Democratitzant les cures

  • Doncs sí, a Barcelona s’ha començat a “democratitzar” la cura impulsant una altra manera d’organitzar-la socialment, des d’un punt de vista transformador. I es fa després d’haver incorporat els aprenentatges de l’economia feminista:

    - Reconeixent que les economies considerades productives se sostenen en els treballs de cures que no són reconeguts ni retribuïts i, per tant, s’aposta per treure’ls de la invisibilitat.

    - Buscant combatre les múltiples desigualtats socials que acompanyen tant la provisió com la recepció de les cures.

    - Defensant promoure la corresponsabilitat entre diferents actors socials, incloent les administracions públiques, en la provisió i la recepció de les cures de manera justa i digna.

    Però… què s’entén per cures? Les cures són el conjunt d’activitats que es desenvolupen quotidianament per sostenir i reproduir la vida i que permeten fer front a les necessitats que tenim al llarg del cicle vital. És a dir: activitats que estan a la base del sistema social i econòmic i que tenen impacte sobre el benestar de les persones cuidades i de les cuidadores. El gran potencial de l’economia de les cures és contribuir a posar fi a la reclusió i invisibilització que les cures han experimentat històricament en l’àmbit familiar, a desvincular-les de la idea que són qüestions pròpies de les dones en les llars i/o sectors laborals precaritzats, i a polititzar-les i construir-les com un fenomen objecte d’intervenció pública i d’acció social i econòmica.

    L’Ajuntament de Barcelona, adoptant aquesta mirada, ha decidit emprendre el camí cap a una organització més justa i sostenible de la cura a la ciutat. Aquest impuls s’ha materialitzat en el marc de les responsabilitats i competències municipals de l’Ajuntament de Barcelona, amb la Mesura de Govern per una democratització de les cures 2017-2020, que es va presentar al plenari del 26 de maig de 2017, i està coliderada pel Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Consum, i per la regidoria de Feminismes i LGTBI (es pot consultar a: http://ajuntament.barcelona.cat/tempsicures).

    La Mesura de Govern consta de 68 accions a desenvolupar entre el 2017 i el 2020 i compta amb una estimació de pressupost total de poc més de 59 milions d’euros. Les actuacions de la Mesura es desenvolupen a partir  de dos eixos centrals:

    1. El reconeixement de la centralitat social de la cura.

    2. La socialització de la responsabilitat cap a la cura.

    I dos eixos estratègics transversals:

    1. L’eliminació de la (mala) divisió social del treball des d’una perspectiva interseccional.

    2. L’empoderament de les persones proveïdores i de les persones receptores de la cura.

     

    NOU CENTRE DE REFERÈNCIA

    Una de les actuacions més importants és el nou centre de referència per a les cures de les persones, que a la propera tardor començarà l’activitat. El centre neix amb la voluntat de donar resposta a persones i famílies cuidadores, persones cuidadores professionals que treballen a la llar, persones receptores de les cures, professionals, entitats i organitzacions que intervenen en els processos de les cures i la ciutadania en general.

    La ciutat destinarà més de 59 milions d’euros a accions per a cures

    Aquesta va ser una de les actuacions que,  dijous 10 de maig de 2018, es va explicar en una jornada (http://ajuntament.barcelona.cat/tempsicures/ca/noticia/jornada-democratitzant-la-cura-a-barcelona) per donar a conèixer la implementació de la Mesura de Govern a les entitats, agents i persones treballadores en l’àmbit de l’economia de les cures i posar en valor experiències que estan impulsant altres agents de la ciutat que contribueixen als seus objectius.

    Com escrivia Sandra Ezquerra (La política feminista era esto: http://www.eldiario.es/catalunya/opinions/politica-feminista_6_648895120.html), “la Mesura de Govern (...) polititza finalment les cures i les situa, en la seva globalitat i complexitat, i des d’una mirada clarament feminista, com un àmbit d’intervenció de la política pública amb l’objectiu de contribuir a transformar el paradigma econòmic imperant, així com la posició històrica que les dones hi hem tingut”. Convé, per tant, continuar-ne el desenvolupament treballant en xarxa, des de la corresponsabilitat dels diferents actors socials, incloent totes les administracions públiques, les comunitats, el sector privat mercantil, el sector privat sense ànim de lucre i l’economia social i solidària en la provisió de cures dignes al conjunt del cicle vital. En definitiva, el camí ha començat per garantir l’accés universal a unes cures dignes i de qualitat des del reconeixement de la multiplicitat d’experiències i trajectòries vitals que caracteritzen la nostra societat, així com assegurar que s’escolten i respecten les veus, decisions i drets de les persones que proveeixen cures i d’aquelles que desitgen i/o necessiten ser cuidades.

    Este artículo sólo es posible con tu colaboración.
    Haz una donación
    Los artículos que componen el dossier son:

    Todavía no hay comentarios, sé el primero en opinar

    Escribe tu comentario

    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.
    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.
    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.