Carlota Franco Bigatà sobre Antonio Franco (en catalán)

L'Antonio, el nostre pare, ha marxat. Ens havíem acostumat tant a viure amb l'amenaça de l'espasa de Dàmocles del seu càncer, que les visites periòdiques de control a l'Hospital Clínic, les tongades de quimio, i tota la medicació que havia de prendre ja no ens impressionaven.

Sabíem que no era invencible, però no hi volíem pensar, en això. I ell, amb la seva fortalesa i el seu optimisme, i suposo que també per protegir-nos del dolor que ens provocava la idea de perdre'l, ens volia fer creure, sempre, que es trobava prou bé......