Un pla per fer de Catalunya motor econòmic a Espanya i a Europa

La millora de la productivitat i la creació de llocs de treball de qualitat són el fil conductor de Catalunya Lidera, l’eina estratègica del Govern de Salvador Illa per capgirar el model econòmic en un termini de cinc anys i recuperar el lideratge a Espanya i a Europa. El pla, que recull 200 mesures, aposta per la innovació, unes infraestructures modernes i una major cohesió social.

Recolzat pel major programa inversor dels darrers quinze anys –equivalent al 5,8% del PIB autonòmic–, el pla no només busca el creixement econòmic, sinó que també pretén que els beneficis i les oportunitats es reparteixin millor entre tota la ciutadania. Per això prioritza l’accés a l’habitatge assequible, amb 50.000 pisos protegits, la igualtat d’oportunitats i fomenta la productivitat, clau de volta que fa possibles salaris més elevats i una millor qualitat de vida.

Amb aquest full de ruta, Catalunya vol esdevenir un imant i font de talent, un motor d’innovació tecnològica i un actor capdavanter en sectors clau per a l’autonomia estratègica d’Europa, com els semiconductors o la intel·ligència artificial. A més, Catalunya Lidera busca convertir el país en un pol financer de referència. Sobretot, un lloc el màxim d’atractiu per viure-hi, treballar-hi i invertir-hi. 

Cinc eixos estratègics

1. Unes infraestructures modernes. Són el primer eix del pla i concentra la inversió més gran: 6.500 milions d’euros o un 35% del total. Aquest pilar del pla és essencial per atraure inversions, dinamitzar l’activitat empresarial i vertebrar el territori. Inclou garantir els recursos hídrics, generar la meitat de l’electricitat amb fonts d’energia netes, desplegar el vehicle elèctric i dur la fibra òptica a tots els municipis.
    

2. Transformar el model productiu. Aquest eix impulsa una política industrial que permeti avançar més de pressa cap a una economia descarbonitzada i fomenta que les empreses catalanes siguin més grans. Reforçar la indústria, que avui pesa un 18,6% del Valor Afegit Brut (VAB), resulta fonamental. El pla vol reforçar sectors d’elevat valor afegit: l’agroalimentari, l’automoció, les energies netes, la biomedicina i les ciències de la salut, les activitats digitals i també un turisme sostenible.

3. Una economia basada en el coneixement i la innovació. La transició digital i reptes com la intel·ligència artificial requereixen actualitzar la formació de la població treballadora i augmentar l’oferta a carreres relacionades amb la ciència, la tecnologia, l’enginyeria, les matemàtiques i la medicina. El pla consolida i impulsa infraestructures científiques de primer nivell com el Barcelona Supercomputer Center, el Sincrotró Alba o el Centre d’Anàlisi Genòmica. Promou una major col·laboració entre les universitats i les empreses per incorporar-hi més solucions innovadores i progressar en la transformació digital.

4. Igualtat d’oportunitats. El quart eix se centra en reduir les desigualtats i en promoure una prosperitat compartida, amb l’objectiu de reforçar la cohesió social. Inclou més habitatges assequibles, més places públiques d’escola bressol i més llocs de treball de qualitat que permetin augmentar la capacitat adquisitiva dels treballadors.
    
5. El bon govern. El full de ruta culmina amb un compromís de l’Administració per utilitzar de forma eficient els recursos públics, millorar la relació amb la ciutadania gràcies a la tecnologia i garantir uns serveis públics de qualitat. 

Reptes i solucions, eix a eix

Aigua, energia neta, mobilitat
 

La prioritat per les infraestructures s’explica perquè sense unes infraestructures potents serà difícil que Catalunya pugui reforçar el seu paper econòmic a Espanya i a Europa.
 

