L’economia solidària es fa política pública
L’economia social i solidària ha entrat amb empenta a les agendes de les administracions catalanes, en especial dels ajuntaments.
El 17 de maig es constitueix la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS), que estarà formada en el seu inici per una quarantena de municipis de Catalunya, de totes les dimensions i els colors polítics. La XMESS recorda el Réseau des Collectivités Territoriales pour une Économie Solidaire (RTES), creat fa uns quinze anys i que reuneix 115 administracions regionals, departaments i ajuntaments. Com la xarxa francesa, la catalana vol promoure, reforçar i consolidar l’economia social i solidària (ESS) fixant objectius i estratègies comuns, i fomentant la cooperació i l’acció conjunta entre els ens locals membres. D’aquesta manera, Catalunya se situa al costat d’altres regions capdavanteres en polítiques públiques d’ESS com el Quebec, Nord-Pas de Calais i l’Emilia Romagna, i algunes poblacions com Barcelona es posen al nivell de Bolonya, Cleveland, Lille, Seül, Bristol i Porto Alegre, ciutats referents en economia solidària.
UN NOU MARC CONCEPTUAL
Però l’eficàcia de les noves polítiques públiques d’economia social i solidària dependrà de la capacitat de pensar-les i executar-les des d’un marc conceptual, uns continguts i un estil propis.
La nova xarxa de municipis per l’economia solidària situa Catalunya al nivell de les àrees rellevants del món
L’economia social i solidària no haurà de ser una política pública més, sinó irrigar-les totes
Polítics i tècnics hauran de familiaritzar-se amb aquesta nova manera d’entendre l’economia que posa en el centre la persona i la sostenibilitat de la vida i que reconnecta l’economia amb les necessitats humanes. Els promotors de les noves polítiques públiques hauran de tenir clar que parlar d’economia solidària és molt més que parlar d’empresa i que hi ha altres maneres de fer empresa a part de l’empresa de capital. Perquè ni tota l’economia la fan les empreses —el treball domèstic i de les cures, els grups de consum responsable o els bancs de temps també són economia—, ni totes les empreses són capitalistes, sinó que hi ha cooperatives, societats laborals i associacions i fundacions del Tercer Sector Social que es gestionen de manera democràtica i es mouen per altres lògiques diferents del lucre, les empreses de l’economia social i solidària.
Així mateix, necessitaran desterrar la imatge tòpica de l’ESS, com si fos una economia pal·liativa o de sèrie B, per concebre-la com una economia completa; és a dir, que tant serveix per dignificar els sectors socialment exclosos com per produir tota mena de béns i serveis socialment útils, que tant es desenvolupa en l’àmbit de la producció com en els de la comercialització, el consum, el finançament i la gestió comuna de recursos, i que no pretén adaptar-se a l’economia capitalista, sinó superar-la o, com a mínim, fer-li de contrapès.
Els ajuntaments també hauran de replantejar-se el model de desenvolupament local que han seguit fins avui. L’economia social i solidària pot ser una eina excel·lent per impulsar el desenvolupament dels seus municipis, però un tipus de desenvolupament que sigui més comunitari, integral, diversificat, redistributiu, endogen i autocentrat. Comunitari perquè la comunitat és l’objecte i el subjecte del desenvolupament, una comunitat concreta arrelada en un espai geogràfico-humà únic. Integral perquè genera renda, però també cultura, vincles, aprenentatge, apoderament, ciutadania... Diversificat perquè aposta per diferents escales, models, fonts de finançament i activitats. Redistributiu perquè incorpora criteris de justícia redistributiva territorial, tant entre els barris d’una localitat com entre aquesta i la seva rodalia. Endogen perquè es basa en la mobilització dels recursos locals, els tangibles i els intangibles, els patents i els latents. I autocentrat perquè dóna prioritat a destinar els recursos locals a satisfer les necessitats locals. En aquest sentit, resulta estratègic relocalitzar al màxim l’alimentació, l’energia i les finances, i en això com en moltes altres coses, el desenvolupament local trobarà en l’ESS un bon aliat.
