Clàusules per a la igualtat

  • Noviembre 2017

    VERSIÓN EN CASTELLANO

    Condicions específiques en la contractació pública permeten anar canviant la cultura empresarial.

    FOTO: EVA SANLEANDRO

    El pas és lent, però no té pausa. Les polítiques de gènere van arribant mica en mica des de les directives europees fins a la seva aplicació a Espanya, les autonomies i els ajuntaments.Una de les eines més importants que s’estan aplicant són les clàusules relacionades amb la igualtat.

    Què són? Es tracta d’introduir als contractes públics uns requisits d’igualtat de gènere que han de complir les empreses que opten a un contracte o licitació pública. Això, que sembla una obvietat, fins fa poc estava fora de la política. Per exemple, l’Ajuntament de Barcelona no va aplicar clàusules d’igualtat de gènere als plecs de contractació fins que va arribar al consistori Ada Colau. Tampoc les tenia l’Ajuntament de Madrid fins l’arribada de Manuela Carmena. Altres ajuntaments més petits a diferents parts del territori espanyol les han anat aplicant paulatinament.

    “Fins no fa gaire no es preveia la inclusió de criteris socials en general, perquè es considerava que qualsevol criteri que no fos el preu atemptava contra el lliure mercat”, explica Laura de Caralt, tècnica del Departament de Transversalitat de Gènere de l’Ajuntament de Barcelona. “D’ençà que la Unió Europea va obrir la porta, a través de directives, al 2004, s’ha anat plasmant la igualtat en la contractació espanyola”.

    Les clàusules socials d’igualtat de gènere són una eina potent perquè les administracions públiques gestionen milers de contractacions i milions d’euros. Només l’Ajuntament de Barcelona adjudica cada any 590 milions d’euros en béns i serveis (pràcticament la quarta part del pressupost municipal). A Madrid, la partida global en contractacions va superar al 2016 els 1.600 milions d’euros.

    Les empreses veuen els beneficis de gestionar bé els recursos

    A les companyies petites se les ajuda a aplicar les mesures

    En general, les clàusules de gènere són semblants a qualsevol administració. En el cas de Barcelona, les empreses en primer lloc han de complir amb la Llei d’Igualtat. Han de tenir un pla d’igualtat si hi estan obligades o, si es tracta de petites empreses, han de disposar d’algun tipus de mesures de promoció de la igualtat a escala interna. A més, han d’aportar un protocol que garanteixi la prevenció i actuació davant de casos d’assetjament sexual o per raó de sexe. En alguns casos s’exigeix la representació equilibrada d’homes i dones, ja sigui en les cúpules directives o en el conjunt de la plantilla. “Hi haurà sectors en què impulsar la paritat tindrà més sentit que en altres”, afegeix De Caralt.

    “Per exemple, a sectors com el de les TIC o el del transport, on costa trobar-hi dones, podríem pensar a establir aquesta condició”. També s’exigeix el compliment d’uns criteris en termes de comunicació no sexista. Per últim, totes les empreses han de disposar de mesures que facilitin la conciliació de la vida familiar i laboral a disposició de la plantilla. Per l’aplicació d’aquestes clàusules s’han creat diverses guies, a escala autonòmica o local.

     

    Acompanyament

    Tot i que l’incompliment no justificat d’aquestes clàusules comporta una sanció, la relació amb les empreses contractades no és coercitiva. “Les sancions són fonamentals per assegurar-ne el compliment, però entenem que és una mesura nova i que l’important és ara acompanyar l’empresa”, puntualitza De Caralt. “Les clàusules s’han dissenyat tenint present les seves inquietuds i hem implementat un procés d’assessorament per qui ho sol.liciti. El que es demana no és complicat, però sí que implica un canvi en la cultura empresarial. No es tracta de penalitzar, sinó de promoure que les empreses siguin conscients dels beneficis, en termes econòmics i de gestió de recursos humans, que comporta una cultura d’empresa basada en la igualtat”. Així ho demostren nombrosos estudis.

     

     

    Aquest article s’ha realitzat amb ajuda econòmica de l’Ajuntament de Barcelona. El contingut l’ha decidit la redacció d’Alternativas Económicas, que l’ha redactat d’acord amb els seus propis criteris periodístics. Tots els articles de la sèrie “Economia feminista” són responsabilitat exclusiva d’Alternativas Económicas

     

    Este artículo sólo es posible con tu colaboración.
    Haz una donación
    Los artículos que componen el dossier son:

    Todavía no hay comentarios, sé el primero en opinar

    Escribe tu comentario

    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.
    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.
    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.