• Aigua. Garantir el subministrament més enllà de si plou o hi ha períodes de sequera és una de les línies prioritàries. De cara al 2030, es preveuen més de 2.000 milions d’euros d’inversió en aquest àmbit, amb l’objectiu que un 70% de la demanda es pugui cobrir amb nous recursos hídrics. Entre les mesures previstes hi ha l’aposta per la dessalinització, la implantació de sistemes de regadiu més eficients i la millora del sanejament.
   
• Mobilitat. L’ampliació de l’aeroport del Prat, per guanyar connexions de llarg radi garantint la protecció de les zones naturals que l’envolten, és una de les actuacions destacades, juntament amb la culminació del corredor mediterrani. El pla considera “essencial” reforçar la inversió en infraestructures de transport davant les mancances de la xarxa ferroviària. En aquest sentit, millorar el servei de Rodalies amb la transferència de la xarxa és una de les claus. També es preveu impulsar l’estació de la Sagrera com una de les més grans d’Europa.
   
• Connectivitat digital. La cobertura amb fibra òptica de titularitat pública passarà del 60% al 100%. Ja aquest mateix any la xarxa s’ampliarà de 6.600 a 8.000 km.
   
• Energia. Fomentar les renovables és una de les grans assignatures pendents: tot i l’augment, el 2022 les energies netes representaven només el 10,1% del consum final, davant del 22,1% de la mitjana espanyola. En una comunitat on el pes de les centrals nuclears és especialment elevat, l’objectiu és que, en cinc anys, la meitat de la generació d’electricitat provingui de fonts renovables. Això implica incrementar la potència instal·lada en 12.000 megawatts (MW), dels quals 7.000 seran fotovoltaics i la resta eòlics. Aquesta aposta ha de contribuir a abaratir el cost de l’energia per a llars i empreses.
   
• Emmagatzematge i descentralització. L’impuls a les energies netes requerirà planificar la capacitat d’emmagatzematge, com les bateries, i anar acompanyat de mesures que fomentin l’autoconsum i les comunitats energètiques. També està prevista la instal·lació de 50 plantes de biogàs.
   
• Hidrogen verd. Encara resta pendent el projecte transeuropeu H2Med, un corredor per transportar hidrogen verd que fa tres anys van acordar impulsar els governs d’Espanya, Portugal i França, amb el suport d’Alemanya. Un dels trams previstos connectarà Barcelona amb Marsella.
   
• Sòl industrial. Un altre aspecte clau és l’ampliació i la modernització de l’oferta de sòl industrial a tot el territori, especialment en les àrees rurals amb dèficits estructurals més grans. Els polígons industrials es consideren fonamentals com a pols de concentració d’activitat econòmica.

Una política industrial “verda i moderna”, amb empreses més grans
 

Tot i que les empreses catalanes mostren una orientació creixent cap a l’exportació (i un terç de les exportacions espanyoles de béns internacionals d’alt contingut tecnològic provenen de Catalunya), els reptes globals requereixen empreses de més gran dimensió capaces de competir al món. El teixit català està dominat per les micropimes i les pimes, amb més dificultats per afrontar la digitalització i l’aposta per la innovació. 

• Fons de capital risc públic. Amb aquest objectiu, el Govern crearà un fons de capital risc públic que permetrà a la Generalitat participar en projectes innovadors, amb la possibilitat d’incorporar-hi també el sector privat. Aquest instrument s’haurà de coordinar amb els mecanismes de finançament ja existents, com l’Institut Català de Finances (ICF), que caldrà reforçar.
   
• Impuls a les empreses emergents. A més de fomentar que les empreses guanyin dimensió, el pla vol impulsar les startups. Amb un pressupost de 50 milions d’euros, es preveu la creació de 3.000 noves empreses emergents d’aquí al 2030.
   
• Digitalització del territori. Una condició clau per avançar és digitalitzar el territori. En concret, s’ampliarà la cobertura amb fibra òptica de titularitat pública, que passarà del 60% al 100%. Ja aquest any la xarxa creixerà de 6.600 a 8.000 km.
   
