Contenido patrocinado

Transformar l’economia catalana amb innovació i llocs de treball de qualitat

Capgirar el model econòmic català en cinc anys. Aquest és l’objectiu que s’ha fixat el Govern de Salvador Illa, amb un pla econòmic que contempla inversions per import de 18.500 milions d’euros i la creació de 78.000 llocs de treball de cara al 2030. El fil conductor d’aquest pla és una aposta per la productivitat, en la qual la comunitat autònoma, igual que el conjunt de la Unió Europea, ha perdut empenta a les darreres dècades i s’allunya de l’accelerada protagonitzada especialment pels Estats Units i la Xina.

La pedra angular per aconseguir un teixit productiu més competitiu és, d’acord amb el pla Catalunya lidera, un impuls a la innovació tecnològica, que ha de presidir la doble transició en curs a Europa: l’energètica cap a una economia descarbonitzada, d’una banda, i la digital, de l’altra, amb reptes majúsculs com la intel·ligència artificial i la gestió de les dades. Ambdues transicions, i especialment la digital, requeriran un esforç important de formació i reciclatge de la població treballadora perquè àmplies capes de la societat no quedin enrere, més encara quan la renda per càpita catalana i el poder adquisitiu real romanen estancats malgrat el creixement del Producte Interior Brut (PIB) des del llançament de l’euro l’any 2000. En aquest sentit, incidir en polítiques actives d’ocupació més eficients és una de les potes del pla, que persegueix una “prosperitat compartida” i una millora del poder adquisitiu per evitar que es trenqui la cohesió social. El punt de partida és que no hi haurà millora salarial sense millora prèvia de la productivitat.

El full de ruta de l’Executiu català passa per crear més llocs de treball de qualitat, la qual cosa es tradueix en un reforç del sector industrial, que avui pesa un 18,6% del Valor Afegit Brut (VAB). El focus es vol posar, pel seu elevat valor afegit, en els àmbits agroalimentari, l’automoció, les energies netes, la biomedicina i les ciències de la salut, les activitats digitals i també un turisme sostenible. Tot i que l’economia catalana està diversificada i mostra dinamisme, pateix d’una presència “insuficient” de serveis avançats, tant en R+D com en serveis tecnològics i financers. Davant un patró de creixement basat en llocs de treball amb salaris baixos i pèssimes condicions laborals, un dels riscos que cal evitar és la polarització del mercat de treball.

El pla, que consta de dos-cents actuacions, de les quals 20 es consideren estratègiques, persegueix que Catalunya recuperi el lideratge econòmic a Espanya i guanyi dinamisme a Europa, per a la qual cosa es mobilitzarà una inversió equivalent al 5,8% del PIB autonòmic, la més gran anunciada en tres lustres.

Les infraestructures són l’àrea d’actuació on es preveu una aposta inversora més gran, amb 6.500 milions d’euros o un 35% del total, seguida de la modernització productiva (27%), la igualtat d’oportunitats, el coneixement i la innovació (10%) i el bon govern (1%). S’encarregarà de liderar i executar la macroinversió de 18.500 milions un nou operador, anomenat LIDERA.

Aigua, energia neta, mobilitat

La prioritat per les infraestructures s’explica perquè sense unes infraestructures potents serà difícil que Catalunya pugui reforçar el seu paper econòmic a Espanya i a Europa.

Per començar, disposar d’aigua al marge que plogui o torni la sequera és una de les línies que se seguiran. De cara al 2030, es preveuen més de 2.000 milions d’inversió en aquest camp, de manera que un 70% de la demanda es pugui cobrir amb nous recursos hídrics. Entre les mesures previstes hi figuren l’aposta per la dessalinització, per sistemes de regadiu més moderns o la millora dels sistemes de sanejament.
En matèria de mobilitat, l’ampliació de l’aeroport del Prat perquè guanyi connexions de llarg radi, vetllant per la protecció de les zones naturals que l’envolten, és una de les actuacions previstes, així com culminar el corredor mediterrani. El pla considera “essencial” impulsar, a més, la inversió en infraestructures de mobilitat davant les mancances de la xarxa ferroviària. En aquest sentit, millorar la qualitat del servei de Rodalies amb l’adopció de la transferència de la xarxa és una de les claus. També es proposa impulsar l’estació de la Sagrera com una de les més grans d’Europa.
D’altra banda, la cobertura amb fibra òptica de titularitat pública s’expandirà del 60% al 100%. Ja aquest mateix any s’ampliarà de 6.600 a 8.000 km aquesta xarxa.
Fomentar les energies renovables és una de les assignatures pendents més grans en què Catalunya va especialment endarrerida en relació amb la mitjana espanyola: les energies netes, malgrat haver augmentat, suposaven un 10,1% en el consum final el 2022, comparat amb el 22,1% en el cas d’Espanya. I això en una comunitat on el pes de les centrals nuclears en la generació d’electricitat és especialment elevat. L’objectiu per revertir la situació és, en línia amb el que proposa la UE, que la meitat de la generació sigui amb energies de fonts renovables en un termini de cinc anys, cosa que passa per incrementar la potència en 12.000 megawatts (MW), dels quals 7.000 amb plaques fotovoltaiques i la resta amb energia eòlica. Aquesta aposta contribuirà a abaratir l’energia per a les llars i les empreses.
L’aposta per les fonts energètiques netes requerirà planificar les necessitats d’emmagatzematge d’energia, com les bateries, i ha d’anar acompanyada, per a la descentralització del sistema, de mesures que fomentin l’autoconsum i les comunitats energètiques. També s’instal·laran 50 plantes de biogàs.
Queda pendent també el projecte transeuropeu H2Med, un corredor preparat per transportar hidrogen verd que fa tres anys es van comprometre a impulsar els Governs d’Espanya, Portugal i França, amb el suport d’Alemanya. Un dels trams d’aquesta infraestructura és el que connectarà Barcelona amb Marsella.
Un altre aspecte no menor en què es vol incidir és l’ampliació i la modernització de l’oferta de sòl industrial en el conjunt del territori, més encara en les àrees rurals amb dèficits estructurals més grans, ja que els polígons industrials es consideren clau com a pols de concentració d’activitat econòmica.

