Alternatives eficients
Alguns lectors ens han comunicat diverses vegades que estaven una mica saturats de reportatges sobre els desastres de la crisi econòmica amb les reiterades referències a les desigualtats, les injustícies i els fraus que l’acompanyen. Alhora, aquests mateixos lectors ens demanaven informacions més constructives sobre alternatives i experiències empresarials concretes que els poguessin servir de referència per organitzar l’economia i la vida de les persones d’una manera més saludable i eficient.
Malgrat que a tots els números d’Alternativas Económicas hi ha cròniques sobre cooperatives i entitats de l’economia social que han aconseguit resultats molt positius, és cert que existeix un gran desconeixement sobre la veritable dimensió i rellevància d’aquestes societats. Aquesta és una de les raons que ens han portat a recollir en un Extra una selecció d’empreses de l’economia social i solidària (ESS) que han resultat ser un èxit provat i que en alguns casos acumulen ja anys d’experiència. Pensem que mereixien ser conegudes per la seva pròpia història i que poden servir d’inspiració a moltes persones que tenen al cap la idea de posar en marxa els seus propis projectes.
En essència, hem volgut demostrar que existeixen solucions alternatives en nombrosos camps de l’activitat econòmica. Experiències que no causen danys mediambientals i sense les relacions laborals i comercials deshumanitzades que caracteritzen les empreses que actuen condicionades per la maximització de beneficis.
Hi ha un desconeixement sobre la rellevància de les cooperatives d’èxit
Creix l’interès sobre l’economia social en sortir més desastres de la crisi
Les iniciatives més provades poden servir d’inspiració
La realitat és que l’economia social torna a provocar un interès especial a mesura que han anat emergint els desastres de la crisi financera i econòmica que va esclatar fa deu anys. Les massives pèrdues de llocs de treball, habitatges, estalvis, increment de les desigualtats i empobriment d’una part creixent de la població han posat al descobert els estralls del fonamentalisme del mercat que s’ha imposat en bona part del sistema capitalista.
Alhora, la desenfrenada activitat financera i industrial de les últimes dècades ha demostrat la insostenibilitat d’un sistema tant des del punt de vista del medi ambient com en l’organització de les relacions del treball més humanes. L’economia alternativa explicita obertament uns principis (democràcia, suport mutu, igualtat, solidaritat) i estableix els mitjans i controls necessaris per aconseguir-los.
MENYS IMPAGATS
Un dels camps en què l’economia social ha obtingut resultats més tangibles és precisament en el sector financer, on semblava impossible plantejar una alternativa com a conseqüència de la potència dels grans bancs i la seva sofisticació tecnològica. Doncs bé, en aquest sector, per exemple, s’han consolidat dues societats cooperatives, Coop57 i Fiare Banca Etica, que mostren una eficiència econòmica i no diguem social molt superiors a les de la banca convencional. Coop57, l’origen de la qual es remunta a la caixa de resistència creada en el context de la lluita laboral d’Editorial Bruguera, registra un percentatge de crèdits impagats inferior al 2%, quan la mitjana de la banca convencional se situa en torn al 10%. Aquest indicador per si mateix ja mostra la insostenibilitat de les entitats convencionals, perquè els mateixos experts oficials admeten que és impossible fer banca amb una morositat del 6%. La banca privada se sosté pel Banc Central Europeu (BCE).
L’interès per l’economia solidària despunta davant els desastres de la crisi
L’eficiència econòmica i sobretot social de Fiare i Coop 57 és notable
Moltes de les cooperatives es presenten com a alternativa als oligopolis
Tampoc no es pot perdre de vista el cost que ha suposat per als ciutadans el rescat de la banca privada, que a Espanya ha necessitat 60.718 milions d’euros d’ajudes, dels que ja s’han perdut 40.000 milions. Les entitats cooperatives, en canvi, no han costat ni un cèntim.
En el camp de l’energia és destacable l’expansió de Som Energia, una cooperativa sense ànim de lucre, que s’ha fixat com a objectiu canviar el model energètic d’aquest país. Produeix i comercialitza electricitat utilitzant exclusivament fonts renovables. En set anys ha aconseguit portar la llum a 50.000 famílies de tot Espanya. També aquí el contrast amb el sector energètic dominant és espectacular. Les grans empreses elèctriques espanyoles (Endesa, Iberdrola i Gas Natural) constitueixen un poder oligopòlic que domina completament el mercat. Però la seva ineficiència és patent, com ho evidencia que el preu de l’electricitat és dels més cars d’Europa. Aquesta exagerada concentració de poder en mans privades explica també la insensibilitat per resoldre els nombrosos casos de pobresa energètica.
L’estructura cooperativa és el que fa possible algunes de les experiències
Recollim només una petita mostra d’alternatives que funcionen
Hi ha poques experiències? Té solució: només depèn de nosaltres
L’estructura de cooperativa és la que ha fet possible una història com la de Mol Matric, una empresa industrial que fabricava equipaments per a importants companyies como General Motors, Alstom i Caf, que va caure en la crisi en la dècada de 1980.
El propietari va abandonar l’empresa, va deixar de pagar els salaris i va intentar vendre la maquinària. Els treballadors es van organitzar, van impedir el desmantellament i amb moltíssim sacrifici van crear un dels primers exemples d’empreses recuperades. La seva força principal ha estat el suport mutu i l’esperit solidari. Han salvat l’empresa, els llocs de treball i fins i tot han acabat augmentant la plantilla total de 50 a 70 persones. La seva organització és l’oposada a la d’una empresa capitalista orientada a la recerca de beneficis i sense cap consideració pel manteniment dels llocs de treball. Mol Matric ha constituït un fons de reserva amb part dels beneficis, cosa que permet mantenir els salaris en moments de baixa producció en comptes d’acomiadar treballadors.
DEFENSA DEL DRET LABORAL
L’experiència de Mol Matric ha comptat amb l’assessorament del Col·lectiu Ronda, una cooperativa d’advocats laboralistes que el 1980 es van constituir en cooperativa i van consagrar els seus coneixements jurídics a fer valer els drets dels treballadors. El Col·lectiu avui és un gran baluard de la defensa del dret laboral i els seus advocats gaudeixen de la reputació màxima davant dels tribunals. El seu camp d’actuació s’ha anat ampliant i avui constitueix un referent en la defensa dels milers de desnonats, tenedors de preferents i altres víctimes com els afectats per l’amiant. La cooperativa compta amb 73 treballadors i 25.000 abonats. El seu èxit està estretament lligat a la fórmula d’organització cooperativa, autogestionària i amb una plena autonomia de les diferents àrees de treball.
Els exemples que es recullen en aquesta edició són només una petita mostra de les experiències existents arreu del país. Serveixen per deixar fora de tot dubte que existeixen solucions alternatives i que funcionen. No són propostes utòpiques, sinó realitats. Potser l’únic retret és que les experiències són poques. Això, però, té solució. Només depèn de nosaltres.