• Clúster de Serveis Financers. La posada en marxa d’aquest clúster té per objectiu atreure inversions que potenciïn el creixement i afavorir la captació d’inversió productiva en sectors i mercats estratègics.
   
• Política industrial verda i digital. Aquesta política persegueix un doble objectiu: la transformació digital de les empreses i la descarbonització de l’economia. Es focalitza en sectors prioritaris: l’agroalimentari —clau per garantir la sobirania alimentària i desenvolupar les zones rurals—, les energies renovables, l’automoció, la mobilitat i el transport, el sector de la salut i la biomedicina, les indústries intensives en energia (com la química), els sectors digitals i el turisme. Per a aquests àmbits, es preveuen mesures específiques i polítiques transversals.

La indústria, juntament amb el transport i l’edificació, és responsable d’una part significativa de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH). Des del 1990, aquestes emissions —especialment les de CO₂— han augmentat un 20%. Per això, el pla inclou iniciatives com el foment del vehicle elèctric fins al 2030 i l’objectiu que la meitat de les empreses catalanes hagin engegat projectes de transformació verda. Electrificar els sectors industrials serà un pas essencial en aquest camí.

Economia del coneixement i la innovació
 

El full de ruta econòmic del Govern català considera el coneixement i la innovació com a motors d’un creixement a llarg termini que pugui, a més, ser inclusiu.

Una dada positiva com a punt de partida és la que aporta la capacitat d’atreure inversions tecnològiques. Catalunya, que entre 2019 i 2023 va captar 21.179 milions d’euros d’inversió estrangera, percep un terç (34%) de tot el volum de les de naturalesa tecnològica que rep l’Estat.

Tanmateix, queda molt camí per recórrer. La inversió en R+D a Catalunya equival a un 1,90% del PIB, per sota de la mitjana europea (2,22%), en bona mesura per la menor inversió privada.

• Formació i mercat laboral. En un mercat laboral cada cop més polaritzat, amb un atur estructural enquistat, ajustar l’oferta formativa a les demandes de les empreses dels sectors més productius és una tasca fonamental. Això implica reforçar la formació professional i, en especial, la dual, en què l’empresa es converteix també en centre de formació.
   
• Universitats i equitat. En paral·lel, les universitats, concebudes com a motors de coneixement i prosperitat, hauran d’ampliar el nombre de places en titulacions STEM i de medicina, per tal de duplicar la xifra de graduats en àrees estratègiques. Per millorar l’equitat, es reduirà un 30% el preu dels màsters no habilitants i es potenciaran les beques i els ajuts.
   
• Impuls a la innovació. El fons de capital risc públic ja esmentat ajudarà la Generalitat a impulsar projectes innovadors.
   
• Infraestructures científiques. Per consolidar Catalunya com a referent europeu en coneixement, innovació i sectors tecnològics estratègics, el Govern vol reforçar infraestructures científic-tècniques singulars com el Barcelona Supercomputing Center (BSC, que, entre altres iniciatives, desenvolupa un programa de fàbriques d’IA per donar serveis d’IA a les pimes), el Sincrotró Alba o el Centre Nacional d’Anàlisi de Genòmica. També es crearà una infraestructura clau de fabricació avançada en semiconductors (InnoFAB). Els avenços cap a la sobirania tecnològica es reforcen amb el programa DARE, destinat a desenvolupar tecnologies basades en l’arquitectura oberta RISC-V per a aplicacions de computació d’alt rendiment i IA, i amb el projecte PIXEurope, que busca el lideratge europeu en circuits integrats fotònics (PIC), una tecnologia clau per a sectors com les telecomunicacions, la salut i la IA.

La qüestió de fons és convertir el coneixement que genera la recerca en valor i riquesa, promovent la col·laboració entre els centres de recerca i les empreses. L’objectiu és aconseguir que el 60% de les empreses catalanes hagi posat en marxa projectes de transformació tecnològica al final del pla.