Una política industrial “verda i moderna”, amb empreses més grans

Tot i que les empreses catalanes mostren una orientació creixent cap a l’exportació (i un terç de les exportacions espanyoles de béns internacionals d’alt contingut tecnològic provenen de Catalunya), els reptes globals requereixen empreses de més gran dimensió capaces de competir al món. El teixit català està dominat per les micropimes i les pimes, amb més dificultats per afrontar la digitalització i l’aposta per la innovació.

Amb aquest objectiu en ment, el Govern crearà un fons de capital risc públic perquè la Generalitat pugui participar en projectes innovadors, amb suport, si ho vol, del sector privat. Caldrà coordinar-lo amb els instruments de finançament que ja existeixen, com l’Institut Català de Finances (ICF), i que s’hauran de reforçar.
A més de comptar amb actors que guanyin dimensió, interessa impulsar les empreses emergents. Amb un pressupost de 50 milions d’euros, es persegueix que se’n creïn 3.000 al 2030.
Com a premissa per avançar per aquest camí, un dels objectius que es persegueixen és digitalitzar el territori; en concret, expandir la cobertura amb fibra òptica de titularitat pública del 60% al 100%. Ja aquest mateix any s’ampliarà de 6.600 a 8.000 km aquesta xarxa.
En aquesta línia, la posada en marxa d’un Clúster de Serveis Financers busca atreure inversions que ajudin a potenciar el creixement, així com la captació d’inversió productiva en sectors i mercats clau.
La política industrial, que segueix el doble objectiu de la reconversió digital empresarial i de la descarbonització de l’economia, s’orienta als ja esmentats sectors considerats prioritaris (l’agroalimentari, fonamental per garantir la sobirania alimentària i per desenvolupar les zones rurals pel bé de l’equilibri territorial; les energies renovables; l’automoció, mobilitat i transport; el sector de la salut i la biomedicina, indústries intensives en energia, com la química; sectors digitals i el turisme), als quals s’aplicaran mesures sectorials específiques i també polítiques transversals. De fet, caldrà una reconversió industrial, en la mesura que la indústria, com el transport o l’edificació, aporten emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH). Les emissions de GEH, la principal de les quals les de CO2, han augmentat en un 20% des del 1990. D’aquí iniciatives com un pla per impulsar el cotxe elèctric fins al 2030, o l’objectiu que la meitat del teixit empresarial català hagi posat en marxa projectes de transformació verda. Electrificar els sectors industrials serà essencial.

Economia del coneixement i la innovació

El full de ruta econòmic del Govern català considera el coneixement i la innovació com a motors d’un creixement a llarg termini que pugui, a més, ser inclusiu.

Una dada positiva com a punt de partida és la que aporta la capacitat d’atreure inversions tecnològiques. Catalunya, que entre 2019 i 2023 va captar 21.179 milions d’euros d’inversió estrangera, percep un terç (34%) de tot el volum de les de naturalesa tecnològica que rep l’Estat.

Tanmateix, queda molt camí per recórrer. La inversió en R+D a Catalunya equival a un 1,90% del PIB, per sota de la mitjana europea (2,22%), en bona mesura per la menor inversió privada.

