Lourdes Beneria

Lourdes Beneria ha tingut una carrera brillant als Estats Units, on és Catedràtica emèrita de la Universitat de Cornell. Ha tornat a Espanya un cop jubilada, però no ha deixat mai de treballar, especialment per la igualtat de les dones.

Vostè és una feminista amb molta experiència.
Soc una feminista de la segona onada de feminisme, la de finals de la dècada de 1960. Se’n deia “moviment d’alliberament de la dona”. 

Pot ser que aquest moviment reculés, després?
No crec que fos ben bé així. En l’era de Reagan hi va haver el que van anomenar ‘backlash’ (reacció enrere), però no venia de les dones sinó dels conservadors americans.

Les dones americanes van una mica per endavant en igualtat, en comparació amb les espanyoles?
Ara per ara crec que no. De fet, crec que els moviments espanyol i europeu van per davant. Darrerament ha revifat també el moviment americà, amb el Me Too i arran de Trump, que ha despertat la ira de les feministes. Però en general, malgrat que en alguns aspectes potser sí, el moviment espanyol és molt més radical.

Es pot ser feminista i neoliberal?
És clar que sí. Segurament...