Accede sin límites desde 55 €/año

Suscríbete  o  Inicia sesión

Més igualtat és més riquesa

Comparte
Pertenece a la revista
Septiembre 2017 / 50

VERSIÓN EN CASTELLANO

Un PIB amb treball reproductiuSi s’apliquessin polítiques d’igualtat a la UE, es generarien per a 2050 fins a 10,5 milions de llocs de treball més.

“Els càlculs de la macroeconomia són erronis perquè ometen la meitat de la població”. Aquesta és una de les idees del llibre ¿Quién le hacía la cena a Adam Smith? (Debate), de Katrine Marçal, cap d’opinió d’Aftonbladet, el principal diari de Suècia.

Tot i que l’afirmació de Marçal sembla extrema, d’alguna manera la Unió Europea li dóna la raó. Almenys ho fa l’Institut Europeu d’Igualtat de Gènere, que aquest any publica l’estudi “Beneficis econòmics de la igualtat de gènere a la Unió Europea”. Segons aquest estudi, als comptes estàndard que les nacions utilitzen per calcular el PIB “s’especifica el sector de la llar, només incloent el consum, els guanys i els salaris del treball formal (...). El valor del treball de producció no pagat a la llar no es troba als comptes nacionals, malgrat que aquestes activitats creen valor i contribueixen al benestar d’individus i famílies.”.

 

PIB AMPLIAT

Ja fa molt temps que economistes feministes vénen treballant amb estimacions econòmiques alternatives al PIB. En la investigació de la UE calculen que a Espanya el valor del treball de cures no remunerat representa el 25% del PIB.

Un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona conclou que si es comptessin les cures, el PIB català seria un 23,5% superior. I al Pla per la Justícia de Gènere que l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el 2016 s’opta directament per col·locar-les al centre mateix de l’economia, entesa com a activitat “que genera valor social i no només valor de mercat”.

Per la seva banda, la Universitat Pablo de Olavide, en una investigació realitzada per a la Junta d’Andalusia, sosté que si es comptabilitzés el treball no retribuït s’hauria d’afegir 132.200 milions d’euros al PIB de la comunitat, que quasi es doblaria. Segons l’estudi, que va tenir en compte el salari mitjà dividit per sexes, les dones aportarien 86.700 milions adicionals i els homes, 45.500.

“Aquesta quantitat monetària ens dóna una idea del valor que té aquesta feina tant per a les llars –amb l’estalvi que suposa no haver de contractar treballadors externs per aquest servei– com per als mateixos individus, ja que aquest és el sou que cada any deixen de cobrar en oferir gratuïtament el treball a la unitat familiar; igualment per a l’Estat, que s’estalvia una part important del sosteniment de les persones a través de la transferència d’aquesta responsabilitat a les famílies i en bona mesura a les dones”, explica el document.

Tot i la rotunditat d’aquestes xifres, que mostren que les dones contribueixen quasi el doble que els homes a la riquesa no comptabilitzada d’Andalusia, a l’economia feminista s’ha vist que calcular la incorporació de l’àmbit dels treballs reproductius al PIB no és suficient. “No es canvia res”, apunta l’economista feminista Carmen Castro. “Què significa comptabilitzar les cures al PIB? Al final, qui ho retribuiria? Els estudis recents parlen directament de com variaria el PIB si s’hi incorporés la igualtat”.

En aquest sentit, una de les investigacions més àmplies realitzades ha estat la de la UE. Proposa cinc vies polítiques: disminuir la bretxa en l’educació terciària en ciències, tecnologies i matemàtiques; incrementar l’activitat laboral femenina; disminuir la bretxa salarial de gènere; ampliar la taxa de fertilitat com a resultat d’una distribució millor del treball no pagat de cures; i la combinació de tots aquests camins impulsats alhora.

Si es fessin efectives aquestes polítiques, l’estudi de la UE dedueix que es generarien per a 2050 uns 10,5 milions de llocs de treball més (el 70% amb ocupació de dones); i que el PIB per càpita augmentaria prop del 10%.

 

 

 

Aquest article s’ha realitzat amb ajuda econòmica de l’Ajuntament de Barcelona. El contingut l’ha decidit la redacció d’Alternativas Económicas, que l’ha redactat d’acord amb els seus propis criteris periodístics. Tots els articles de la sèrie “Economia feminista” són responsabilitat exclusiva d’Alternativas Económicas