LES POLÍTIQUES
L’ESS no haurà de ser una política pública més, sinó irrigar totes les polítiques públiques. Se l’ha d’introduir en cada àrea, a Promoció Econòmica naturalment, però també a Participació, Medi Ambient, Educació, Benestar Social, Joventut i Cultura.
L’Administració no pot ser mai la protagonista de l’ESS, però constitueix un aliat clau. Ha d’ajudar a sensibilitzar i incentivar la ciutadania perquè s’organitzi en iniciatives d’ESS o col·labori amb les ja existents. Necessitem que dediqui recursos econòmics, tècnics, formatius i administratius a fomentar l’emprenedoria en les etapes de constitució i de consolidació, però una emprenedoria que molts cops serà col·lectiva i que, de vegades, desembocarà en la constitució d’una cooperativa generadora de llocs de treball, i en d’altres en la creació d’una associació per consumir productes agroecològics, un grup de criança compartida, un banc de temps o un col·lectiu local de Coop57 o de Fiare. Tot això és emprenedoria, tot això és economia social i solidària, tot això és economia, tot això s’ha de fomentar.
Igualment seran necessàries polítiques públiques que afavoreixin la multiplicació de les iniciatives d’ESS i la consolidació i el creixement de les ja existents. Per un cantó, caldran accions que millorin l’oferta: enfortir la capacitat de gestió i de comercialització de les empreses i entitats, ajudar a visibilitzar la seva responsabilitat social, promoure la seva articulació en xarxes de cooperació empresarial, en cooperatives de segon grau i en grups cooperatius, etc. Per l’altre, caldran accions que estimulin la demanda: sistematitzar la contractació pública responsable, fomentar el consum responsable entre la ciutadania, impulsar monedes comunitàries, detectar oportunitats i necessitats en el territori susceptibles de ser cobertes per l’economia solidària, etc.
ELS ESTILS
Els estils i les eines són tan importants com els continguts de les polítiques. Si no innovem en aquest terreny, inspirant-nos en els valors de l’ESS, les polítiques públiques obtindran resultats molt magres.
Partim d’un funcionament de les administracions poc idoni per al foment de l’ESS
Les polítiques s’hauran de coproduir amb els actors perquè funcionin
Partim d’un funcionament de les administracions poc idoni per fomentar l’economia solidària. No hi ajuden el curtterminisme electoral, perquè aquesta classe d’iniciatives volen temps per madurar; la departamentalització de les polítiques, perquè l’economia solidària és multidimensional; l’allunyament de l’Administració respecte del teixit associatiu i el carrer, i el poc hàbit de treballar d’igual a igual amb altres actors. Caldrà, doncs, impregnar tota l’organització municipal de valors com la cooperació, la participació i l’abordatge integral; sensibilitzar tècnics i polítics, col·laborar entre les administracions i aprendre les unes de les altres.
Abans de fer res, els ajuntaments hauran de conèixer a fons l’ESS, tant la local com la general, i escoltar-la per saber què necessita. Com en altres àmbits, les polítiques no funcionaran si no es coprodueixen amb els actors, des del disseny fins a l’execució i l’avaluació. Això requerirà gestionar la dificultat de tractar amb un sector molt heterogeni, integrat per organitzacions sovint encara fràgils, i respectar les seves formes de funcionament i els seus ritmes. S’haurà d’evitar col·lapsar les entitats amb una allau de demandes o imposar-los ritmes de creixement aliens. L’economia solidària és pluja fina; creix de manera orgànica. Tan sols els projectes que s’hagin desenvolupat amb la seva implicació se sostindran a mitjà termini.
Fa deu anys ningú no s’hauria imaginat que es creés una xarxa de municipis per l‘economia social i solidària, com tampoc que la Generalitat de Catalunya financés l’obertura de 15 ateneus cooperatius arreu del país, per esmentar un segon exemple. Són dos botons de mostra que les coses estan canviant per a bé. S’estan obrint moltes oportunitats per a l’economia social i solidària. Ara es tracta que tant les persones del sector com les administracions treballin juntes, des de l’autonomia i el respecte mutu, per aprofitar-les.
