista denuncia les desigualtats de gènere en els múltiples aspectes socioeconòmics

    Aquesta corrent critica amb duresa l’economia ortodoxa, tan connectada al capitalisme neoliberal

    L’economia de les cures centra bona part de la visibilització de les desigualtats de gènere

    Un dels aspectes fonamentals de la visibilització i denúncia de les desigualtats de gènere s’ha centrat en els molts aspectes de l’economia de la cura, començant per la divisió del treball que tradicionalment ha concentrat les dones en el treball domèstic, les cures i el treball no retribuït.

    Especialment d’ençà la dècada dels vuitanta, l’economia feminista ha fet visible la infravaloració del treball de les dones a les estadístiques laborals, tant referint-se al temps treballat com al seu valor monetari a nivell nacional (PIB) i internacional. S’ha aconseguit millorar la recol·lecció de dades mundials i fer que una gran majoria de governs i altres institucions com Nacions Unides incloguin aquests indicadors en els seus programes.

    Nombrosos estudis han anat millorant l’anàlisi de l’ús del temps per avaluar el repartiment del treball i de l’oci entre dones i homes. A Espanya l’economia feminista sol veure’s molt centrada en l’economia de les cures i la sostenibilitat de la vida o la reproducció social, cosa que la connecta amb moltes desigualtats de gènere, com les que continuen operant al mercat laboral: problemes de conciliació entre l’economia domèstica / cures i el treball retribuït, segregació ocupacional, polítiques de promoció i altres pràctiques laborals.

    El segon aspecte important de l’economia feminista ha estat el qüestionament i crítica de l’economia ortodoxa, per exemple en el cas de l’home econòmic i la racionalitat econòmica, dos conceptes bàsics sobre els quals s’ha construït la teoria econòmica tan lligada (ja des d’Adam Smith) al funcionament del capitalisme. El supòsit de l’home econòmic assumeix que la conducta humana busca la maximització del guany individual i l’acumulació, ja sigui la maximització de beneficis, rendes o altres tipus de retribució, sense tenir en compte altres objectius, com el desig de prestar un servei a la societat, la solidaritat, l’harmonia social, etcètera.


    GLOBALITZACIÓ I TREBALL

    Alhora, la teoria ortodoxa dóna una importància primordial al creixement econòmic i a l’augment del consum i la inversió, sense considerar-ne els efectes, per exemple, sobre el medi ambient i la sostenibilitat del planeta i de les generacions futures. Això porta al corresponent consumisme i economicisme, o a la preponderància d’allò econòmic a la vida social i política com hem vist desenvolupat tan clarament durant el període neoliberal. Des de l’economia feminista, un altre aspecte bàsic és la necessitat de transcendir l’androcentrisme de l’home econòmic i la seva visió economicista del que és social i polític.

    La feina de les dones apareix infravalorada, en temps i valor monetari, en les estadístiques laborals

    La globalització i la feminització de la força laboral obren la via a nous estudis

    La tasca urgent relacionada amb l’ecologisme està entrant en l’economia feminista

    No és doncs estrany que un tercer aspecte de l’economia feminista sigui la construcció d’una visió alternativa de l’economia, començant per la pregunta de què és la pròpia economia i quin objectiu té. Revisant els diferents escrits i debats que han aparegut al respecte, sorgeix una primera aproximació a la resposta en el sentit que no es tracta de la maximització dels beneficis del capital o del guany individual o del creixement econòmic o del consumisme, sinó de la construcció del benestar social per a totes les persones; o sia, del bé comú.


    BON VIURE, BENESTAR

    Algunes autores, per exemple, han elaborat el concepte de provisioning, que implica l’objectiu de satisfer les necessitats bàsiques com a finalitat fonamental de l’economia. Es pot citar també una visió procedent d’Amèrica Llatina en què l’economia feminista adopta el concepte d’origen indígena del bon viure com a objectiu que implica el benestar social de les seves comunitats sense les desigualtats inherents al capitalisme.

    Tot això fa sorgir la pregunta típica quant al model político-econòmic que sigui compatible amb aquests objectius i, en aquest sentit, no es pot dir que l’economia feminista hagi desenvolupat un model únic. Pel que fa al cas d’Espanya, potser podem afirmar que l’economia feminista s’associa amb posicions d’esquerres i anticapitalistes, però a escala internacional el ventall és més ampli, tot i que sempre dins d’una extensió classificable generalment com a progressista.

    Pel que fa a les qüestions relacionades amb l’àrea de desenvolupament i la globalització, l’economia feminista ha contribuït àmpliament a la investigació, debats i activitats relacionades amb una gran varietat de temes ja des dels anys setanta. En un camp molt ampli i interdisciplinar que es va fer visible amb l’aparició i difusió del llibre d’Esther Boserup El rol de les dones en el desenvolupament econòmic, escrit per l’economista danesa que va treballar molts anys a Nacions Unides. El treball de Boserup no era ni gaire progressista ni feminista, però el seu extens coneixement empíric va obrir molts camins. Els comentaris i crítiques que va rebre van ser un inici i una inspiració pel treball que va seguir en moltes direccions. A nivell internacional, les conferències de la Dècada de Nacions Unides per al Desenvolupament, a Ciutat de Mèxic (1975), Copenhague (1980), Nairobi (1985) i Pekín (1995), van resultar ser una font d’inspiració pel feminisme internacional i foment d’estudis i activitats en què van participar economistes feministes.

    D’altra banda, la globalització i la feminització del treball i de la força laboral a nivell mundial han obert un camp important per a nous estudis i participació política.

    Finalment, hem de subratllar que l’economia feminista està entrant progressivament en la tasca urgent relacionada amb l’ecologisme. És un tema relativament més recent, però amb un augment clar de l’interès que desperta i de la feina realitzada. L’abús i deteriorament del medi ambient, el canvi climàtic i els problemes creats pel consumisme i el malbaratament de recursos ens suggereixen que l’experiència de les dones en les cures de les persones les fa especialment sensibles a la importància de posar atenció a la cura del nostre planeta, que pateix un deteriorament imparable amb l’economia actual.

    Este artículo sólo es posible con tu colaboración.
    Haz una donación
    Los artículos que componen el dossier son:

    Todavía no hay comentarios, sé el primero en opinar

    Escribe tu comentario

    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.
    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.
    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.