Repte Per molt que es proposi seguir els criteris de l’economia solidària, una empresa sola ho té molt difícil per reeixir si no existeix també un mercat social amb totes les potes ben posades. Ja hi és. 

Una de les primeres empreses recuperades a Espanya ha sabut sobreviure i consolidar-se gràcies al suport mutu, la democràcia interna i la solidaritat. Amb una gestió impecable però també original i sempre atenta als canvis. 

Uns pares preocupats pel futur dels fills, discapacitats intel·lectuals, van crear fa quasi seixanta anys una entitat perquè poguessin guanyar-se la vida. No només se la guanyen, sinó que són els socis d’un conglomerat que ja suma vuit empreses.

Els poderosos solen tenir grans despatxos al seu servei, però les classes populars compten almenys amb el Col·lectiu Ronda. La cooperativa sorgida d’un grup militant d’advocats laboralistes és un contramodel. I se’n surt molt bé.

Un conflicte laboral aparentment perdut pels treballadors va generar una caixa de resistència que va acabar esdevenint llavor d’una cooperativa de serveis financers de gran solvència al servei de l’economia solidària. Un cercle virtuós ben atípic.

L’existència d’un banc ètic, propietat dels socis, transparent i al servei de l’economia solidària, semblava una utopia inabarcable, però ja ofereix la cartera bàsica de serveis i mostra unes constants financeres envejables.

Enmig de les aigües tèrboles de la crisi, les cooperatives de l’energia, la tecnologia i les ‘telecos’ van sumar forces i van crear Uni.co. Sis anys després, la composició del projecte es depura i l’oferta se centra en l’eficiència energètica i l’estalvi de costos. 

Més de 2.000 persones han apostat per construir un operador de telecomunicacions del qual es puguin refiar, com una opció de consum “transformador”. Va començar per la telefonia mòbil i ara fa el salt als serveis integrals a ADSL i fixa.

Sense comercials estrictes i només amb el boca-orella, la cooperativa d’energia verda  gestiona ja 50.000 contractes, no para de créixer i factura 21 milions d’euros. L’ambició és molt superior: vol canviar el model energètic.

Una cooperativa de segon grau, formada per diverses empreses, aposta per obrir l’economia solidària cap a un mercat més ampli, empenyent cap a una altra manera de consumir i ajudant a fer créixer tota l’economia solidària. 

Ajudar-se entre si, prestar-se serveis, compartir despeses, inventar projectes comuns, intercanviar idees, unir forces en l’acció comercial i en la representació institucional... Ecos és més que un gran espai de ‘cotreball’ de l’economia social.

L’economia social i solidària ha entrat amb empenta a les agendes de les administracions catalanes, en especial dels ajuntaments.

En la dècada de 1970, l’afany per superar el capitalisme i avançar cap a una societat més justa podia portar alguns fins i tot a agafar les armes. Avui, del mateix afany pot sortir un DAFO i un pla de negoci.
L’economia solidària, un segment de l’economia social que es planteja obertament la transformació (...)

Tal com recull l’estudi L’economia social i solidària a Barcelona (2016), a la ciutat hi ha 4.718 iniciatives socioeconòmiques que, per la seva forma jurídica, s’engloben dins l’economia social i solidària (ESS). Algunes de les dades més rellevants són: 2.400 entitats del tercer sector, 1.197 societats (...)

Reto Por mucho que se proponga seguir los criterios de la economía solidaria, una empresa sola lo tiene muy difícil si no hay también un mercado social con todas las patas bien puestas. Ya existe.

Una de las primeras empresas recuperadas en España supo sobrevivir y consolidarse gracias al apoyo mutuo, la democracia interna y la solidaridad. Con una gestión impecable, pero también original y atenta a los cambios.

La existencia de un banco ético, propiedad de sus socios, transparente y al servicio de la economía solidaria, parecía una utopía, pero ya ofrece la cartera básica de servicios y muestra unas constantes financieras envidiables.

Los poderosos suelen tener grandes despachos a su servicio, pero las clases populares cuentan con el Col·lectiu Ronda. La cooperativa, surgida de un grupo de abogados militantes, es un contramodelo que funciona.

Un conflicto laboral que parecía perdido por los trabajadores generó una caja de resistencia que se convirtió en semilla de una cooperativa de servicios financieros de gran solvencia al servicio de la economía solidaria. Un círculo virtuoso atípico.

Sin comerciales estrictos y sólo con el boca-oreja, la cooperativa de energía verde gestiona ya 50.000 contratos, no deja de crecer y factura 21 millones de euros. La ambición es muy superior: quiere cambiar el modelo energético.