Les mateixes oportunitats per a tothom
 

El pla assenyala nombrosos reptes socials que cal afrontar perquè el creixement sigui realment compartit, en una Catalunya on la taxa AROPE —que mesura el risc de pobresa i exclusió social— arriba al 24,4% de la població, 3,1 punts per sobre de la mitjana europea, segons l’Idescat. També les taxes d’abandonament escolar superen en cinc punts percentuals la mitjana de la UE.

• Habitatge assequible. La dificultat d’accedir a un habitatge digne és una de les principals fonts de desigualtat: una de cada deu llars destina més del 40% dels ingressos al pis. La situació és encara més greu entre els llogaters: la taxa de sobrecàrrega supera el 32%, mentre que a la zona euro és del 19,6%. Davant d’aquesta realitat —i amb la convicció que sense habitatge assequible no hi ha seguretat econòmica— el Govern s’ha fixat l’objectiu de posar al mercat 50.000 pisos de protecció oficial en cinc anys, mitjançant construcció i adquisicions. La col·laboració publico-privada hi tindrà un paper clau, com en la resta de blocs estratègics. A més llarg termini, l’objectiu és que, d’aquí a 20 anys, el 15% del parc d’habitatge principal sigui assequible.
   
• Ocupació i integració. La base de l’economia innovadora és la generació de feina qualificada, estable i millor remunerada. Per això es volen reforçar la formació i l’orientació laboral d’acord amb les necessitats de les empreses, amb especial atenció i acompanyament a la població d’origen immigrant. Això implica actualitzar les polítiques actives d’ocupació i transformar el Servei d’Ocupació de Catalunya en una veritable plataforma d’intermediació laboral.
   
• Suport a les famílies. Entre les mesures socials destaca l’ampliació de places públiques de llar d’infants, així com el reforç del sistema d’ajuts a les persones en situació de vulnerabilitat, especialment davant l’encariment de la cistella de la compra.

Bon govern
 

En pro de l’estabilitat econòmica i de la seguretat jurídica, a l’Administració li correspon la tasca de vetllar per uns comptes públics sòlids i solvents. El deute, encara que segueix una tendència a la baixa, representa un 30,5% del PIB (2023), davant del 21,7% de mitjana de la resta d’autonomies.

• Administració digital i cibersegura. L’Administració recorrerà a la intel·ligència artificial per posar-la al servei de l’eficiència i de la proximitat ciutadana, en una estratègia que també vol fomentar la cultura de l’ús de dades —per interconnectar els sistemes d’informació— i l’avaluació de les polítiques públiques per comprovar-ne l’eficàcia. En paral·lel, es considera imprescindible desplegar una estratègia potent de ciberseguretat a les administracions catalanes, davant les amenaces creixents.
   
• Compra pública innovadora. Mitjançant les compres públiques, que a Europa representen un 15% del PIB, el Govern vol impulsar un salt en productivitat, incorporant criteris que fins ara no es valoraven o es feien en menor mesura. L’objectiu és incrementar en un 50% el nombre d’empreses que participen en contractes de compra pública d’innovació (CPI), amb prioritat per a les pimes.
   
• Simplificació administrativa i autogovern. El pla, en línia amb Brussel·les, aposta per simplificar la burocràcia per facilitar la vida a les pimes, generalitzant la declaració responsable com a mecanisme per a nous tràmits. Igualment, assenyala la necessitat de reforçar l’autogovern de Catalunya.

Impacte potencial
 

L’impacte del pla Catalunya lidera, que s’alinea amb la Brúixola de Competitivitat de la Comissió Europea a partir de la filosofia dels informes de Mario Draghi, Enrico Letta i Sauli Niinistö, podria arribar, segons el Govern, al 9,5% en una dècada; fins i tot més, si millora la productivitat com es preveu. Millorar el finançament autonòmic serà essencial per dur a terme les mesures plantejades, així com per aconseguir un sistema fiscal més “just i eficient”. També ho serà resoldre la baixa execució de les inversions pressupostades per part de l’Administració central, que ha empitjorat des del 2010.