“Urge mejorar la cultura financiera de las entidades” // Joana Gómez
Entrevista a Joana Gómez Directora de la Fundació Seira
Entrevista a Joana Gómez Directora de la Fundació Seira
La economía social ha creado instrumentos propios para financiar sus proyectos fuera de la lógica del máximo beneficio y sin depender de las entidades convencionales
Christer Windelov-Lidzélius (Aarhus, 1973) es el consejero delegado y director de la escuela KaosPilot desde 2006. Ingeniero de formación y músico por vocación, se enroló como estudiante en la escuela a los veinticuatro años, sin saber bien por dónde tirar, pero convencido de que no quería ser “el típico ingeniero” y de que “necesitaba un cambio radical de vida”.
'Alternativas Económicas' publica el número Extra 'Economía solidaria: 10 historias de éxito'. Son experiencias que no incurren en los daños medioambientales y las relaciones laborales deshumanizadas que caracterizan a la mayoría de empresas. La economía social ha cosechado resultados palpables en los sectores financiero, energético y de telecomunicaciones.
Repte Per molt que es proposi seguir els criteris de l’economia solidària, una empresa sola ho té molt difícil per reeixir si no existeix també un mercat social amb totes les potes ben posades. Ja hi és.
Una de les primeres empreses recuperades a Espanya ha sabut sobreviure i consolidar-se gràcies al suport mutu, la democràcia interna i la solidaritat. Amb una gestió impecable però també original i sempre atenta als canvis.
Uns pares preocupats pel futur dels fills, discapacitats intel·lectuals, van crear fa quasi seixanta anys una entitat perquè poguessin guanyar-se la vida. No només se la guanyen, sinó que són els socis d’un conglomerat que ja suma vuit empreses.
Els poderosos solen tenir grans despatxos al seu servei, però les classes populars compten almenys amb el Col·lectiu Ronda. La cooperativa sorgida d’un grup militant d’advocats laboralistes és un contramodel. I se’n surt molt bé.
Un conflicte laboral aparentment perdut pels treballadors va generar una caixa de resistència que va acabar esdevenint llavor d’una cooperativa de serveis financers de gran solvència al servei de l’economia solidària. Un cercle virtuós ben atípic.
L’existència d’un banc ètic, propietat dels socis, transparent i al servei de l’economia solidària, semblava una utopia inabarcable, però ja ofereix la cartera bàsica de serveis i mostra unes constants financeres envejables.
Enmig de les aigües tèrboles de la crisi, les cooperatives de l’energia, la tecnologia i les ‘telecos’ van sumar forces i van crear Uni.co. Sis anys després, la composició del projecte es depura i l’oferta se centra en l’eficiència energètica i l’estalvi de costos.
Més de 2.000 persones han apostat per construir un operador de telecomunicacions del qual es puguin refiar, com una opció de consum “transformador”. Va començar per la telefonia mòbil i ara fa el salt als serveis integrals a ADSL i fixa.
Ajudar-se entre si, prestar-se serveis, compartir despeses, inventar projectes comuns, intercanviar idees, unir forces en l’acció comercial i en la representació institucional... Ecos és més que un gran espai de ‘cotreball’ de l’economia social.
L’economia social i solidària ha entrat amb empenta a les agendes de les administracions catalanes, en especial dels ajuntaments.
En la dècada de 1970, l’afany per superar el capitalisme i avançar cap a una societat més justa podia portar alguns fins i tot a agafar les armes. Avui, del mateix afany pot sortir un DAFO i un pla de negoci.
L’economia solidària, un segment de l’economia social que es planteja obertament la transformació (...)
Tal com recull l’estudi L’economia social i solidària a Barcelona (2016), a la ciutat hi ha 4.718 iniciatives socioeconòmiques que, per la seva forma jurídica, s’engloben dins l’economia social i solidària (ESS). Algunes de les dades més rellevants són: 2.400 entitats del tercer sector, 1.197 societats (...)
Alguns lectors ens han comunicat diverses vegades que estaven una mica saturats de reportatges sobre els desastres de la crisi econòmica amb les reiterades referències a les desigualtats, les injustícies i els fraus que l’acompanyen. Alhora, aquests mateixos lectors ens demanaven informacions (...)
Reto Por mucho que se proponga seguir los criterios de la economía solidaria, una empresa sola lo tiene muy difícil si no hay también un mercado social con todas las patas bien puestas. Ya existe.
Un conflicto laboral que parecía perdido por los trabajadores generó una caja de resistencia que se convirtió en semilla de una cooperativa de servicios financieros de gran solvencia al servicio de la economía solidaria. Un círculo virtuoso atípico.
Hablar de economía social en Madrid es hablar del Grupo Cooperativo Tangente. Sus 15 empresas asociadas trabajan en campos tan diversos como la formación, la agricultura ecológica, la psicología y la comunicación.
Recibe cada mes la revista en casa y ten acceso a todos los contenidos online.