Rafaela Pimentel

Fa 26 anys que Rafaela Pimentel cotitza a la Seguretat Social a Espanya, però si demà es queda sense feina, no té dret a l’atur. La realitat de les treballadores de la llar i les cures sovint és molt dura, més encara en temps de pandèmia. Moltes s’han anat quedant literalment sense res. L’octubre passat, aquesta activista d’origen dominicà va impulsar amb les seves companyes de lluita el Sindicato de Trabajadoras del Hogar y los Cuidados (Sintrahocu), el primer a escala estatal que s’ha creat a Espanya per donar veu a més de 600.000 persones. Donades d’alta a la Seguretat Social n’hi ha 430.000, la gran majoria dones, i moltes migrants. Pimentel porta tres dècades defensant els drets del col·lectiu. Des d’entitats com Territorio Doméstico recorre al teatre per explicar (i explicar-se) la seva situació.

Com fan servir el teatre per a la seva causa?
Si en una societat com la nostra jo dic que hi ha persones que treballen 16 hores al dia, que són tractades sense miraments, que no poden descansar, que no tenen Seguretat Social, que són insultades, a les quals se’ls nega de vegades el menjar, que viuen...