En un mercat laboral cada cop més polaritzat, amb un atur estructural enquistat, ajustar l’oferta de formació a les demandes de les empreses dels sectors més productius és una tasca fonamental, que comporta reforçar la formació professional i, en especial, la dual, en què l’empresa mateixa es converteix en centre de formació.
En paral·lel, les universitats, concebudes com a motor de coneixement i prosperitat, hauran d’ampliar el nombre de places en titulacions STEM i medicina, per duplicar la xifra d’estudiants graduats en àrees estratègiques. Per millorar l’equitat, es reduirà en un 30% el preu dels màsters no habilitants, i es potenciaran les beques i els ajuts.
El ja esmentat fons de capital risc públic ajudarà la Generalitat a impulsar projectes innovadors.
Per consolidar Catalunya com a referent europeu en coneixement i innovació, el Govern vol reforçar les infraestructures científicotècniques singulars com el Barcelona Supercomputing Center (que, entre altres projectes, desenvolupa un programa de fàbriques d’IA per prestar serveis d’IA a les pimes), el Sincrotró Alba o el Centre Nacional d’Anàlisi de Genòmica, així com crear una infraestructura de fabricació avançada en semiconductors.
La qüestió de fons és convertir el coneixement que genera la recerca en valor i riquesa, fent que col·laborin els centres de recerca amb les empreses. Per aquesta via, es busca aconseguir que el 60% d’empreses catalanes hagi posat en marxa projectes de transformació tecnològica al final del pla.

Les mateixes oportunitats per a tothom

Són nombrosos els reptes socials que assenyala el pla perquè el creixement sigui realment compartit, en una Catalunya on la taxa AROPE, que mesura el risc de pobresa i d’exclusió social, arriba a un 24,4% de la població, 3,1 punts més que la mitjana europea, segons l’Idescat. I on les taxes d’abandonament escolar se situen cinc punts percentuals per sobre de la mitjana europea.

La dificultat per accedir a un habitatge digne és una de les fonts de desigualtat, ja que una de cada deu llars es veu obligada a destinar més d’un 40% del que ingressa al pis. La sobrecàrrega per habitatge és pitjor en el cas dels qui viuen de lloguer: la taxa supera el 32%, quan a la zona euro és del 19,6%. Davant la constatació que sense habitatge assequible no és possible la seguretat econòmica, el Govern s’ha proposat posar al mercat 50.000 pisos de protecció oficial en cinc anys, entre construcció i compres. S’atorga un paper destacat a la col·laboració público-privada, com en la resta de blocs estratègics. L’objectiu a 20 anys vista és que un 15% del parc de primeres llars siguin assequibles.
La base de l’economia innovadora que es persegueix és la generació d’ocupació qualificada, de qualitat i millor remunerada, alhora que es fomenta la formació i orientació segons les necessitats empresarials, i amb especial atenció i acompanyament a la població d’origen immigrant, cosa que suposa actualitzar les polítiques actives d’ocupació i transformar el Servei d’Ocupació de Catalunya perquè serveixi de plataforma d’intermediació.
De cara a les famílies, una de les polítiques que es reforçaran és l’augment de places públiques de llar d’infants, a més de mesures que reforcin el sistema d’ajudes a les persones en situació de vulnerabilitat, més encara davant el cost de la cistella de la compra.

Bon govern

En pro de l’estabilitat econòmica i de la seguretat jurídica, a l’Administració se li assigna la tasca de vetllar per uns comptes públics sòlids i solvents. El deute, encara que segueix una tendència a la baixa, suposa un 30,5% del PIB (2023), quan la mitjana de la resta d’autonomies és del 21,7%.

L’Administració recorrerà a la intel·ligència artificial per posar-la al servei de l’eficiència i de la proximitat, en una estratègia que busca a més fomentar la cultura de l’ús de les dades (de manera que permetin interconnectar els sistemes d’informació) i de l’avaluació de les polítiques que es despleguin, per constatar o no la seva eficàcia. En paral·lel, es fa necessari el desplegament d’una potent estratègia de ciberseguretat en les administracions catalanes, davant les amenaces creixents.
A través de les compres públiques, que a Europa suposen un 15% del PIB, el Govern persegueix incidir en el perseguit salt en productivitat, en valorar criteris que no es contemplaven o ho feien en menor mesura. L’objectiu fixat en aquest àmbit és incrementar en un 50% el nombre d’empreses que participen en els contractes de compra pública d’innovació (CPI), prioritzant l’accés de les pimes.
El pla, que, en línia amb Brussel·les aborda la simplificació de la burocràcia per facilitar la vida a les pimes generalitzant la declaració responsable com a mecanisme per a nous tràmits, menciona igualment la necessitat de reforçar l’autogovern de Catalunya.

Impacte potencial

L’impacte del pla Catalunya lidera, que s’alinea amb la Brúixola de Competitivitat de la Comissió Europea a partir de la filosofia dels informes de Mario Draghi, Enrico Letta i Sauli Niinistö, podria arribar, segons el Govern, al 9,5% en una dècada; fins i tot més, si millora la productivitat com es preveu. Millorar el finançament autonòmic serà essencial per dur a terme les mesures plantejades, així com per aconseguir un sistema fiscal més “just i eficient”. També ho serà resoldre la baixa execució de les inversions pressupostades per part de l’Administració central, que ha empitjorat des del 2010.