Economia solidària: ambició i reptes
Tal com recull l’estudi L’economia social i solidària a Barcelona (2016), a la ciutat hi ha 4.718 iniciatives socioeconòmiques que, per la seva forma jurídica, s’engloben dins l’economia social i solidària (ESS). Algunes de les dades més rellevants són: 2.400 entitats del tercer sector, 1.197 societats laborals, 861 cooperatives i 260 iniciatives d’economia comunitària. Entre totes sumen més de 53.000 persones contractades, més de 100.000 persones voluntàries, més de 500.000 sòcies de consum i 113.000 mutualistes. Trobem iniciatives d’ESS a tots els sectors d’activitat econòmica, des de l’energia fins a la cultura o l’alimentació. Aquesta realitat disposa, per ser enfortida i promoguda, del Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària, l’estratègia del Comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària i Consum, que desplega una mirada socioeconòmica transformadora de la realitat urbana i un programa d’acció amb l’objectiu de contribuir a reduir les desigualtats socials i territorials i promoure una economia al servei de les persones i de la justícia social.
L’ESS és el conjunt d’iniciatives socioeconòmiques de tota mena, formals o informals, individuals o col·lectives, que donen prioritat a la satisfacció de les necessitats dels seus membres i/o d’altres persones per sobre del lucre; quan són col·lectives, la propietat també ho és i la gestió és democràtica; són independents respecte als poders públics, actuen orientades per valors com l’equitat, la solidaritat, la sostenibilitat, la participació, la inclusió i el compromís amb la comunitat, i són promotores de canvi social. L’ESS és un àmbit divers configurat per un conjunt d’activitats socioeconòmiques que beu de la influència del moviment cooperatiu. Independentment de la seva fórmula jurídica, les iniciatives comparteixen elements que defineixen el caràcter transformador de l’ESS: la gestió democràtica i participativa, l’orientació a les necessitats humanes i el compromís amb la comunitat.
UN NOU MODEL
L’encara crisi actual no es pot entendre com una eventualitat, sinó com una conseqüència lògica del mateix model econòmic capitalista imperant; una crisi sistèmica. Davant d’aquesta crisi, es fa imprescindible experimentar i consolidar noves formes d’entendre l’economia i l’empresa. L’ESS pot renovar-les i fer-les més justes, democràtiques, solidàries i sostenibles. Aquesta és l’ambició: tenir un paper preponderant en la construcció d’un nou model socioeconòmic per a les ciutats. L’ESS integra de manera holística tot allò que fa possible la vida i que, en l’actual societat mercantilitzada, està travessat per una mirada individualista, patriarcal, productivista i capitalista. L’ESS té la capacitat de desconstruir la forma amb què ens enfrontem al món cada dia, al mateix temps que construeix alternatives.
Per contribuir a aquest canvi de paradigma, l’ESS també ha de mirar-se endins i treballar en la superació d’alguns reptes. Així, per tal d’elevar propostes al conjunt de la societat, cal avançar en la consolidació com a agent socioeconòmic a les ciutats. I per a assolir-ho és cabdal millorar l’articulació i el sentiment identitari. Aquests dos elements són clau per enfortir la intercooperació i llançar la construcció de mercat social en els diferents barris, districtes i a escala de ciutat. Alhora, permetrà major cohesió comunicativa, ampliant l’abast del missatge, i difusió de relat comú. Aquests dos reptes interpel·len, sobretot, les xarxes que aglutinen el teixit de l’ESS.
Però hi ha reptes que ha d’afrontar l’àmbit de l’ESS en el camí a la seva consolidació i referència com a alternativa urbana, els quals passen per l’enfortiment de les iniciatives concretes en termes de viabilitat socioeconòmica, apoderament i gestió democràtica i generació d’ocupació de qualitat. Són tres dimensions que alimenten el caràcter transformador de l’ESS i, alhora, cal destinar recursos i coneixements a garantir-les. Tot i la resiliència a la crisi, existeix un índex de dissolució de cooperatives que obliga a analitzar-ne els motius. La dimensió reduïda de moltes iniciatives posa en risc la seva viabilitat, per la qual cosa cal consolidar el teixit existent i augmentar-ne la dimensió. La comercialització acostuma a ser un dels colls d’ampolla, així que caldrà buscar mecanismes per millorar-la. La gestió de les iniciatives, des de la democràcia i la participació, és un dels elements distintius de l’ESS, però en una societat que no està primordialment regida per aquests valors pot suposar una fragilitat que s’ha de combatre amb programes d’acompanyament en gestió cooperativa integral, i que aquesta contagiï la gestió empresarial global. Finalment, cal vetllar perquè l’ESS generi llocs de feina estables, amb remuneració adequada, i condicions que posin la sostenibilitat de la vida en el centre.
L’ESS ha de tenir un paper clau en la construcció d’un nou model socioeconòmic per a les ciutats
En definitiva, ja no es pot donar una resposta a les emergències derivades de la crisi que no estigui emmarcada en una estratègia de transformació social a mitjà i llarg termini. Aquest canvi cap al qual els municipis han de transitar implica obrir la mirada i afrontar aquestes emergències d’una manera àmplia que inclogui totes les activitats que fan possible la vida. És per això que l’economia plural i, en especial, l’ESS engloba tot el cicle econòmic —producció, comercialització, consum i finançament—, però també el treball reproductiu i les tasques de cura, les economies comunitàries, el procomú, l’autoproducció i l’intercanvi no monetaritzat, entre d’altres. Els municipis haurien de tendir a assolir la sostenibilitat integral, que té en compte, a més de la sostenibilitat econòmica posant la vida en el centre, la sostenibilitat social, per avançar cap a una societat més justa, i ambiental, assumint les limitacions biofísiques a què estem supeditats. Com tantes vegades hem cantat: “Reapropiem-nos de la vida al treball cooperatiu; estenent el suport mutu un ariet col·lectiu; competir és un luxe que només pot permetre’s l’1%, coopera!”. Continuem cooperant, doncs!
